L¡¯Olot, un Athletic de Bilbao a la catalana

Fa tres anys es va desmuntar l'invent. L'equip no va guanyar ni un partit fora de casa i va ser el m¨¦s golejat de la categoria despr¨¦s del cuer, la qual cosa va consumar un descens anunciat per a l¡¯Olot a Tercera Divisi¨® despr¨¦s de tres anys en el seu sostre esportiu, Segona B. ¡°Aquest dia va ren¨¦ixer la idea del comprom¨ªs amb la ciutat, la comarca i Catalunya perqu¨¨ vam perdre la nostra dimensi¨® i comprom¨ªs social¡±, explica el president de l¡¯Olot, Juan Agust¨ª; ¡°i vam decidir que tots els jugadors de l'equip han d'haver estat formats esportivament a Catalunya o als Pa?sos Catalans com Val¨¨ncia i les Illes¡±. Un any despr¨¦s, l¡¯Olot va tornar a Segona B i aqu¨ª continua cargolat, des¨¨ en la lliga passada. Per¨° ja no ha tornat a perdre les arrels sin¨® que amb el pas del temps destaca per ser un club diferent i exemplar, at¨¨s que no t¨¦ deutes econ¨°mics i est¨¤ comprom¨¨s amb el futbol social i integrador.

Marca de la casa

La patent de competir exclusivament amb jugadors catalans va ser de Jordi Reyes, conseller de comunicaci¨® i m¨¤rqueting. ¡°Molts dels que juguen aqu¨ª s¨®n amics de la inf¨¤ncia i fer aix¨° a Segona B ¨¦s molt complicat. Per¨° entenem que ser d'aqu¨ª, el comprom¨ªs amb el teu club i la teva terra et dona un plus enorme¡±, explica Reyes. ¡°No mirem la proced¨¨ncia del jugador, sin¨® que volem que tingui un vincle amb el que ¨¦s nostre i per aix¨° per signar amb nosaltres han d'haver-se format aqu¨ª. Volem ser un Athletic de Bilbao a la catalana¡±, emfatitza Agust¨ª, que desvela que el club t¨¦ un parell d'observadors en aquestes ubicacions, a m¨¦s de controlar els catalans que competeixen a l'estranger, ja que fa un any es va fitxar Alan Bar¨®, que estava a Austr¨¤lia. Una idea de sostenibilitat perqu¨¨ tots els diners es quedin al territori i que qualla ¡ªen el primer equip s¨®n 19 jugadors catalans m¨¦s un de valenci¨¤ i un altre de les Balears¡ª i fa pinya. Ho explica H¨¦ctor Sim¨®n, capit¨¤ de l'equip que va jugar a l¡¯Espanyol i al Girona, entre d¡¯altres: ¡°Som gent de la zona, que ens veiem fora del futbol i que hem convertit el vestidor en una fam¨ªlia. ?s un orgull defensar aquesta samarreta perqu¨¨ aqu¨ª som persones i despr¨¦s futbolistes¡±. El problema, no obstant aix¨°, rau en qu¨¨ no ¨¦s senzill competir amb el que es t¨¦ de casa sense una economia solvent.

No mirem la proced¨¨ncia, sin¨® que s'hagin format aqu¨ª

Encara que el club no paga per utilitzar les instal¡¤lacions de l'estadi municipal ni pels camps de Morrot, on juga el futbol base, no han estat poques les vegades que els ha tocat gratar-se la butxaca. Quatre per ser exactes. I aqu¨ª ¨¦s on estreba la difer¨¨ncia amb qualsevol entitat perqu¨¨ ¨¦s l'¨²nic consell d'administraci¨® que t¨¦ el comprom¨ªs que les accions no baixin un c¨¨ntim dels 25 euros que costa cadascuna; tamb¨¦ l'¨²nic club que va presentar els comptes amb fons positius sense haver estat mai a Segona.

¡°Des que vaig arribar sempre m'han pagat puntualment, tant si l'equip va b¨¦ com si va malament. Aix¨° ¨¦s de valorar¡±, remarca Sim¨®n. ¡°I si hi ha un d¨¨ficit, o posem diners o donem una aportaci¨® per finan?ar el deute¡±, corrobora Agust¨ª; ¡°encara que ho fem de forma no proporcional perqu¨¨ no tots tenen el mateix¡±. Aix¨ª es va decidir despr¨¦s de la primera acci¨® de 2004, quan el camp requeria gespa i l'obra costava 400.000 euros, encara que la subvenci¨® per a la ciutat no pass¨¦s de 90.000. ¡°El club est¨¤ endeutat amb nosaltres¡±, resol Agust¨ª, tan orgull¨®s pel seu model com queix¨®s amb el de competici¨®, ja que ent¨¦n que no es pot lluitar davant dels greuges comparatius econ¨°mics que es donen a la categoria.

Protestes per escoltar

Amb un pressupost d'un mili¨® d'euros ¡ª¡°el Bar?a B va portar un jugador que li havia costat tres milions¡­¡±, interv¨¦ Reyes¡ª i sense deutes, l¡¯Olot reivindica igualtat. ¡°Reclamem que es regulin els filials en llic¨¨ncies, jugadors i pressupost, que es reguli econ¨°micament Segona B i que els clubs siguin SL perqu¨¨ es vegin els comptes i responsabilitats en el registri mercantil, que diferents clubs siguin propietat d'un mateix grup inversor i que s'expulsi els clubs amb deutes procedents d'impagaments a jugadors i Hisenda¡±, enumera Agust¨ª; ¡°a m¨¦s a m¨¦s que el percentatge de recursos que La Lliga aporta al futbol aficionat passi de l'1,5 al 10%, que ¨¦s irrisori si es mira la resta de lligues estrangeres¡±. Per¨° les den¨²ncies ¡ª¡°hem demanat ajuda i suport a la federaci¨® catalana i espanyola¡­¡±, incideix el president¡ª cauen en sac foradat.

Tenen dos equips formats amb nens en risc d'exclusi¨® social

Un mal de cap m¨¦s per a l¡¯Olot, que ja t¨¦ prou feina amb equilibrar els comptes i mantenir els 25 equips que porten la seva samarreta. Equips que tamb¨¦ expressen els valors del club, at¨¨s que formen cinc conjunts femenins, dos formats per nois amb risc d'exclusi¨® social i quatre m¨¦s integrats per persones amb discapacitats, que treballen conjuntament amb el Club Atletisme Garrotxa. ¡°Vam arribar a un acord en el qual nosaltres assumim el cost econ¨°mic i ells utilitzen les instal¡¤lacions dirigits pels seus educadors-entrenadors¡±, relata Reyes, que emfatitza tamb¨¦ diferents acords amb altres organitzacions com C¨¤ritas ¡ªpublicitat a la samarreta¡ª, Banc de Sang, Integra i TA Garrotxa. ¡°Per a cada partit els donem 100 entrades¡±, revela el conseller; ¡°i des de fa un mes, tamb¨¦ venen uns nens autistes, que tenen reservada la seva zona al camp, a animar-nos¡±.

Valors que defineixen l¡¯Olot que encara no han trobat ress¨°. ¡°Ens agradaria tenir un conveni amb el Bar?a, el club m¨¦s global i competitiu. Per¨° encara que parlar ens costa poc, que ens responguin ja ¨¦s m¨¦s complicat. Si no, ho intentarem amb l¡¯Athletic perqu¨¨ creiem que les entitats amb estrat¨¨gies complement¨¤ries poden tenir relacions estretes¡±, diu Agust¨ª. No en va, l'equip basc ¨¦s una de les seves fonts d'inspiraci¨®. Per¨° a la catalana.