Retorn a Bierville

Els boscos, els rius, els camins: tot sembla igual, congelat en el temps, si no fos perqu¨¨ un dels molins ha desaparegut i, a un costat del castell, s¡¯hi han constru?t edificis moderns. Res no ha canviat, a part d¡¯aix¨°. Ni les ¡°aig¨¹es vivents¡± i ¡°de curs discret¡±, ni les ¡°arbredes fosques¡± i el ¡°melanc¨°lic jard¨ª¡±, ni la ¡°c¨²pula verda¡± no han desaparegut.

Fa 80 anys, l¡¯hivern i la primavera del 1939, un grup de catalans va passar uns mesos en aquesta finca a 60 quil¨°metres al sud de Par¨ªs. Les paraules citades entre cometes del primer par¨¤graf les va escriure un d¡¯aquests catalans que unes setmanes abans havien abandonat el seu pa¨ªs davant de l¡¯entrada imminent de les tropes franquistes. Era el final de la Guerra Civil i entre centenars de milers d¡¯exiliats hi havia el poeta Carles Riba. Ell, la seva dona, la poeta Clementina Arderiu, i els seus fills van trobar refugi al domaine de Bierville, el ¡°paisatge graci¨®s i sever alhora¡± on, com escriuria m¨¦s tard, ¡°havia tingut el primer sojorn estable i retrobat l¡¯esperan?a¡± despr¨¦s de les primeres setmanes d¡¯exili. I ¨¦s aqu¨ª on va escriure el seu llibre m¨¦s important ¡ªi un dels cims de la poesia catalana del segle XX¡ª, les Elegies de Bierville. Com tot cl¨¤ssic, el llibre, compost de dotze poemes, est¨¤ obert a lectures m¨²ltiples, que no s¡¯esgoten mai. Per¨° el punt de partida, tal com va explicar l¡¯autor, el lloc ¡°on prengueren forma aquestes elegies¡± va ser ¡°a l¡¯emigraci¨®, en efecte, i dins el sentiment de l¡¯exili¡±. Si fossin una pel¡¤l¨ªcula, les Elegies de Bierville mostrarien la imatge d¡¯un senyor que passeja per aquells jardins i experimenta un flashback cap a la Gr¨¨cia antiga que se superposa amb la Catalunya perduda.

¡°S¨²nion! T¡¯evocar¨¦ de lluny amb un crit d¡¯alegria¡±, comen?a la m¨¦s coneguda de les Elegies, la segona. El cap S¨²nion, explica Riba a les notes finals del llibre, ¨¦s ¡°el sublim promontori¡±, la ¡°rocosa punta final de l¡¯?tica¡± on Pericles va construir un temple de Posid¨®. Riba i Arderiu havien visitat Gr¨¨cia i S¨²nion l¡¯any 1927. ¡°?s aquest lloc ¨²nic¡±, diu Riba a les notes, ¡°s¨ªntesi i s¨ªmbol de moltes coses pures, que en el meu exili se¡¯m representava a la mem¨°ria; talment com si m¡¯aparegu¨¦s entre els arbres foscos de la vall de Bierville i m¡¯hi revei¨¦s a mi mateix, el viatge feli? de dotze anys enrere¡±.

Hi ha un fetitxisme de les cases d¡¯escriptors, i dels escenaris de les seves obres. Dels escenaris dels poemes, potser menys, per¨° les Elegies de Bierville s¨®n un cas de poemes ¨ªntimament lligats a un lloc i un moment. Ara Bierville, als afores de Boissy-la-Rivi¨¨re, un poblet de 500 habitants, ¨¦s una resid¨¨ncia i un centre de formaci¨® per a membres del primer sindicat de Fran?a, la Confederaci¨® Francesa Democr¨¤tica del Treball (CFDT). Els sindicalistes hi venen a passar uns dies per seguir-hi els cursos i conviure-hi.

Hi ha un fil que lliga Riba amb els sindicalistes de la CFDT. Es diu Marc Sangnier i ¨¦s una d¡¯aquelles figures avui mig oblidades per¨° fonamental en el seu temps. Sangnier, fill de fam¨ªlia burgesa i bonapartista, va ser un pol¨ªtic i periodista que, amb el moviment Le Sillon (El Solc), va impulsar a principis de segle un cristianisme progressista, social i laic. Era un pacifista conven?ut i, als anys vint, al castell que acabava de comprar a Boissy-la-Rivi¨¨re, hi va organitzar congressos per la pau amb joves francesos i alemanys. Va ser Sangnier qui, al final de la Guerra Civil, va acollir a Bierville els exiliats catalans.

I ¨¦s aleshores que Riba comen?a a composar les Elegies de Bierville. Ell i els catalans vivien en un mol¨ª que servia per allotjar-hi congressistes, ¡°amb cambres d¡¯una monotonia i d¡¯una austeritat totes monacals¡± i ¡°dos corredors superposats [que] s¡¯allargaven cap a extrems ombrius i in¨²tils, que evocaven misteriosos jocs o no del tot ven?udes basardes d¡¯infant¡±, escriu el poeta al prefaci a la segona edici¨®.

Carles Riba va escriure a Bierville cinc de les onze elegies. Els catalans van marxar el juny de 1939. Els va acomiadar amb un discurs el mateix Marc Sangnier, recorda Albert Manent a la seva biografia del poeta. Riba va acabar el llibre a les altres escales del periple per Fran?a. L¡¯abril de 1943, Riba, Arderiu i la seva filla Eul¨¤lia van tornar a Barcelona. Aquell mateix any es van publicar les Elegies de Bierville en una edici¨® ¡°redu?d¨ªssima i clandestina¡± datada a Buenos Aires un any abans, explica Manent.

Quan van entrar a Fran?a el juny de 1940, els alemanys van ocupar la finca de Bierville. Al final de la Segona Guerra Mundial, Sangnier la va donar a la Confederaci¨® Francesa de Treballadors Cristians (CFTC), el sindicat cristi¨¤ que donaria origen, unes d¨¨cades despr¨¦s, a la CFDT. El 1961, les instal¡¤lacions sindicals van patir un atemptat amb bomba de l¡¯OAS (Organitzaci¨® de l¡¯Ex¨¨rcit Secret), el grup terrorista contrari a la independ¨¨ncia d¡¯Alg¨¨ria. En aquell ¡°vell parc¡± on ¡°les aig¨¹es llisquen mon¨°tonament¡± sota ¡°la noble expandida tendresa dels arbres de Fran?a¡± hi ha passat un tros d¡¯hist¨°ria del segle XX.

¡°Era secret el cam¨ª, fabul¨®s de tristeses divines, / fins a les aig¨¹es vivents que em recordaren un nom¡±, deia Riba a l¡¯inici de la primera elegia. Llegits ara ¡ªun dia de primavera del 2019, ¡°en el parc estremit on sembla estar per ren¨¦ixer / jo no s¨¦ quin d¨¦u mort, fill de la font i de verd¡±, amb la mateixa banda sonora del riuets Juine i ?climont, i el cant dels mateixos ocells que fa 80 anys¡ª els versos adquireixen una altra textura. I es revelen com el que tamb¨¦ s¨®n: una descripci¨® bastant exacta d¡¯un lloc ben real.