Estupors electorals (2)

Si el judici de la cosa no fos colpidor es diria que t¨¦ la funci¨® d¡¯animar les campanyes electorals, tan rematadament avorrides. I una mica, s¨ª. S¡¯ha trivialitzat tant l¡¯assumpte que de sobte el que hav¨ªem convertit en trivial ha resultat palpable, fins i tot possible. M¡¯he cansat de sentir i llegir gent que segueix el judici com si fos una s¨¨rie de tele (de ficci¨®). Doncs que b¨¦. I aquesta setmana, vinga, hi ha hagut un gir de gui¨®, com en les millors s¨¨ries i fins i tot en les pitjors: despr¨¦s dels estupors d¡¯abril de veure i sentir un candidat fent una roda de premsa des de la pres¨®, a la tele hem vist aquest mes de maig altres imatges estupendes: els candidats d¡¯abril, presos i electes, surten una estona de la cel¡¤la per acreditar-se a les Corts i l¡¯endem¨¤ prendre possessi¨® de l¡¯esc¨®, votar i prometre. I altre cop cap a la pres¨®.

No podia apartar la mirada de la pantalla, per m¨¦s feina que tingu¨¦s. Dilluns, Ra¨¹l Romeva, senador votat per gaireb¨¦ un mili¨® de persones, entrava a la sala corresponent, on se li feia la foto de la fitxa senatorial i tota la resta. Els serveis legals no deixaven emetre el senyal sonor i veies l¡¯estranya escena en silenci, fins i tot el dels comentaristes del programa i de la seva directora, que no sabien qu¨¨ fer, nom¨¦s sabien que el silenci no casa b¨¦ amb la tele i alguna cosa calia dir. Va ser el primer estupor del mat¨ª.

El senador parlava amb les funcion¨¤ries, que l¡¯atenien amb un immens encert, vaig pensar. Li donaven la m¨¤, li somreien. Com a qualsevol altre senador que haguessin d¡¯acreditar. Si primer em va alleugerir, de seguida em va generar malestar: la rematada normalitat de fer veure que no passa res. Una primera conclusi¨® ¨¦s que en el cas dels funcionaris ¨¦s digne d¡¯elogi.

Quan les c¨¤meres van donar pas al que passava al Congr¨¦s, els barrufets interns havien decidit que el senyal sonor podia arribar a la tele. Un rumor envoltava els diputats presos mentre accedien pel passad¨ªs a una sala. El diputat Junqueras era l¡¯¨²ltim, trempat com ¨¦s s¡¯aturava a saludar uns i altres amb tota la parsim¨°nia del m¨®n. Qui fos que tenia el comandament en aix¨° (el Suprem o la Junta Electoral, em perdo, ja em perdonareu) havia disposat que els diputats no podien parlar amb la premsa. Ah, senyors. S¡¯obliden que hi ha tel¨¨fons m¨°bils que, mentre la guerra comercial tecnol¨°gica mundial no s¡¯embranqui m¨¦s, tenen la capacitat de gravar. I els diputats ho van fer, i tant.

No s¨¦ de qui ¨¦s el quadre davant del qual ens van parlar els diputats Junqueras i S¨¤nchez. ?s una escena de pescadors arribant a la platja amb el seu migrat bot¨ª del mar i no, no ¨¦s el quadre de Sorolla I encara diuen que el peix ¨¦s car, ¨¦s molt m¨¦s fosc. Els diputats Rull i Turull van emetre els seus missatges des d¡¯un altre angle de la sala.

L¡¯endem¨¤, aquest dimarts, ja em vaig enganxar a la tele de bon mat¨ª. Almenys a l¡¯¨¤udio, mentre treballava. Per¨° de seguit ho vaig veure, millor veure-ho que no pas que t¡¯ho expliquin. Constituci¨® de les Corts i els diputats i el senador presos acudirien a ocupar l¡¯esc¨®.

Tamb¨¦ ho farien els diputats de la ultradreta. Van ser matiners. Un cronista deia que a les set del mat¨ª ja eren davant dels lleons, disposats a ocupar un bon seient que els garant¨ªs que fossin vistos i ben vistos pels angles de les c¨¤meres del Congr¨¦s, sobretot. I tant que se¡¯ls va veure. Darrere de la fila del Govern en funcions, darrere del president que tornar¨¤ a ser-ho. El diputat socialista Zaragoza, tamb¨¦ matiner, va aconseguir asseure¡¯s entre dos ultres i va fer petar la xerrada amb el seu dirigent, aconseguint una atenci¨® medi¨¤tica imprevista i francament lloable en un dia tan aclaparador d¡¯imatges hist¨°riques altre cop i sense remei.

Fa quatre anys, les imatges hist¨°riques (dispenseu-me altre cop) van ser les de la diputada Carolina Bescansa alletant el seu nad¨® i les grenyes i vestuaris de Podem. En aquesta legislatura, la tretzena, han estat d¡¯un altre ordre: l¡¯espant i l¡¯estupor de veure com els diputats presos accedien al seu lloc de treball per haver de tornar a primera hora de la tarda a la pres¨®. Amb tota normalitat, es diu.

A una li venen ganes d¡¯escriure en catal¨¤ antic i noble a la fais¨® del castell¨¤ del president de la Mesa d¡¯edat del Congr¨¦s, el diputat socialista burgal¨¨s Agust¨ªn Zamarr¨®n, per¨° no ho far¨¦ del tot, excuseu-me la carestia. En la mem¨°ria visual quedar¨¤ tamb¨¦ la seva treballada i curosa planta a la palesa manera del creador de l¡¯esperpent, que gr¨¤cies als estupors d¡¯aquesta setmana ha renascut al Congr¨¦s. Visca Valle-Incl¨¢n.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF