Catalans

S'ha acabat el fals monopoli que ¡°els catalans¡±, els ¡°partits catalans¡± o ¡°els pol¨ªtics catalans¡± eren els nacionalistes. Ara, els m¨¦s rellevants s¨®n dos federalistes-socialistes, Meritxell Batet i Manuel Cruz, ja gaireb¨¦ tercera i quarta autoritats de l'Estat.

M¨¢s informaci¨®n

Meritxell Batet, la ministra que sap el que ¨¦s un desnonament

El costum de prendre el tot (els catalans) per la part (els nacionalistes) era ¨²til per abreujar i titular. Per¨° suposava un actiu injust a favor dels nacionalistes, avui indepes, en la lluita per l'hegemonia cultural, clau per a la pol¨ªtica.

Aix¨ª que des d'ara mateix els reporters de The New York Times i companyia escoltaran per als seus textos no nom¨¦s la visi¨® de la Generalitat insurrecte que tan b¨¦ els cuida ¡ªcom ha denunciat la saga? corresponsal de Le Monde, Sandrine Morel¡ª, sin¨® tamb¨¦ les dels presidents del Congr¨¦s i el Senat.

Existeix aix¨ª una via perqu¨¨ acabi el m¨¦s sinistre fet diferencial, el que prioritza el soroll de l'a?llacionista a costa de la discreci¨® del dialogant. La ponderaci¨® equ¨¤nime pot desafiar amb ¨¨xit el groguisme sedu?t per l'aparador, l'esc¨¤ndol, la subversi¨®, l'estranyesa... all¨° pretesament aut¨¨ntic.

Per¨° tamb¨¦ ¨¦s falsa la queixa centralista que els catalans s¨®n sempre a tot arreu. Des de fa decennis no encap?alen cap gran instituci¨® (excepte Landelino Lavilla, que va exercir poc en l'escena catalana). ?s cert que el primer president del Congr¨¦s va ser el lleidat¨¤ Ramon de Dou, per¨° aix¨° va ser el 1810, a les Corts de Cadis (despr¨¦s n'hi va haver dos m¨¦s, el 1811 i el 1821). I que el gran Laure¨¤ Figuerola, inventor de la pesseta, va presidir el Senat, per¨° ho va fer el 1872. I que el general Prim, reusenc, va ser primer ministre, per¨° el 1869-1870, ¨²nic cas a Espanya (a Fran?a ho ha estat un altre catal¨¤, actual, Manuel Valls).

La Primera Rep¨²blica (1873-1874) s¨ª que va tenir tres pol¨ªtics conreats a Catalunya entre els seus quatre presidents: Francesc Pi i Margall, Estanislau Figueras i Nicol¨¢s Salmer¨®n, d'Almeria, diputat per Gr¨¤cia que despr¨¦s seria triat per presidir l'agrupaci¨® dels catalanismes, Solidaritat Catalana.

Avui, la doble aposta catalana de Pedro S¨¢nchez no ho ¨¦s nom¨¦s pel di¨¤leg territorial. Tamb¨¦ certifica i visualitza que el dret d'autodeterminaci¨® (intern) dels catalans es respecta, com dictamina l'ONU. I que l'autodeterminaci¨® (externa, secessi¨®) no t¨¦ absolutament d'aval jur¨ªdic: nom¨¦s ¨¦s viable si un poble no troba espai pol¨ªtic dins de l'Estat en qu¨¨ cohabita, perqu¨¨ ¨¦s colonial, dictatorial o genocida.