Colau: ¡°Barcelona no pot ser la capital d¡¯una rep¨²blica que no existeix¡±

¡°Els meus fills m¡¯han salvat la salut mental¡±. Ho deia abans i ho repeteix ara que torna a aspirar a governar a l¡¯Ajuntament de Barcelona. Ada Colau (Barcelona, 45 anys), la candidata de Barcelona en Com¨², arriba a la recta final amb quatre anys d¡¯experi¨¨ncia i un adversari per derrotar: el republic¨¤ Ernest Maragall.

Pregunta. Desperta inter¨¨s a l¡¯estranger i aqu¨ª genera un fort rebuig en determinats sectors. Com ho viu?

Resposta. L¡¯experi¨¨ncia de Barcelona ha despertat molta admiraci¨® internacional, ¨¦s coherent amb el suport que percebo al carrer. El context era dur i polaritzat i hem tocat interessos que no s¡¯havien tocat abans. Per¨° estic molt orgullosa que Barcelona sigui referent de qualsevol lluita democr¨¤tica pels drets humans.

P. Els lloguers continuen sent molt alts i les xifres mostren m¨¦s inseguretat a la ciutat.

R. Sobre habitatge, de nosaltres s¡¯espera m¨¦s que de ning¨². La ciutadania t¨¦ clar que cap formaci¨® pol¨ªtica far¨¤ en habitatge m¨¦s del que hem fet nosaltres, ha estat un punt d¡¯inflexi¨®. No s¡¯havia fet mai tant amb tants pocs recursos. Hem inventat coses que no existien, com una unitat antidesnonaments, i impulsat una regulaci¨® pionera que corresponsabilitza els privats i han de fer un 30% d¡¯habitatge assequible. Hem liderat la proposta de regulaci¨® dels lloguers, que ¨¦s sobre la taula del Govern [espanyol]. Queda molt per fer, s¨ª, per¨° s¨®n 40 anys de pol¨ªtiques especulatives per part de les administracions, 40 anys en qu¨¨ no s¡¯ha vist habitatge p¨²blic i s¡¯ha posat catifa vermella a l¡¯especulaci¨®.

¡°Cap formaci¨® far¨¤ en habitatge m¨¦s del que hem fet¡±

P. I els robatoris?

R. Barcelona no ¨¦s una ciutat insegura, ho diuen els r¨¤nquings internacionals. Una altra cosa ¨¦s que tinguem problemes concrets: els narcopisos a Ciutat Vella i els furts i robatoris, que s¨®n m¨¦s del 90% dels delictes de la ciutat. El motiu ¨¦s que ha canviat l¡¯¨²ltim any i mig el tractament legal. Abans hi havia un agreujant per reincid¨¨ncia, i el Tribunal Suprem va dir que no es podia aplicar, de manera que els jutjats tracten igual un petit furt ocasional que un robatori de professionals de bandes organitzades. Abans de l¡¯estiu em vaig veure amb el conseller Miquel Buch i li vaig dir que feien falta mossos, i va dir que no era necessari. En els ¨²ltims mesos Buch ha estat desaparegut de la seguretat a Barcelona. Li hem demanat 150 dels 600 mossos que sortiran de l¡¯acad¨¨mia al juny. No ha contestat. Amb el mandat de Torra hi ha hagut una par¨¤lisi a la Generalitat.

P. Els seus adversaris diuen que t¨¦ la Gu¨¤rdia Urbana desmoralitzada.

R. La Gu¨¤rdia Urbana t¨¦ m¨¦s bon tracte que mai, hem aprovat el seu conveni. Em sembla lleig i perill¨®s que els partits utilitzin la seguretat com una eina electoral.

P. Per qu¨¨ no s¡¯ha atrevit a restringir els cotxes, com ha fet Manuela Carmena a Madrid?

R. Compte perqu¨¨ Madrid central t¨¦ la mida del districte de Ciutat Vella, que ja est¨¤ pacificat. Hem fet un salt i hem creat la zona de baixes emissions, que compr¨¨n tota la ciutat en el per¨ªmetre de les rondes, d¡¯on el 2020 traurem 50.000 cotxes, els que no tenen etiqueta ambiental. Tamb¨¦ volem transformar l¡¯Eixample perqu¨¨ un de cada tres carrers sigui verd i pacificar centenars d¡¯entorns escolars. ?s un canvi de paradigma perqu¨¨ el cotxe est¨¤ sobrerepresentat: ocupa el 60% de l¡¯espai i nom¨¦s fa el 20% dels despla?aments. Mentrestant, hem creat alternatives: hem doblat els carrils bici, hem invertit en transport p¨²blic, hem facilitat el transport a qui dona de baixa cotxes antics.

P. Si no ¨¦s la llista m¨¦s votada, es veu pactant amb Maragall?

R. Em veig guanyant i amb m¨¦s suport que fa quatre anys. En aquesta campanya est¨¤ quedant molt clar que nom¨¦s si guanyem nosaltres hi haur¨¤ un govern d¡¯esquerres a Barcelona, som l¡¯¨²nica garantia d¡¯un govern progressista. No governarem mai amb cap dreta. Tenim ERC dient que vol reproduir el pacte de la Generalitat, que ha portat par¨¤lisi i retallades, i traslladar-lo a l¡¯Ajuntament ¨¦s l¡¯¨²ltim que necessita aquesta ciutat. I, d¡¯altra banda, el senyor Collboni, del PSC, dient que el seu objectiu principal ¨¦s fer-me fora a mi, fins i tot pactant amb Ciutadans i el PP.

P. Barcelona podria tenir el primer alcalde independentista.

R. Maragall es presenta com l¡¯opci¨® d¡¯un canvi republic¨¤ de Barcelona. Un senyor que ha estat establishment tota la seva vida, ha estat d¨¨cades ocupant c¨¤rrecs p¨²blics.

¡°Barcelona ¨¦s una ciutat que es mereix tenir un projecte propi¡±

P. Si acaba treballant amb ell, quina ser¨¤ la l¨ªnia vermella en el tema independentista?

R. No acceptar¨¦ mai que se supediti la pol¨ªtica barcelonina a la q¨¹esti¨® nacional o independentista.

P. ?s gaireb¨¦ impossible mantenir-se al marge del proc¨¦s.

R. Hi discrepo. Barcelona ¨¦s una ciutat que es mereix tenir un projecte propi. En una situaci¨® d¡¯excepcionalitat, estic d¡¯acord que no se n¡¯ha de mantenir al marge. I nosaltres no ho hem fet. Hem defensat un eix democr¨¤tic. Barcelona no crec que s¡¯hagi de definir per ser independentista ni antiindependentista. Ha defensat el di¨¤leg m¨¦s que ning¨² en els moments m¨¦s dif¨ªcils, que ¨¦s quan fa falta.

P. Per¨° si l¡¯endem¨¤ de les eleccions ha de treballar amb Maragall, dir¨¤ que som a la capital de la rep¨²blica. Llavors, qu¨¨ far¨¤ Ada Colau?

R. Soc republicana conven?uda, el que no far¨¦ ¨¦s enganyar la poblaci¨® i avui Catalunya no ¨¦s una rep¨²blica, per tant, Barcelona no pot ser capital d¡¯una rep¨²blica que no existeix. Per¨° nosaltres defensarem la rep¨²blica m¨¦s que mai. Per¨°, insisteixo, aix¨° no ha de decidir el model de ciutat. Barcelona ¨¦s una ciutat amb projecte propi que t¨¦ moltes necessitats i reptes.

P. Guanyi o perdi, es queda a Barcelona?

R. No em plantejo res m¨¦s que ser l¡¯alcaldessa de Barcelona quatre anys m¨¦s.?