El soroll que no para

Tant en el terreny judicial com en el pol¨ªtic la setmana que acaba ens deixa perles inquietants que sembren dubtes sobre la possibilitat que la pol¨ªtica torni a la seva versi¨® m¨¦s digna despr¨¦s de dos anys de confrontaci¨® i confusi¨®, en qu¨¨ s¡¯ha trobat a faltar, a tot arreu, l¡¯autoritat que emana del qui ¨¦s capa? d¡¯assumir les seves responsabilitats, avaluar els efectes de les seves decisions i actuar en conseq¨¹¨¨ncia.

En l¡¯¨¤mbit judicial: La Fiscalia del judici pel proc¨¦s catal¨¤ ha qualificat el que va passar a Catalunya al voltant de l¡¯1 d¡¯octubre de cop d¡¯Estat. Entenc que no ¨¦s f¨¤cil evitar l¡¯univers comunicacional actual, en qu¨¨ cal buscar formes simples i una mica escandaloses perqu¨¨ t¡¯escoltin. Per¨° ¨¦s perill¨®s jugar amb les paraules. No dubto de l¡¯efectisme d¡¯una expressi¨® que ha tingut un gran ress¨° als mitjans de comunicaci¨®. Per¨° refor?ar l¡¯aposta pel delicte de rebel¡¤li¨® amb la imatge del cop d¡¯Estat situa les paraules en un estadi molt lluny¨¤ respecte al que es va viure en realitat. L¡¯independentisme no va reunir les m¨ªnimes condicions indispensables per a un cop d¡¯Estat: capacitat insurreccional suficient i continuada, organitzaci¨® armada per enfrontar-se a les forces de l¡¯Estat, alguna pot¨¨ncia internacional de suport, i un poder econ¨°mic que el sostingu¨¦s. I aix¨ª no hi ha Estat que trontolli.

A Barcelona, era l'oportunitat d'un tripartit d'Esquerra Republicana, Comuns i PSC

Al mateix escenari del judici als pol¨ªtics presos, el fiscal Javier Zaragoza ens va sorprendre amb una afirmaci¨® contundent: ¡°Celebrar un refer¨¨ndum ¨¦s delicte tot i que s¡¯hagi despenalitzat la celebraci¨® de les consultes¡±. Tot plegat deixa en la perplexitat un prof¨¤ com jo: Com pot ser delicte una cosa que no est¨¤ tipificada com a tal al Codi Penal?

I no gaire lluny d¡¯all¨¤, la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem, en decidir un nou ajornament de l¡¯exhumaci¨® de Franco, el consagra, en la seva resoluci¨®, com a cap de l¡¯Estat des de l¡¯1 d¡¯octubre del 1936. Una sorprenent validaci¨® del cop contra la Rep¨²blica que obliga a reflexionar sobre el p¨°sit que van deixar tants anys de dictadura.

El refer¨¨ndum, si arriba, ser¨¤ al final d'un llarg cam¨ª. I per a aix¨° l'independentisme ha de renovar la seva estrat¨¨gia

Si anem a la pol¨ªtica, els senyals tampoc milloren sensiblement. El president Torra opta una vegada m¨¦s per la pol¨ªtica ret¨°rica. ?s a dir, fer propostes que sap perfectament que nom¨¦s poden tenir una resposta: No. En plena recta final del judici, demana una entrevista urgent amb el president S¨¢nchez per parlar dels presos i de la repressi¨®. Aix¨° no ¨¦s fer pol¨ªtica, ¨¦s jugar a la pol¨ªtica, perqu¨¨ Torra no ignora que S¨¢nchez no pot fer una cosa que en aquests moments es veuria com una intolerable intromissi¨® en les decisions del poder judicial. Torra ho fa perqu¨¨ viu de l¡¯agitaci¨®, negant-se a trencar aquest cercle i desplegar una estrat¨¨gia pol¨ªtica i institucional alhora. Segur que ¨Caqu¨ª i fora d¡¯aqu¨ª¨C la separaci¨® de poders no ¨¦s tan neta com diu la teoria, per¨° ¨¦s obligaci¨® de l¡¯Executiu mantenir les formes. I S¨¢nchez no est¨¤ per participar en rituals propagand¨ªstics sense sortida. Torra insisteix en el refer¨¨ndum com a proposta per obrir una negociaci¨®. Per¨° aquesta nom¨¦s ¨¦s viable si es pot trobar un lloc intermedi entre el que un demana i el que l¡¯altre pot donar. I ara mateix no hi ¨¦s. El refer¨¨ndum, si arriba, ser¨¤ al final d¡¯un llarg cam¨ª. I per aix¨° l¡¯independentisme ha de renovar la seva estrat¨¨gia. Necessita acumular m¨¦s capital pol¨ªtic.

En fi, les negociacions per a les diferents investidures en curs haurien de ser una oportunitat per comen?ar a generar alguna transversalitat, que atenu¨¦s la din¨¤mica de blocs. No es veu enlloc. Hi ha un cas emblem¨¤tic a l¡¯Ajuntament de Barcelona. L¡¯esquerra ha obtingut una ¨¤mplia majoria amb 28 regidors. Era l¡¯oportunitat d¡¯un tripartit amb Esquerra Republicana, Comuns i el PSC que podia servir de pauta per comen?ar a obrir el joc. Encara m¨¦s tenint en compte que l¡¯independentisme nom¨¦s suma 15 escons a Barcelona. Per¨° ser¨¤ impossible per la llei dels vetos creuats: ERC no vol el PSC i el PSC no vol ERC. I aix¨ª no acabarem mai.

Caldr¨¤ esperar que passi el judici? Aquest ¨¦s el problema: una suma d¡¯irresponsabilitats ha portat les coses a tal punt que avui la pol¨ªtica dep¨¨n, en part, de decisions de la just¨ªcia.