Un an¨°nim desvelat

Que una obra liter¨¤ria medieval atregui l¡¯inter¨¨s de la premsa ¨¦s inaudit, per¨° Curial e G¨¹elfa, gran novel¡¤la cavalleresca del segle XV (in¨¨dita fins a 1901), va ocupar un titular de primera plana en aquest diari el 1991. La not¨ªcia destacava que en un congr¨¦s filol¨°gic s¡¯havia sostingut que, en realitat, es tractava d¡¯una falsificaci¨® perpetrada per Mil¨¤ i Fontanals, l¡¯erudit que l¡¯havia descobert a la Biblioteca Nacional de Madrid el 1876. Fa dos anys, una altra not¨ªcia llampant va retornar el Curial a l¡¯actualitat, m¨¦s discreta, de les seccions de cultura: una tesi doctoral de 5.200 p¨¤gines havia aclarit qui n¡¯era l¡¯autor, desconegut fins aleshores.

La transcend¨¨ncia dels dos scoops curialescos no admet comparaci¨®: la hip¨°tesi del frau era un disbarat, mentre que la minuciosa investigaci¨® que hi ha darrere el llibre d¡¯Abel Soler, professor de la Universitat de Val¨¨ncia, sost¨¦ una argumentaci¨® sistem¨¤tica, met¨°dica, que deixa poques escletxes al dubte i que, convenci o no, supera de llarg, en solidesa i versemblan?a, les no escasses atribucions d¡¯autoria, molt conjecturals i imprecises, formulades fins ara.

Resum de la tesi en format divulgatiu, el llibre de Soler (coeditat amb la Universitat de Val¨¨ncia i l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans) comparteix l¡¯aire detectivesc de l¡¯apassionant assaig Cervantes, Passamonte y Avellaneda (1988), en qu¨¨ Mart¨ª de Riquer identificava ¡ªde manera raonable per¨° no concloent¡ª l¡¯autor, amagat darrere el pseud¨°nim Alonso Fern¨¢ndez de Avellaneda, que havia escrit la segona part ap¨°crifa del Quixot, detonant perqu¨¨ Cervantes n¡¯escrigu¨¦s la veritable i genial continuaci¨®.

A partir del text i de les caracter¨ªstiques del manuscrit ¨²nic del Curial, Soler identifica el m¨¤xim de dades que permeten elaborar un retrat robot de l¡¯autor i del seu context hist¨°ric per, en acabat, fer-lo coincidir amb algun personatge de l¡¯¨¨poca que s¡¯hi adeq¨¹i. Descartats tots els candidats suggerits fins ara, va a parar a un que hi encaixa com l¡¯anell al dit: Enyego d¡¯?valos, noble toled¨¤, crescut i format a Val¨¨ncia, amb una llarga i remarcable traject¨°ria pol¨ªtica, diplom¨¤tica i militar a les corts de Mil¨¤ i, sobretot, de N¨¤pols, on ocup¨¤ el poder¨®s c¨¤rrec de comte camarlenc sota els reis Alfons el Magn¨¤nim i Ferran I.

L¡¯arreplega d¡¯arguments favorables a la hip¨°tesi ¨¦s tan aclaparadora que Soler afirma, taxatiu, que es tracta d¡¯una ¡°atribuci¨® sense alternatives¡±. Els detractors ¡ªque en t¨¦, com es veu pels retrets que engega en diversos passatges¡ª tindran feina a refutar, si ¨¦s que poden, el devessall d¡¯arguments favorables a D¡¯?valos, no tots de la mateixa for?a, per¨° bastants d¡¯incontestables. Soler potser no t¨¦ la m¨²rria amenitat de Riquer, per¨° se¡¯n surt b¨¦ de la tasca de resumir la seva tesi i fer-la planera, tret d¡¯algunes reiteracions. Hi trasllueix, amb not¨°ria acritud, la pugna acad¨¨mica entre els claustres filol¨°gics valencians i l¡¯escola medievalista del Principat, organitzada entorn de la catedr¨¤tica Lola Badia.

Deixant de banda la picabaralla entre experts i algunes q¨¹estions dubtoses (la sorprenent recepci¨® truncada del Curial), queda, per¨°, una novel¡¤la espl¨¨ndida, ara m¨¦s n¨ªtida en for?a aspectes que es veien contradictoris. I queda, incl¨²s per damunt de l¡¯autoria desvelada, el bon retrat que Soler dre?a d¡¯un personatge fascinant, aquest Enyego d¡¯?valos, cortes¨¤ lletraferit i bibli¨°fil, veritable humanista als grans cenacles renaixentistes italians, exemple perfet de la transnacionalitat medieval.