Meritxell Batet, la ministra que sap el que ¨¦s un desnonament

Entrant amb Batet al seu enorme despatx al palau de Villamejor, que va ser a principis del segle XX resid¨¨ncia de Carles de Borb¨® i despr¨¦s, fins al 1977, seu de la presid¨¨ncia del Govern espanyol, ning¨² es podria imaginar que aquesta dona menuda de 46 anys que passeja pel que va ser la sala del Consell de Ministres de Manuel Aza?a ¨¦s probablement l'¨²nica ministra que ha viscut en la seva pr¨°pia pell qu¨¨ se sent en patir un desnonament. Meritxell Batet, barcelonina, filla ¨²nica, tenia 17 anys. Vivia amb la seva mare, que es va quedar sense feina. No va poder pagar la hipoteca i el banc les va desnonar. Un dia, en tornar de l'institut, es va trobar amb un cadenat a la porta. No oblidar¨¤ mai aquella ¡°sensaci¨® de desolaci¨®¡±.

Batet, que va voler ser ballarina i va dedicar anys a preparar-se, es va concentrar en els estudis i a guanyar diners per mantenir la casa. Treballava cinc nits a la setmana servint copes, primer al Nick Havanna i despr¨¦s al Bikini. Moltes vegades aquest era l'¨²nic ingr¨¦s familiar, perqu¨¨ la seva mare entrava i sortia de l'atur de manera habitual. Va estudiar tota la universitat amb beques. Despr¨¦s en va demanar una altra per fer el doctorat i va deixar les copes. ¡°Cobrava molt menys sent professora que servint JB amb Coca-cola, per¨° aquesta ¨¦s una altra hist¨°ria¡±, riu ara.

Molts anys despr¨¦s, el juny passat, Batet va prendre possessi¨® com a ministra de Pol¨ªtica Territorial parlant en catal¨¤ sobre la riquesa de l'Espanya plural a la mateixa sala on s'havia vetllat el cad¨¤ver de Carrero Blanco, assassinat per ETA. I aquest divendres ha estat proposada pel seu partit, el PSOE, per ser la nova presidenta del Congr¨¦s en la XIII legislatura. La seva vida ha estat plena de girs tan improbables com aquest, tot i que no tan forts.?

Batet, que ha estat la cara amable del Govern socialista per a Catalunya, ¨¦s una pol¨ªtica at¨ªpica. Ni tan sols ha fet carrera, com molts, a l'ombra d'un cap a qui mantingui lleialtat cega. Va comen?ar com a t¨¨cnica de gabinet, sense gran perfil pol¨ªtic, treballant per a Narc¨ªs Serra. Per¨° mai va ser una pol¨ªtica de soca-rel del PSC, partit al qual no es va afiliar fins al 2008. Va saltar al Congr¨¦s el 2004 i el seu nom es va fer conegut per protagonitzar un matrimoni inesperat: la representant del PSC amb perfil clarament progressista es va casar amb un conegut diputat del PP, Jos¨¦ Mar¨ªa Lassalle, m¨¦s tard home clau de Mariano Rajoy. Es van separar el 2016.

Batet trasllada la impressi¨® de ser una dirigent disciplinada que no se salta les normes, per¨° ha assumit riscos. El 2013 van comen?ar els problemes. Va trencar la disciplina de vot del PSOE, com altres diputats del PSC, per defensar el dret a decidir a Catalunya. El 2014 va apostar en les prim¨¤ries pel seu amic Eduardo Madina. Va perdre, per¨° com li passaria tantes vegades, va aconseguir recuperar-se. El seu perfil t¨¨cnic, de professora de Dret Constitucional especialitzada en temes de programes, sempre li ha fet lloc. ¡°Aix¨° consisteix b¨¤sicament a picar pedra tot el dia¡±, fa broma. S¨¢nchez la va rescatar primer per a la seva Executiva i despr¨¦s com a n¨²mero dos per Madrid, el 2015. Va ser una de les negociadores per fer un Govern amb Ciutadans. Va sortir malament.

Quan una operaci¨® interna traum¨¤tica va tombar S¨¢nchez, l'octubre del 2016, ella es va negar a dimitir de l'Executiva, com li demanaven els que el volien fer fora. Va aguantar fins al final amb ell. Quan va caure, ella va ser dels irreductibles que van decidir trencar la disciplina i votar no a la investidura de Rajoy. Va ser la seva segona multa per indisciplina greu i aquesta vegada la van fer fora de la direcci¨® del grup parlamentari. Tot semblava acabat. I una vegada m¨¦s va actuar a contra corrent. Quan S¨¢nchez dubtava si tornar a presentar-se, ella li va trucar per recomanar-li que no ho fes. Creia que aix¨ª s'evitaria una altra ruptura del partit. S¨¢nchez no li va fer cas, per¨° no van trencar.

S¨¢nchez va tornar a guanyar. No la va fer entrar a l'Executiva, per¨° a poc a poc va aconseguir obrir-se un altre lloc, fins que va tornar a participar en la direcci¨® del grup parlamentari. Ara ¨¦s la ministra especialitzada en Catalunya i amb aix¨° s'ha col¡¤locat com el gran actiu electoral del PSC. El Govern de S¨¢nchez, nascut d'una moci¨® de censura i necess¨¤riament inestable, ha estat entre moltes altres coses un gran aparador electoral. I Batet l'ha utilitzat per recuperar la imatge del PSC a Catalunya.

En un partit perjudicat per batalles internes i fracassos electorals, Batet ¨¦s una de les poques dirigents de la seva generaci¨® que ha aconseguit sobreviure sense caure en cap de les freq¨¹ents guerres. ¡°No ¨¦s de capelles. En el m¨®n tancat dels partits alg¨² tan independent no sol encaixar, per¨° ella s'acaba fent imprescindible per la seva feina i els seus coneixements t¨¨cnics¡±, resumeixen des del PSC. Alguns li retreuen que t¨¦ poc perfil pol¨ªtic. ¡°Hauria de ser una mica m¨¦s fr¨ªvola i barruda, que ¨¦s la manera de ser m¨¦s pol¨ªtica¡±, comenta fent broma alg¨² que la coneix b¨¦. Ella, amb la seva timidesa, ¨¦s incapa? de for?ar la m¨¤quina.

D'altres assenyalen que el seu ministeri no t¨¦ un paper real en la negociaci¨® amb Catalunya, que ¨¦s nom¨¦s un aparador electoral. Per¨° Batet, que mai sucumbeix al des¨¤nim, continua a la seva. ?s capa? de trucar diverses vegades a Elsa Artadi, la seva interlocutora a la Generalitat, mentre ella deia que se li tallava el tel¨¨fon. En plena tensi¨® pol¨ªtica, molts haurien desistit. Ella va insistir durant dos dies fins que va aconseguir suavitzar la relaci¨® i conv¨¨ncer-la perqu¨¨ la visit¨¦s al ministeri. Tamb¨¦ va recuperar la Comissi¨® Bilateral, que presideix amb el conseller Ernest Maragall, despr¨¦s de set anys de silenci. Tamb¨¦ intenta reactivar la Confer¨¨ncia de Presidents i que torni el president de la Generalitat.

Gaireb¨¦ tot en ella sembla molt pensat. Fins i tot la ferma decisi¨® de ser una ministra amb una vida familiar gaireb¨¦ normal. Porta cada mat¨ª a l'escola les seves filles, les bessones Adriana i Valeria. Tamb¨¦ evita les reunions a altes hores per poder ser a casa amb elles, tot i que despr¨¦s hagi de tornar alguna vegada al ministeri. No viu nom¨¦s per a la pol¨ªtica. No ho ha buscat tant com altres. Potser per aix¨° no s'acabava de creure que era ministra. Fins que passa per davant del quadre d'Aza?a cada mat¨ª i recorda on est¨¤ asseguda.