Colau i la por

La fantasia, venia a dir Borges, no ¨¦s m¨¦s que l¡¯ambig¨¹itat de la realitat, un tremolor d¡¯aquesta, es podria dir. Aquesta definici¨® tamb¨¦ serviria per a la por. I totes dues sensacions, per definir l¡¯atmosfera de la seu de la nit electoral de Barcelona en Com¨². Un altre m¨®n. L¡¯espai-temps es va personificar a l¡¯antiga seu de la f¨¤brica t¨¨xtil del segle XIX Fabra i Coats de Barcelona, ¡°una f¨¤brica okupada per a la creaci¨®¡±, com ja l¡¯havien definit els arquitectes que van iniciar la rehabilitaci¨® dels seus 12.000 metres quadrats, encara avui a mitges, per¨° bandera de la pol¨ªtica cultural d¡¯Ada Colau: reconvertir-la en laboratori art¨ªstic de creaci¨® per a dos milers de creadors.

Bastants dels assistents podrien optar als espais. Imperava la bossa de roba, amb lemes tipus ¡°La revenja de la perif¨¨ria¡± sobre el pl¨¤nol de Barcelona, amb el seu predominant i burg¨¨s Eixample, els gossos no eren infreq¨¹ents i les samarretes, la indument¨¤ria guanyadora. En duien una de vermell viu els de la BrigADA, voluntaris vinguts de diversos pa?sos per donar suport log¨ªstic a Colau: els d¡¯aquest gest cap a les Brigades Internacionals del 1936 estaven m¨¦s pendents dels m¨°bils que no pas dels ajustats resultats, els diplomes lliurats (Certificate of Appreciation, sense signatura de Colau), sobre unes taules on, aqu¨ª s¨ª, la majoria absoluta era per a gots de cervesa i platerets de pl¨¤stic amb cacauets i quicos.

No recitaven res veg¨¤ les pissarretes del bar: els pintxos (1,5 euros/pe?a) eren ¡°ib¨¨rics¡± i, a m¨¦s dels biquinis (2 euros) i les birres, eren el que m¨¦s servien els cambrers, tamb¨¦ amb samarreta amb emblema (¡°L¡¯amor guanya l¡¯odi¡±) i logotip del partit. Desenes d¡¯assistents, impel¡¤lits per algun eco cultural, s¡¯enduien les consumicions fora del recinte, asseguts en rotllanes a terra al recinte industrial. M¨¦s que nens, hi havia nadons, al pit dels seus progenitors amb motxilles de tela, sense marca reconeixible.

Un termo d¡¯una parella, aigua calenta indistintament per a mate patern i farinetes filials, estava cobert amb l¡¯adhesiu ¡°BCN versus lobbies¡±, lema semblant al del tiquet que l¡¯organitzaci¨® ha facilitat als 150 periodistes que hi havia a la seu de Barcelona en Com¨². Anvers: ¡°Birra versus lobbies¡±. Revers: ¡°Si veus o pateixes una agressi¨® masclista, ves a la carpa amb el globus lila¡±, dibuixat aqu¨ª. Reciclatge d¡¯alguna festa major.

Veient-ho tot darrere d¡¯una minic¨¤mera, un periodista oriental gravava. Quan rebobini les quatre hores de filmaci¨® des de les 20.00, amb el primer sondeig, fins al discurs de mitjanit, ser¨¤ l¡¯¨²nic que haur¨¤ captat el tobogan entre la fantasia i la por. ¡°S¡¯han mobilitzat els indepes de Gr¨¤cia i de l¡¯Eixample: han votat molt¡±, comentaven dos joves, quan Barcelona en Com¨² era tercera: silenci i cares llargues. Tamb¨¦ deu tenir els crits de ¡°S¨ª que es pot!¡± per resultats parcials de Carmena a Madrid i la que semblava una remuntada de Colau (¡°En el fons, ja hem pactat amb l¡¯esquerra, no?¡±, argumentava un flamant empresari assessor mediambiental). I el final: la Colau de samarreta blanca i americana verda, ll¨¤grimes sense esfor? de contenci¨®, m¨¦s espont¨¤nies al p¨²blic que no parava de cridar-li ¡°alcaldessa¡± o ¡°t¡¯estimem¡±. S¨ª, a la cinta del col¡¤lega oriental hi ha la clau del m¨®n de Barcelona en Com¨²: Colau ¨¦s una empatia, un eix d¡¯un espai-temps sociol¨°gic potser intransferible.

L¡¯equip municipal de Colau ha potenciat la conversi¨® de la inacabada Fabra i Coats en Nadal en un taller espectacular dels Reis d¡¯Orient. Una fantasia; fa una mica de por i r¨¤bia no poder culminar la f¨¤brica, repetir el seu taller m¨¤gic; les tres majestats tamb¨¦ fan por a alguns nens¡­ Borges.