La sala per a addictes que est¨¤ salvant la Mina

Xeringues, gomes, ampolles buides, tovalloletes d¡¯alcohol utilitzades i casseroles per diluir droga s¡¯escampen per les vies del tren al seu pas per la Mina. El material procedeix de la sala de venipunci¨® que hi ha en aquest barri de Sant Adri¨¤ de Bes¨°s. A cada addicte que atenen en aquest centre p¨²blic li donen un sobre amb dues xeringues noves i altres utensilis, una mesura que ha aconseguit reduir la transmissi¨® de virus com el VIH i l¡¯hepatitis C. Malgrat aquests testimonis de consum a les vies del tren o en descampats i places del barri, Josep Maria Monferrer, un veter¨¤ activista social de la Mina, ho t¨¦ clar: ¡°Si no fos per la sala de venipunci¨®, al carrer trobar¨ªem com a m¨ªnim deu vegades m¨¦s xeringues¡±.

Monferrer recorda que, en les d¨¨cades dels vuitanta i noranta, morien nois que havien estat alumnes seus quan era mestre a l¡¯escola Tirso de Molina: ¡°La sala de venipunci¨® ha estat molt important. Abans se¡¯ns morien molts joves i el descens d¡¯aquestes morts ha estat dr¨¤stic. Per¨° el barri continua sent l¡¯abocador de problemes dels altres¡±. EL PA?S ha visitat la sala de consum supervisat de drogues de Sant Adri¨¤ ¡ªel seu nom t¨¨cnic ¨¦s Centre de Reducci¨® de Danys, REDAN¡ª, un servei que els experts destaquen com a fonamental per reduir les conseq¨¹¨¨ncies de l¡¯augment del tr¨¤fic d¡¯estupefaents a la zona despr¨¦s del gran operatiu policial contra narcopisos al centre de Barcelona el 2018. ¡°Els ve?ns tenen la sensaci¨® que hi ha hagut una reculada als vuitanta¡±, va assegurar al gener al Parlament l¡¯alcalde de Sant Adri¨¤, Joan Callau.

Poc m¨¦s de 3.900 persones van utilitzar la sala de venipunci¨® de la Mina el 2018, segons dades aportades per Callau, el doble que el 2015 i m¨¦s que les set sales juntes que hi ha a Barcelona. El Departament de Salut de la Generalitat indica que el 2017 es van fer 124.709 consums de drogues ¡ªessencialment, de coca?na i d¡¯hero?na¡ª als 11 centres de venipunci¨® de Catalunya; la Mina va atendre el 69% del total. Callau va precisar que el 67,2% dels drogodependents que at¨¦n la sala de la Mina procedeixen de Barcelona, un 2,5% de Sant Adri¨¤ i la resta d¡¯altres municipis de l¡¯¨¤rea metropolitana. ¡°De vegades, quan Barcelona pressiona, rebem els altres. A Sant Adri¨¤ tenim la sensaci¨® que a tothom li va b¨¦ que tot es concentri a la Mina¡±, va dir Callau. David Pic¨®, un educador del projecte social Desde la Mina, coincideix a dir que sense la sala de venipunci¨® ¡°l¡¯impacte en l¡¯espai p¨²blic seria brutal¡±. Pic¨® lamenta que no s¡¯apliquin estrat¨¨gies de fons per acabar amb el tr¨¤fic de drogues: ¡°El que puja m¨¦s s¨®n les plantacions de marihuana. La marihuana no es queda al barri. La Mina t¨¦ una venda de drogues molt concreta: la de consum immediat, no la d¡¯oci¡±.

El tr¨¤nsit d'usuaris comen?a a primera hora. Dos toxic¨°mans sortien de l¡¯estaci¨® de metro de Bes¨°s Mar a primera hora del mat¨ª del 15 d¡¯abril, coincidint amb la visita d'aquest periodista. Es van perdre junts pels carrers de la Mina i, una hora m¨¦s tard, poc abans de les 10.00, ja esperaven davant de la sala de venipunci¨® de la Mina amb altres toxic¨°mans. En altres depend¨¨ncies del mateix edifici hi ha el Centre d¡¯Atenci¨® i Seguiment (CAS), el servei de tractament d¡¯addiccions de la Generalitat. Abans que obri la sala de venipunci¨® ja hi ha gent sl CAS recollint la metadona que els permet comen?ar el dia. ¡°Hi ha estudis que indiquen que el consum es produeix uns deu minuts despr¨¦s d¡¯aconseguir la droga¡±, explica Noem¨ª Gonz¨¢lez, la coordinadora del Centre de Reducci¨® de Danys de la Mina. Joan Colom, el sotsdirector general de drogodepend¨¨ncies de la Generalitat, subratlla que ¨¦s per aix¨° que les sales han d¡¯estar als punts de tr¨¤fic de narc¨°tics: ¡°L¡¯objectiu ¨¦s que els addictes no es morin i que no es droguin al carrer¡±.

L¡¯addicte no deixar¨¤ de consumir perqu¨¨ li tanquin el punt de compra: es traslladar¨¤ a un altre lloc, diu Gonz¨¢lez. Les batudes del 2016 contra el narcotr¨¤fic a la Mina van reduir aquell any un 9% el consums a la sala de venipunci¨® del barri. En canvi, el consum a la sala m¨°bil de Badalona gaireb¨¦ es va triplicar i el de la sala Baluard, a Barcelona, va augmentar un 69%.

L¡¯equip de Gonz¨¢lez visita ve?ns per informar-los del servei. ¡°Al principi, els ve?ns no volien la sala, ara demanen que estigui oberta m¨¦s hores¡±, explica Gonz¨¢lez. Callau ha reclamat que s¡¯ampli? l¡¯horari de funcionament. Gonz¨¢lez afegeix que una altra de les finalitats del servei ¨¦s ¡°la reducci¨® de riscos per a la comunitat¡±.

Dos dies per setmana, els usuaris de la sala fan una batuda al barri, amb t¨¨cnics del centre, per recollir xeringues fetes servir, per mantenir la via p¨²blica neta per¨° tamb¨¦ per conscienciar-los. El 2017 es van recollir m¨¦s de 24.500 xeringues als carrers de la Mina. Entre el gener i l¡¯octubre del 2018 la xifra era de 26.491, segons dades publicades pel diari El Mundo. Un estudi del setembre passat de l¡¯Institut de Desenvolupament Urb¨¤ (IAU) de Par¨ªs indicava que, gr¨¤cies a l¡¯expansi¨® dels CAS i de les sales de consum, el nombre de xeringues recollides als carrers de Barcelona va disminuir de 12.500 unitats el 2004 a 1.800 el 2016. Par¨ªs ha posat el focus a la capital catalana perqu¨¨ Fran?a t¨¦ en marxa un projecte de prova de sales de venipunci¨®. L¡¯IAU afegia que si el 1992 van haver 160 morts per sobredosis a Barcelona, el 2014 havien disminu?t a 34.

180 sobredosis, cap mort

A Europa hi ha 91 sales de venipunci¨® a 64 ciutats, segons l¡¯IAU. La primera sala de venipunci¨® es va inaugurar a Su?ssa el 1986. Despr¨¦s es van introduir a Alemanya, Holanda i Espanya. La sala de venipunci¨® de la Mina va entrar en funcionament el 2004. Fins al 2017, les instal¡¤lacions eren en un barrac¨®. La sala va passar a dependre de la Generalitat el 2017 i la van situar al nou edifici de l¡¯ambulatori (CAP) de la Mina, l¡¯¨²nic cas a Catalunya d¡¯integraci¨® en un mateix edifici dels serveis m¨¨dics i de l¡¯atenci¨® integral a addiccions. Gonz¨¢lez apunta que el 2018 van assistir 180 casos de sobredosis i que cap va acabar en mort.

La sala de la Mina disposa d¡¯un metge propi nou hores a la setmana, a m¨¦s d¡¯un projecte de l¡¯Hospital Cl¨ªnic que tracta malalts d¡¯hepatitis C. Abans d¡¯injectar-se, el personal demana a l¡¯usuari, per actuar en cas de sobredosi, quina subst¨¤ncia i quina dosi va consumir la darrera vegada i qu¨¨ s¡¯injectar¨¤ aquesta ocasi¨®. Tamb¨¦ donen formaci¨® sobre com s'ha d'actuar en una emerg¨¨ncia. L¡¯habitaci¨® en la qual es consumeix la droga consta de sis pupitres d¡¯acer, amb dispensadors de paper i papereres per tirar el material. L¡¯addicte es col¡¤loca mirant a la paret. En tot moment es respecta l¡¯anonimat, per¨° no hi ha intimitat.

El lloc m¨¦s important de la sala de venipunci¨® ¨¦s la cafeteria, un petit menjador en el qual s¡¯ofereixen begudes i brioixeria. ?s a la cafeteria on els addictes esperen per entrar a la sala de venipunci¨® i on passen una estona despr¨¦s de consumir el narc¨°tic, segons Gonz¨¢lez: ¡°?s l¡¯espai on podem analitzar les seves necessitats i h¨¤bits. Hi ha educadors que realitzen ter¨¤pia, els assistim si han de fer tr¨¤mits administratius. Cada dia organitzem activitats que decideixen ells, com ara projecci¨® i debat de pel¡¤l¨ªcules, tallers, partits de futbol al pavell¨® d¡¯esports del barri¡±. Xavier Ferrer, director del m¨¤ster en Drogodepend¨¨ncies de la UB, creu que aquest tipus de gesti¨® comunit¨¤ria, ¡°m¨¦s enll¨¤ d¡¯una tasca merament funcionarial¡±, ¨¦s clau per evitar conflictes a l¡¯espai p¨²blic i que aquestes sales no generin rebuig entre els ve?ns.

En un informe del 2018, la Comissi¨® Europea destacava que les sales de consum supervisat tamb¨¦ s¨®n importants perqu¨¨ ¡°solen ser les primeres que recapten dades sobre les pautes de consum d¡¯una nova droga¡±. Despr¨¦s de d¨¨cades de suspic¨¤cies, la Comissi¨® Europea resumia l¡¯¨¨xit d¡¯aquest servei: ¡°S¡¯ha aconseguit una millora immediata de la higiene i un consum m¨¦s segur per als clients, aix¨ª com uns beneficis m¨¦s generalitzats en mat¨¨ria de salut i ordre p¨²blic¡±.