¡®Control-T¡¯, ni suc ni bruc

El control-T, quan fas servir l¡¯ordinador, ¨¦s una drecera del teclat que, segons el programa que s¡¯usi, t¨¦ una funci¨®. Al navegador, obre una nova pestanya. A Word, justifica el text a l¡¯esquerra, i a Excel, per exemple, mostra un quadre de di¨¤leg per crear una taula. ?s, per tant, un recurs amb moltes facetes. El nou programa de TV3, Control-T, es diu aix¨ª perqu¨¨ la presentadora ¨¦s Thais Villas i els belgues, creadors del format original, van posar-hi Control-P, que ¨¦s la inicial del nom del seu presentador (Pere) i una manera d¡¯ordenar a la m¨¤quina la impressi¨® d¡¯un document. En ambd¨®s casos, doncs, hi ha un joc al t¨ªtol del programa que, a m¨¦s, enuncia el tarann¨¤ que vol tenir la cosa. Per¨° el control-T?de l¡¯ordinador serveix per a moltes m¨¦s coses que aquest programet d¡¯entreteniment, on hi ha un lamentable esfor? per fer riure sense resultats apreciables i on els convidats demostren una entremaliadura postissa.

Se suposa que ¨¦s un panel show, subg¨¨nere televisiu on dos equips competeixen per demostrar qui en sap m¨¦s d¡¯un tema. Els equips estan formats per l¡¯star system m¨¦s dom¨¨stic de TV3 (per exemple, Marc Gir¨®, que el veiem fent de quasi tot). Aqu¨ª la compet¨¨ncia ¨¦s nul¡¤la, perqu¨¨ des del primer moment ja es veu que els dos equips hi s¨®n per fer gresca i estan m¨¦s pendents de ser simp¨¤tics i riallers que de demostrar que saben alguna cosa de tecnologia, amb honroses excepcions com la de Judit Mart¨ªn. Villas, penosament malaguanyada i que hauria merescut una cosa millor, ha d¡¯administrar uns plafons sobre els quals els membres dels equips no tenen cap problema a demostrar una absoluta ignor¨¤ncia del que es parla. D¡¯aqu¨ª es deriva la inutilitat d¡¯una altra figura, la d¡¯un ¨¤rbitre que puntua les intervencions dels convidats. Aix¨° tindria sentit si aquests personatges fossin all¨¤ amb voluntat de ser els primers a donar una resposta correcta, per¨° estan m¨¦s preocupats a allargar el cam¨ª de la resposta amb acudits fabricats amb una espectacular mala tra?a i pobresa.

Aquest ¨¤rbitre el presenten com el cos¨ª millennial de la Villas. Un jove posat en aix¨° de la inform¨¤tica. Veient el primer programa, vaig pensar que no tornaria, perqu¨¨ alguns convidats li van fer brometes que s¡¯acostaven a una mena de mobbing poca solta. Tant va ser aix¨ª que, en un moment determinat, la v¨ªctima es va preguntar p¨²blicament si es trobava en una televisi¨® p¨²blica. Una televisi¨® on, se suposa, hi ha un m¨ªnim respecte a les persones.

El programa, d¡¯una mitja hora, comen?a amb Villas i els convidats que presenten un gadget o aplicaci¨® m¨¦s o menys curiosa, m¨¦s o menys in¨²til. Des d¡¯un programa que resol els sudokus de les revistes i diaris fins a un aparell que detecta l¡¯olor corporal i el puntua. ?s clar que no distingeix entre la bona i la mala olor i que va donar zero quan li van posar al davant un formatge. Segons la maquineta, el cul o la boca de determinats convidats feien m¨¦s pudor (?).

No tenir una actitud reverencial davant de la tecnologia ¨¦s saludable, per¨° fer-ho amb exemples preferiblement ximples (el v¨ªdeo d¡¯un m¨²sic que desafina amb la flauta ¨¦s un assumpte tecnol¨°gic?) i des d¡¯una visi¨® atrotinada ¨¦s perdre el temps. Curiosament, el programa es pren la mol¨¨stia, via Skype, de portar un personatge estranger vinculat a l¡¯experi¨¨ncia d¡¯internet. Per exemple, van portar un responsable del comit¨¨ d¡¯Unicode que decideix quines emoticones s¡¯admeten. Els convidats havien d¡¯endevinar a qu¨¨ es dedicava i de seguida van tirar cap a una eventual aplicaci¨® d¡¯¨²s er¨°tic, amb brometes que el pobre Jeremy rebia amb un somriure educat. De l¡¯evoluci¨® de les emoticones, que van comen?ar sent una eina de desambiguaci¨® i han acabat com a icones que t¡¯estalvien les paraules, hi ha un m¨®n que Control-T no va transitar. No li interessa. Control-T ¨¦s per a la xerinola sense suc ni bruc. Parla de tecnologia, per¨° ¨¦s una antigalla.