L¡¯¨²ltim gran hort de Barcelona

M¨¢s informaci¨®n

La ciutat comestible

Per qu¨¨ vas a l'hort?

Amb ell vam aprendre a esqueixar figueres. "Talles una branqueta tendra, ara al febrer", ens deia, "obres una mica l'extrem i li poses una pedreta al mig perqu¨¨ arreli i la plantes on l'aigua estigui a prop". La seva saviesa popular ressonava entre carreteres, autopistes, vies de tren i la gasolinera, on Juan Ortu?o tenia l'hort de la Ponderosa, tres hect¨¤rees de terreny agr¨ªcola a la ciutat.

En parlem al nostre llibre La ciudad comestible. Apreciem, sobretot, aquesta possibilitat de comprar all¨ª mateix les fruites i verdures del seu cultiu. Les pastanagues que netejava de terra amb l'aigua del Rec Comtal?i el magatzem de carabasses estan gravades en el nostre record. Juan Ortu?o va morir a l'hivern i ara La Ponderosa est¨¤ tancada als ve?ns. Se segueix conreant per¨° perilla el seu futur. Un gran cartell de Solvia amena?a l'entrada i se sap que el terreny f¨¨rtil t¨¦ tres propietaris particulars.

"Quan no hi hagi gasolina perqu¨¨ funcionin els camions que transporten la fruita i la verdura, qu¨¨ aneu a menjar? Les seves rodes?"

La Ponderosa ¨¦s la major extensi¨® agr¨¤ria de la ciutat de Barcelona, l'¨²nica que queda en l'entrada nord de la ciutat. Est¨¤ prop de la recuperada via verda del riu Bes¨®s i compte en un extrem del seu territori amb la Granja del Ritz, una antiga masia que l'Hotel Ritz de Barcelona explotava per autoabastecerse de verdures, ous i gallines fins als anys vuitanta, quan el model alimentari es va convertir en ind¨²stria la granja va tancar i va alliberar les gallines, que des de llavors han estat cuidades en llibertat pels ve?ns del barri de Vallbona.

Passejar pels seus voltants, caminar des de Montcada fins a la porta de l'hort sentint la pressi¨® de l'asfalt i el ciment cada vegada m¨¦s a prop, ¨¦s un exercici de resist¨¨ncia per entendre que l'¨²nic futur possible ¨¦s el respecte i la recuperaci¨® de la naturalesa, aquesta que expulsem de la ciutat amb l'excusa d'un progr¨¦s que no ha pres el seu millor cam¨ª.

Els dos ajuntaments implicats a la zona, el de Montcada i el de Barcelona, coincideixen a dissenyar un futur parc agrari amb gesti¨® ecol¨°gica en l'hort que serveixi com a escola agr¨¤ria per a futurs joves agricultors urbans que per cert cada vegada n'hi ha m¨¦s. L'any vinent comencen les obres per soterrar les vies del tren que la divideixen: ¨¦s una reivindicaci¨® hist¨°rica. Les ciutats han de repensar el seu model alimentari, apropar de nou els cultius a la seva vida urbana i caminar cap a una f¨®rmula de consum m¨¦s local i menys depenent dels peatges que imposa la ind¨²stria global.

Avan?ar cap a una sobirania aliment¨¤ria des del paradigma urb¨¤ suposa retornar la dignitat a l'agricultura i a qui la practica. Significa entendre que la vida crescuda de llavors que van ser planta propera ha estat i ser¨¤ sempre la que millor ens alimenti, assegurar la vida ¨¦s cuidar la terra. Amb Juan Ortu?o dibuixem un futur apocal¨ªptic. Ens va dir: "Quan no hi hagi gasolina perqu¨¨ funcionin els camions que transporten la fruita i la verdura que menjareu? Les rodes?". Era agricultor i, per tant, fil¨°sof i visionari.