Margarita Xirgu, en quatre actes

Actriu, directora, empres¨¤ria teatral. Apassionada de la seva feina. Lluitadora, feminista, republicana. Pedagoga, arriscada, valenta. Margarida Xirgu (Molins de Rei, 1888; Montevideo, 1969) ¨¦s un dels noms propis de les arts esc¨¨niques a Catalunya i Espanya i (pr¨¤cticament) a tota l¡®Am¨¨rica Llatina. Un epistolari amb prop de 500 cartes escrites per l¡¯actriu entre el 1909 i el 1969 (l¡¯¨²ltima, el 3 d¡¯abril del 1969, 22 dies abans de morir) publicat pels investigadors Manuel Aznar Soler i Francesc Foguet i Boreu ens mostra ara per primer cop, en un mateix volum (Editorial Renacimiento), l¡¯actriu en tots els vessants. En cartes que escriu sobretot a familiars, per¨° tamb¨¦ a companys de professi¨®, apareix la Xirgu ¨ªntima; en d¡¯altres, m¨¦s formals i de vegades implacable, es veu l¡¯empres¨¤ria del m¨®n del teatre preocupada tant per les q¨¹estions art¨ªstiques com per les comercials; en moltes trobem una Xirgu compromesa pol¨ªticament que plora des del seu exili a Punta Ballena (Uruguai) per no poder tornar a casa; en general apareix la dona religiosa... ¡°Margarita va tenir dues religions, la cat¨°lica i la del teatre; a totes dues va servir amb passi¨® fins als seus ¨²ltims dies¡±, resumeix Antonina Rodrigo, autora de la primera biografia de l¡¯actriu (Margarita Xirgu y su teatro, Planeta, 1974) i una de les grans coneixedores de l¡¯obra d¡¯aquest mite del teatre catal¨¤ i universal.

El llibre forma part de la s¨¨rie Escena y literatura dram¨¤tica en el exilio republicano de 1939, que vol recuperar materials ¡°per escriure una hist¨°ria del teatre espanyol del segle XX que, sense el cap¨ªtol de l¡¯exili republic¨¤, sempre ser¨¤ una hist¨°ria incompleta¡±, escriuen Soler i Foguet, i recorden que ¡°Madrid o Barcelona van deixar de ser als anys quaranta les capitals esc¨¨niques del teatre espanyol per ser substitu?des per Buenos Aires o M¨¨xic¡±.

Margarita Xirgu, en aquest panorama, va ser un personatge fonamental. ¡°Els anys de l¡¯exili, des del 1936 fins a la seva mort, van ser, possiblement, els m¨¦s fecunds perqu¨¨, a m¨¦s de desenvolupar una tasca docent immensa a trav¨¦s d¡¯escoles de teatre que va fundar i dirigir en pa?sos en qu¨¨ el teatre evolucionava lentament i el teatre d¡¯avantguarda era inexistent, va donar a con¨¨ixer el m¨¦s pur del teatre espanyol, els cl¨¤ssics, els autors nov¨ªssims de la generaci¨® del 27, amb Lorca, Alberti, Casona...¡±, diu Rodrigo.

La publicaci¨® d¡¯aquestes cartes, algunes d¡¯in¨¨dites, permet mostrar en quatre actes d¡¯una obra dram¨¤tica all¨° que signific¨¤ la Xirgu en el panorama teatral.

Margarita Xirgu, en aquest panorama, va ser un personatge fonamental. ¡°Els anys de l¡¯exili, des del 1936 fins a la seva mort, van ser, possiblement, els m¨¦s fecunds perqu¨¨, a m¨¦s de desenvolupar una tasca docent immensa a trav¨¦s d¡¯escoles de teatre que va fundar i dirigir en pa?sos en qu¨¨ el teatre evolucionava lentament i el teatre d¡¯avantguarda era inexistent, va donar a con¨¨ixer el m¨¦s pur del teatre espanyol, els cl¨¤ssics, els autors nov¨ªssims de la generaci¨® del 27, amb Lorca, Alberti, Casona...¡±, diu Rodrigo.

La publicaci¨® d¡¯aquestes cartes, algunes d¡¯in¨¨dites, permet mostrar en quatre actes d¡¯una obra dram¨¤tica all¨° que signific¨¤ la Xirgu en el panorama teatral.

Acte I: En catal¨¤

Personatges: Margarida Xirgu Rico, Joaqu¨ªn Montaner, Adri¨¤ Gual, Apel¡¤les Mestres.

La Xirgu, nascuda a Molins de Rei i que pass¨¤ molts anys al barri de la Ribera de Barcelona, s¡¯havia bregat en els ateneus obrers de barri i en el teatre d¡¯aficionats, un teatre catal¨¤ i en catal¨¤ (tot i que lamentava no escriure del tot b¨¦ la seva llengua). ¡°No sabia ni una paraula de castell¨¤¡±, confessaria parlant de la seva arribada a Madrid el 1914 en una entrevista amb el periodista Jos¨¦ Mar¨ªa Carretero, el m¨ªtic El Caballero Audaz. ¡°Jo sempre havia parlat en catal¨¤ i el meu teatre era catal¨¤. El castell¨¤ el vaig aprendre en poc temps, en menys d¡¯un any: imagini¡¯s vost¨¨ amb quina por treballava les primeres vegades... Horror¨®s!¡±. Les primeres cartes que han recopilat Soler i Foguet, de fet, s¨®n escrites en catal¨¤. ¡°A partir de finals del 1913 s¡¯imposa en la seva correspond¨¨ncia la llengua castellana perqu¨¨ l¡¯actriu ha decidit integrar-se exclusivament en l¡¯escena madrilenya i realitzar gires americanes¡±, escriuen els autors.

Qui ¨¦s la Xirgu avui?

N¨²ria Espert: l¡¯actriu ¨¦s el m¨ªnim com¨² m¨²ltiple entre les respostes a la pregunta ¡°Qui seria l¡¯equivalent, avui, de Margarita Xirgu?¡±. Surten molts altres noms, de tota mena: Clara Segura, Vicky Pe?a, la recordada Anna Lizaran, S¨ªlvia Munt, Emma Vilarasau... Nom¨¦s una persona no parla d¡¯Espert: la mateixa Espert. ¡°Xirgu va ser ¨²nica¡±, diu l¡¯actriu. ¡°Va descobrir autors nous de talent enorme, com Federico Garc¨ªa Lorca, Rafael Alberti o Alejandro Casona. I va fer obres de Valle-Incl¨¢n, el teatre del qual, deien, era irrepresentable. Sincerament, crec que no hi ha ning¨² que ara puguem fer coses semblants. Va ser una gran dona tant en el vessant art¨ªstic com en el privat. Es va mantenir fidel als seus ideals pol¨ªtics i va lluitar pel teatre que estimava fins a l¡¯¨²ltim moment de la seva vida¡±.

Carme Portaceli, actualment al capdavant del Teatro Espa?ol de Madrid, com hi va estar la Xirgu, la compara tamb¨¦ amb actrius de fora de Catalunya com Aitana S¨¢nchez Gij¨®n, que ¡°tamb¨¦ va muntar una productora¡±, o amb Blanca Portillo, tamb¨¦ empres¨¤ria, per¨° ¡°N¨²ria Espert va treballar amb la seva pr¨°pia companyia durant molt¨ªssims anys i, igual que la Xirgu, va lluitar per fer el que ella creia que havia de fer¡±. La situaci¨® social i pol¨ªtica ¡°d¡¯aquella Espanya fosca¡±, que li va impedir tornar, no t¨¦ res a veure amb l¡¯actualitat i fa encara m¨¦s dif¨ªcil la comparaci¨®. ¡°Era una creadora trangressora, compromesa i valenta, per¨°, malgrat aix¨°, crec que no ¨¦s el mite que podria haver estat per haver viscut a l¡¯exili i perqu¨¨, en ser dona, com sol passar, no va ser valorada com hauria d¡¯haver-ho estat: com una refer¨¨ncia per al nostre teatre¡±. ¡°Jo em sento molt orgullosa de ser al teatre on ella va somniar, treballar, lluitar, donar a con¨¨ixer autors nous del seu moment¡­¡±

Laia Marull parla amb certa autoritat de Xirgu, la que li dona haver-la interpretat a la teles¨¨rie de TV3 i Televisi¨®n de Galicia La Xirgu, l'actriu. "Va ser un honor, una experi¨¨ncia molt bonica fer de Xirgu", diu, encara emocionada. "Vaig documentar-me molt sobre el que va significar i realment un s'adona que, tot i que quedi molt poca gent que l'hagi vist actuar, el seu mite perdura. Ella va ser un exemple per la seva exig¨¨ncia amb ella mateixa i per no haver-se subjugat mai a cap home, i va aconseguir no deixar de fer res pel fet de ser dona. I en aquella ¨¨poca!... Va ser una lluitadora". A l'hora de comparar-la, diu que li venen al cap molts noms, per¨° admet que un per sobre de tots: N¨²ria Espert.

Tal com indica a l¡¯escriptor i historietista Apel¡¤les Mestres en una carta del 8 de desembre del 1913, Xirgu es troba ¡°exposada que d¡¯un dia a l¡¯altre me cridi el meu representant perqu¨¨ hi vagi personalment per ultimar tot lo referent a la meva campanya art¨ªstica que penso realitzar a Madrid¡±. Rodrigo certifica l¡¯indubtable ¨¨xit assolit a la capital: ¡°Ella temia el seu accent catal¨¤, per¨° va ser rebuda amb gran caliu a Madrid, cosa que no oblidaria mai. Va ser a Madrid on la cr¨ªtica la va recon¨¨ixer com una actriu moderna i innovadora¡±, diu la investigadora. Cal dir que Xirgu no va tenir p¨¨ls a la llengua a l¡¯hora de criticar: ¡°El teatro catal¨¢n casi siempre peca de lo mismo cuando quiere hacer gracia: ordinarieces y groser¨ªa¡±, escriu a l¡¯autor i amic Joaqu¨ªn Montaner el 4 de maig del 1928. Soler i Foguet destaquen que ja a Am¨¨rica ¡°va mantenir una relaci¨® permanent amb l¡¯exili republic¨¤ catal¨¤ tant en l¡¯¨¤mbit cultural com en el pol¨ªtic¡±. De fet, va presidir els Jocs Florals de la Llengua Catalana a Santiago de Xile, el 1943, a M¨¨xic, el 1957 i a Montevideo, el 1963. Tamb¨¦ va ser la delegada a l¡¯Uruguai de la Generalitat de Catalunya a l¡¯exili i, com a tal, va desenvolupar una important tasca diplom¨¤tica perqu¨¨ ¡°el poble espanyol i el catal¨¤ recuperessin la democr¨¤cia i la llibertat¡±.

Acte II: L¡¯empres¨¤ria

Personatges: Miguel de Unamuno, Adri¨¤ Gual, Federico Garc¨ªa Lorca, Tom¨¢s Borr¨¢s.

Xirgu va tenir la seva pr¨°pia companyia. Aquest doble vessant, d¡¯enamorada del teatre i d¡¯empres¨¤ria, l¡¯omplia de contradiccions. A les cartes hi ha moltes mostres de la seva lluita a la recerca d¡¯equilibris impossibles entre conceptes, sovint antag¨°nics, com ara art i negoci. ¡°Ciertas obras no se pueden hacer; no hay ambiente para ellas¡±, escriu a Montaner el 31 d¡¯octubre del 1931. I li explica que t¨¦ preparada una obra, Sor Beatriz, que no sap si estrenar¨¤ ¡°por temor al fracaso¡±. ¡°Si hace usted algo para m¨ª, no se olvide de la disposici¨®n en que desgraciadamente tenemos al p¨²blico¡±. ¡°Si no tuvi¨¦ramos el aplauso del p¨²blico, ser¨ªa bien dura nuestra vida¡±, li insisteix en una altra missiva. Ella ¨¦s ben conscient que no tot s¡¯hi val. I si ha de rebutjar Miguel de Unamuno, el rebutja, amb sinceritat i eleg¨¤ncia: ¡°(...) la ¨ªndole del asunto es tan poco a prop¨®sito para los p¨²blicos de los teatros que frecuento con mi compa?¨ªa, que me veo obligada a declinar por esta vez el honor de ser int¨¦rprete de una obra suya¡±, escriu al literat de Salamanca el 7 d¡¯abril de 1915, arran de l¡¯oferiment de protagonitzar Fedra. En termes similars parla amb el seu amic Adri¨¤ Gual, quan aquest li ofereix fer de B¨¢rbara a La mar brama, ¡°un papel nada vulgar y muy interesante¡±, diu la Xirgu.

Tot i ax¨ª, ella sempre pensa en un teatre vocacional: ¡°M¨¦s que bons actors, es necessiten entusiastes de l¡¯art¡±, escriu al director Joaquim Casas el 22 de setembre de 1912. A finals de 1921 les coses li van molt b¨¦ a Madrid, tal com explica a l¡¯escriptor i cr¨ªtic Tom¨¢s Borr¨¢s: ¡°Mi breve actuaci¨®n en la Corte no pudo ser m¨¢s halag¨¹e?a en todos los sentidos, tanto es as¨ª que en mis planes futuros est¨¢ el de presentar pliego solicitando el Teatro Espa?ol¡±. La cosa, esclar, t¨¦ alts i baixos: ¡°Don Jacinto [Benavente] nos ha le¨ªdo el pr¨®logo de la nueva obra que escribe para nosotros; es muy bonito. A ver si con esa nueva obra nos desquitamos de la p¨¦rdida que llevamos¡±, li diu a la seva fillola, Margarida Xirgu Rico, el 23 de febrer de 1928. La seva manera de treballar era assumint riscos, i tot i el frac¨¤s de l¡¯estrena de Mariana Pineda, sabia que calia cuidar talents com el de Garc¨ªa Lorca: ¡°Puede enviarme las dos obras que me anuncia, que yo leer¨¦ con toda atenci¨®n. Env¨ªeme tambi¨¦n su libro Romancero gitano y mucho le agradezco su atenci¨®n de dedicarme el romance que m¨¢s le gusta a usted¡±, li escriu el 18 de juliol de 1928.

Acte III: L¡¯exili

Personatges: Margarida Xirgu Rico, Aza?a, Miquel Xirgu, Francisco Gra?a.

L¡¯actriu va sortir d¡¯Espanya en una gira sud-americana el 31 de gener del 1936 i ja no va tornar. Un mes despr¨¦s, Josep Arnall, el seu amor de l¡¯adolesc¨¨ncia i amb qui la Xirgu s¡¯havia casat el 1910, va morir a l¡¯Havana. Cinc anys m¨¦s tard, es va tornar a casar, llavors amb Miguel Ort¨ªn, bon amic, actor i administrador de la companyia. En ambd¨®s casos, no hi va haver fills.

A aquella gira no la va acompanyar Garc¨ªa Lorca tot i la insist¨¨ncia per part de tota la companyia. L¡¯esclat de la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista la van convertir en exiliada pol¨ªtica i va acabar establint-se a l¡¯Uruguai. Alguna vegada es va definir com una ¡°dona de lluita art¨ªstica i no pol¨ªtica¡±: ¡°Jam¨¢s pertenec¨ª a ning¨²n partido pol¨ªtico. Mi amistad con personalidades pol¨ªticas fueron siempre relacionadas con el teatro, ignorando en muchos casos su ideolog¨ªa¡±, escriu al metge peru¨¤ i amic Francisco Gra?a, el 1946. L¡¯amistat era, entre d¡¯altres, amb Manuel Aza?a. Per¨° era una persona compromesa. No es pot oblidar la seva felicitat quan va arribar la Segona Rep¨²blica: ¡°Dej¨¦ el auto y me fui a dar vueltas por la Puerta del Sol, atestada de gente. El momento fue de una emoci¨®n intens¨ªsima... Muchas personas, muchos curas, no se ve¨ªa maldad en nadie, ni rencor; solo una gran alegr¨ªa y en muchos ojos, l¨¢grimas¡±, escrivia al seu germ¨¤ Miquel el 15 d¡¯abril de 1931. De fet, a l¡¯esmentada carta a Gra?a, ja explicava la vict¨°ria feixista de 1939: ¡°Hab¨ªa sido procesada y condenada por el Tribunal de Responsabilidades Pol¨ªticas a la confiscaci¨®n total de mis bienes¡±.

En els darrers anys, quan es plantejava tornar a Badalona, on havia constru?t (a dist¨¤ncia) una casa familiar, Xirgu es mostra trista i nost¨¤lgica, per¨° admet que els molts anys viscuts a l¡¯Uruguai, on va crear una escola de teatre i on va ser feli?, pesaven molt: ¡°Nuestra jubilaci¨®n en el Uruguay (muy bien ganada) hace que nos radiquemos all¨ª, ya Am¨¦rica es nuestra patria, sin que dejemos de querer a la de verdad¡±.

Acte IV: Una dona lliure

Personatges: Miguel de Unamuno, Joaqu¨ªn Montaner, Federico Garc¨ªa Lorca.

¡°La Xirgu va interpretar grans tipus de dona: obsessionada, com Yerma, autorit¨¤ria, com Bernarda Alba; submisa, com Do?a Rosita la soltera... Per¨°, com a dona, va ser lluitadora i compromesa amb la societat de la seva ¨¨poca. Va ser una dona lliure¡±, resumeix Rodrigo. Per exemple, en una carta del 1955 des de Montevideo a la seva fillola, diu: ¡°Los tiempos modernos requieren que la mujer debe estar preparada como el hombre, ya que la independencia de vida adquirida por el propio esfuerzo levanta la moral de todos¡±. No oblidem que Mariana Pineda, l¡¯obra de l¡¯encara desconegut Garc¨ªa Lorca basada en la lluitadora contra l¡¯absolutisme mon¨¤rquic de principis del XIX, es va estrenar a Barcelona (amb decorats de Salvador Dal¨ª) el 1927, en plena dictadura de Primo de Rivera. L¡¯actriu va patir molt pel frac¨¤s de l¡¯obra, tal com deia a Montaner en una carta del 4 de maig del 1928: ¡°Mariana Pineda no ha gustado y no se podr¨¢ hacer la tercera representaci¨®n. La directora del Teatro Espa?ol de Madrid, Carme Portaceli, recorda, a m¨¦s, que Xirgu va estrenar La calle, del dramaturg nord-americ¨¤ Elmer Rice, ¡°la primera obra que parlava d¡¯un assassinat masclista i ella la va estrenar aqu¨ª l¡¯any trenta¡±.

Un fantasma al Romea

Do?a Lola es muy vanidosilla y no es precisamente en sueltos de sabidur¨ªa donde se ha de mostrar la vanidad¡±, escriu Margarida Xirgu al dramaturg modernista Joaqu¨ªn Montaner el 19 d¡¯abril de 1928. ¡°(...) Do?a Lola est¨¢ furiosa. Es mucho el genio de esa se?ora para no remover Roma con Santiago antes de resignarse a que el premio se lo lleve otra¡±, li comenta, arran del premi Mar¨ªa Guerrero, el 21 de desembre del mateix any. A les cartes es fa evident que la relaci¨® entre les dues actrius, l¡¯argentina establerta a Madrid Lola Membrives i la Xirgu, no era la millor. Les dues dives de l¡¯escena compartien any de naixement (1888) i compartirien any de defunci¨® (1969). El que no podien imaginar era que totes dues compartirien, per a tota l¡¯eternitat, un teatre: es diu que l¡¯esperit de la Membrives corre pel teatre Lara de Madrid igual que el de la Xirgu es passeja pel Romea de Barcelona.

Ho sap prou b¨¦ l'actor Julio Manrique, que el 2011 es va estrenar com a director art¨ªstic del Romea i com a dramaturg amb Llum de gl¨°ria, obra que recordava el fantasma de la Xirgu: "Evidentment, ¨¦s una llegenda urbana", diu, "per¨° em vaig voler agafar a aquesta hist¨°ria perqu¨¨ els fantasmes encarnen molt b¨¦ aquella mena de por que jo sentia per la responsabilitat que es venia a sobre". L'obra ("una com¨¨dia gamberra, ¨¦s el que ens va sortir", diu Manrique) comen?ava amb un companyia que volia estrenar una obra sobre la Xirgu al Romea, per¨° el fantasma de l'actriu es manifestava per dir que no volia que la fessin. No li van fer cas. El teatre, qui sap per qu¨¨, va acabar en flames...

Juan M¨¢?ez ¨¦s part de l¡¯¨¤nima del Romea. Hi treballa des que tenia 18 anys i en fa gaireb¨¦ 38 que hi ¨¦s. Ara ¨¦s el cap de sala. S¡¯encarrega d¡¯obrir i tancar el teatre. Sap tot el que es diu del fantasma de la Xirgu i, fins i tot, l¡¯ha sentit. ¡°A la nit, quan no queda ning¨², he escoltat sorolls molt concrets¡±, explica. ¡°Tocs a una porta, el piano que sona, o llums que s¡¯encenen i s¡¯apaguen. Res dolent, la veritat. Tots sabem que, entrant a la platea pel passad¨ªs de la dreta, cap on hi havia el camerino de la Xirgu, s¡¯acumula corrent est¨¤tic, se¡¯t posen els p¨¨ls de punta... Ho noto quan faig el recorregut de control per tancar el teatre¡±. Res d¡¯anormal, en realitat. Per¨°...

M¨¢?ez va viure una an¨¨cdota, si m¨¦s no, sorprenent. "Una nit, fa 20 anys, en la meva ronda, en passar pel passad¨ªs de la dreta vaig sentir, com sempre, aquell corrent fred, per¨° no se'm va passar en sortir", comen?a a explicar, advertint que ent¨¦n que alg¨² el pugui prendre per boig. Per¨° tamb¨¦ sap que no ¨¦s l'¨²nic que ha viscut experi¨¨ncies estranyes al teatre i recorda que els t¨¨cnics de compa?¨ªa La Cuadra de Sevilla van sortir corrents de la sala de control perqu¨¨ hi passaven coses estranyes amb els comandaments. I repr¨¨n la seva hist¨°ria: "Tornant a casa sentia calfreds, pensava que m'estava posant malalt. Aquella nit la meva filla, que tenia tres anyets, va tenir un malson. Cridava que hi havia una senyora a la seva habitaci¨®. L'endem¨¤ ens va dir a la meva dona i a mi que no ho havia somiat, que havia entrat a la seva habitaci¨® una senyora amb un barret molt gran, un vestit blanc amb un lla? rosa a la cintura i un collar com el de la iaia. En arribar al teatre vaig buscar fotos d'actuacions antigues, d'actrius... I de seguida va apar¨¨ixer una de la Xirgu a La dama de les cam¨¨lies, vestida exactament com la senyora que deia haver vist la meva filla".

M¨¢?ez, ¨¦s clar, es va espantar amb l¡¯episodi, per¨° assegura que en cap moment va sentir que fos una cosa dolenta: ¡°Si ho fos, t¡¯asseguro que ja no seria aqu¨ª¡±, diu, somrient, des del teatre.