La certesa d¡¯una pres¨¨ncia

No hi ha ahir perqu¨¨ ahir ¨¦s sempre avui i, al cap i a la fi, exceptuant alguna arruga i potser alguna variaci¨® lleu de contorn, no som molt diferents del que vam ser. Varien algunes coses, com ara que, per exemple, ja no vas al concert dels Backstreet Boys amb samarretes on hi surt la banda, de manera que la tarda tardorenca de divendres, la roba d¡¯abric va despla?ar la d¡¯identificaci¨® i les seguidores, la immensa majoria, no es van sentir obligades a manifestar la seva adhesi¨® a un banda que ha estat sempre la seva banda, des de fa m¨¦s de 20 anys. En alguna cosa s¡¯ha de notar que s¡¯ha crescut: ja no cal cridar o c¨®rrer, ara es gaudeix d¡¯una altra manera, no menys intensa, menys uniformada, s¨ª. Els Backstreet Boys tornaven i no era q¨¹esti¨® de perdre-s¡¯ho. El Sant Jordi va esgotar les entrades.

Ells tamb¨¦ continuen m¨¦s o menys igual. Les seves mirades ja no s¨®n de criatures fascinades per la grand¨¤ria de la seva joguina, sin¨® d¡¯adults plenament conscients que viuen en una jungla, el seu creador i manager els va estafar, i que junts s¨®n m¨¦s forts que separats. A m¨¦s, l¡¯edat els permet referir-se a les seves fam¨ªlies sense generar desenc¨ªs i parlar dels seus fills amb normalitat, de manera que aix¨ª s¡¯assemblaven cada vegada m¨¦s als pares de les mateixes fans, a les quals, malgrat tot, canten com si al m¨®n no hi hagu¨¦s ning¨² m¨¦s que ells i elles. Potser per aix¨°, en el concert dels Backstreet Boys, no es va veure ning¨² m¨¦s en escena que ells cinc, mentre que la banda, que, de fet, n¡¯hi havia, es va escapolir de la vista del personal, mercenaris invisibles que van rebre suport quan els va caldre d¡¯una nodrida legi¨® d¡¯efectes i de cors enllaunats ¡ªi en rebre, fins i tot, en peces a capella com Breathe¡ª. Tot i aix¨°, el so del concert va trigar a redre?ar-se en comen?ar enfangat i estrident. Va trigar a assentar-se.

L¡¯escenari, enorme i espai¨®s, estava pensat perqu¨¨ se¡¯ls vei¨¦s. I per estar macos, tres canvis de roba, no tots conjuntats, i van acabar amb un blanc virginal de quan eren efebus. Algun dels conjunts grinyolava amb l¡¯edat dels seus portadors, per¨° una altra de les convencions del pop de consum ¨¦s que pots vestir com un arapahoe sense que ning¨² arquegi ni m¨ªnimament la cella. Per b¨¦ que tinguis 45 anys. Una ganga? El que no ¨¦s tanta bicoca ¨¦s que despr¨¦s de les vestimentes sempre hi va haver un concepte no marcat per¨° perceptible d¡¯uniformitat que portava els cinc boys a lluir vestuaris similars, la qual cosa resta vertigen, fins i tot, a anar vestit d¡¯arapahoe. Coses de formar part d¡¯una boy band als quaranta. I com a complement en les seves grans pantalles, algunes d¡¯altura regulable, unes projeccions majorit¨¤riament geom¨¨triques i de la mateixa naturalesa que en els anuncis de col¨°nia. Ells eren all¨° important, no ens enganyem, i el realitzador els buscava ¨¤vidament amb les c¨¤meres.

Musicalment, el grup no ha canviat en l¡¯ess¨¨ncia, ja que el monocultiu de la balada continua sent el seu modus vivendi. ?s cert que no es tracta de balades lacrim¨°genes com Don¡¯t Wanna Lose You Now, per¨° n¡¯hi va haver d¡¯¨¨piques, Shwo Me The Meaning Of Being Lonely, Incomplete, r¨ªtmiques i perfumades pel pop negre, la majoria, i alguna moderna perfil ¡°No Place¡±. Per a la part final, quan ja anaven de blanc, una traca ballable mentre les seves figures semblaven les d¡¯¨¤ngels amb una aura, recentment baixats del cel per recordar que passar¨¤ el temps, la vida ens tor?ar¨¤ el gest i, de vegades, sentirem la solitud, per¨° ells sempre, sempre seran all¨¤. Com l¡¯altra nit al Sant Jordi, gaireb¨¦ a tocar de la m¨¤.