No era un sufl¨¦, o potser s¨ª

No era un sufl¨¦. I l¡¯independentisme ha arribat per quedar-s¡¯hi. Potser s¨®n certes ambdues coses. Recordem que hi ha arguments sense funcions l¨°giques ni deliberatives, sin¨® merament analg¨¨siques. No serveixen per pensar ni per conv¨¨ncer, sin¨® per disminuir el dolor i obtenir pau i consol. Tenen sentit que existeixin i que serveixin, sobretot als afligits que els necessiten. Aquest ¨¦s el cas del desmentiment al sufl¨¦ i de la persist¨¨ncia de l¡¯independentisme. Importa menys la veritat de l¡¯argument que la seva funci¨® consoladora.

Cal recon¨¨ixer que tants esfor?os no poden ser malbaratats sense trobar-los abans algun significat. Si, a m¨¦s, es dirigeixen als adversaris, per advertir-los sobre la persist¨¨ncia de les seves idees i proposar-los la civilitzada via de la transacci¨®, benvinguts siguin. Repetim amb ells: no era un sufl¨¦, han vingut per quedar-s¡¯hi. O dit d¡¯una altra manera: cal comptar amb ells, almenys com a part de la realitat i en algun moment caldr¨¤ entrar en tractes, en negociacions i en acords. Impecable. Aix¨ª ha de ser. Millor el desmentiment al sufl¨¦ que el vot contra Iceta.

Per¨°, almenys a benefici de l¡¯inventari hist¨°ric, cal tornar als or¨ªgens per aclarir-nos. Al capdavall, la confusi¨® ha estat la guia de la discussi¨® p¨²blica. Discussi¨®, s¨ª, i baralla de gats. Mai s¡¯ha produ?t un debat deliberatiu, en qu¨¨ cada part escolta i at¨¦n les raons de l¡¯altre i intenta despr¨¦s superar-les amb les pr¨°pies, fins arribar a compartir al final la possibilitat d¡¯una conclusi¨® acceptable per a tothom.

Des del principi, els seus promotors van tirar pel carrer del mig, defugint qualsevol oportunitat de discutir honestament. Els seus objectius i m¨¨todes estaven clars des del primer dia. Tot estava ja decidit i del que es tractava era de adherir-se o acceptar passivament el paper d¡¯adversari unionista, necessari per conv¨¨ncer uns, dissuadir els altres i marginar els aut¨¨ntics dissidents d¡¯un projecte tan absurd.

Hi va haver un sufl¨¦, ¨¦s clar que s¨ª, i b¨¦ que es va desinflar. Era la independ¨¨ncia. A termini i inevitable. Determinada en successius fulls de ruta i dates inajornables que han anat amuntegant-se i desmentint-se un rere l¡¯altre. Basada en un c¨¤lcul cec i erroni respecte a la realitat d¡¯Espanya, a la correlaci¨® de forces a Catalunya i als suports i amistats a Europa i al m¨®n.

Va ser un sufl¨¦ des d¡¯aquell primer dia de la tardor del 2014, quan Artur Mas va fracassar en el seu envit electoral per obtenir una ¡°majoria indestructible¡±. Se li va dir sufl¨¦, per¨° mereixia un altre nom, el de fatxenderia, ja que partia de la idea irreal i sense fonament emp¨ªric que hi havia una majoria social i pol¨ªtica independentista, quan en cap moment no hi ha hagut cap altra majoria que la que es necessita per a la investidura d¡¯un govern auton¨°mic, tot just per governar l¡¯autonomia i ni tan sols per canviar la llei electoral o reformar l¡¯Estatut.

Els qui tant s¡¯han equivocat es delecten en el recordatori dels errors aliens, encara que siguin imaginaris. I cal dir-ho molt clar: si no hi va haver sufl¨¦, ¨¦s a dir, engany flagrant, llavors hi va haver una acumulaci¨® colossal d¡¯errors, tot i que el m¨¦s probable ¨¦s que hi va haver for?a racions de les dues coses: errors i enganys.

L¡¯error de c¨¤lcul va ser multifuncional respecte a les pr¨°pies forces i a les dels altres, a les interiors i a les exteriors, des del primer dia i gaireb¨¦ fins a l¡¯¨²ltim. Aix¨° va ser el m¨¦s essencial del sufl¨¦ i en aix¨° es va expressar, en una falsa declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia, inconseq¨¹ent i buida, que va explotar i es va desinflar com un globus punxat.

El resultat de l¡¯error ¨¦s l¡¯aparici¨®, dins de Catalunya, d¡¯una divisi¨® in¨¨dita i de dif¨ªcil reconeixement des de l¡¯ortod¨°xia independentista. El consens catalanista, que havia abastat tota la societat catalana en forma d¡¯un consentiment passiu per part de la poblaci¨® d¡¯origen no catal¨¤, s¡¯ha esfumat del tot, tal com ha explicat Anton Costas en el seu article El final del consentiment (La Vanguardia, 16 de maig del 2018).

La independ¨¨ncia era un sufl¨¦ per¨° no ho era l¡¯independentisme. L¡¯independentisme ha arribat per quedar-s¡¯hi. Per¨° l¡¯antiindependentisme tamb¨¦. I tampoc ¨¦s un sufl¨¦, de manera que caldr¨¤ comptar-hi a partir d¡¯ara i no hi haur¨¤ ja passivitat en els consensos, que exigiran un treball a fons.

Ara es necessitar¨¤ el debat i la deliberaci¨® que l¡¯independentisme va eludir quan va tirar sense m¨¦s tr¨¤mits ni explicacions per la via unilateral del frac¨¤s. No ¨¦s un detall marginal que els fulls de ruta evitessin o posposessin en el seu proc¨¦s constituent qualsevol etapa deliberativa oberta i participativa, que hauria significat l¡¯aparici¨® en p¨²blic de la confrontaci¨® d¡¯idees i l¡¯exhibici¨® de la pluralitat catalana que es volia amagar i, fins i tot, ofegar.

Quan torni la Catalunya oberta i plural, capa? de debatre civilitzadament sobre el seu futur sense excloure ning¨², podrem oblidar d¡¯una vegada i afortunadament l¡¯in¨²til debat sobre el sufl¨¦. Per¨° no n¡¯hi ha prou d¡¯esperar que torni sola, sin¨® que cal actuar perqu¨¨ torni. Exactament el contrari del que est¨¤ fent Esquerra Republicana, que treballa perqu¨¨ no torni.