Els indults

Les democr¨¤cies serioses es caracteritzen pel respecte a la llei i a les decisions dels Tribunals sense perjudici de promoure's, per les vies legals, les reformes procedents per ajustar-les a la realitat social. Cap norma ¨¦s eterna ni mereix ser mitificada. La llei est¨¤ feta per a l'home i no l'home per a la llei. Pensaments, com, ¡°la llei per dura que sigui continua sent llei¡± o ¡°que es faci just¨ªcia encara que el m¨®n desaparegui¡± s¨®n impropis del nostre temps i han de ser rebutjats.

L'equitat haur¨¤ de ponderar-se en l'aplicaci¨® de totes les normes, especialment, en les de naturalesa penal per la rellev¨¤ncia dels b¨¦ns jur¨ªdics afectats i la gravetat de les penes que poden ser imposades.

No hi ha cap delicte igual que un altre, cadascun ¨¦s producte d'una personalitat i del seu entorn.

Per afrontar aquesta situaci¨® i suavitzar, si escau, l'estricta i legal aplicaci¨® de les normes penals, el nostre ordenament disposa, entre altres mitjans, dels indults particulars una vegada prohibits els generals i les amnisties.

L'indult ¨¦s la condonaci¨® o remissi¨® total o parcial de les penes que van mer¨¨ixer objectivament els delinq¨¹ents.

Hi ha una s¨¨rie de regles i raons per a la concessi¨® de l'indult: el bon sentit, la conveni¨¨ncia p¨²blica; la necessitat de temperar l'excessiu rigor de la llei, raons especials, evitar abusos, l'exist¨¨ncia de dubtes sobre la just¨ªcia de les normes, la utilitat p¨²blica, etc.

Deia Becaria: ¡°El dret d'indultar ¨¦s la m¨¦s bella prerrogativa dels poders p¨²blics i l'atribut m¨¦s preci¨®s de la sobirania per¨°, al mateix temps, ¨¦s una desaprovaci¨® t¨¤cita de les lleis¡±.

Derogaci¨® o moderaci¨® de la llei, s¨ª, per¨° com un lloable reconeixement de la superioritat de la just¨ªcia, sobre les lleis, en determinats sup¨°sits.

El legislador, afegeix, ha de ser suau, indulgent i hum¨¤; especialment quan el delicte ¨¦s producte de l'impuls de les passions, p¨²bliques-privades, i no de la perversitat. Ni l'excessiu rigor ni l'excessiva facilitat resulten ser bons consellers.

El vigent codi penal autoritza el Tribunal sentenciador a sol¡¤licitar del govern la concessi¨® d'indults i els preveu com una causa d'extinci¨® de la responsabilitat penal.

A part, des del 14 de juliol de 1870, existeix, a Espanya, una llei per a l'exercici de la Gr¨¤cia d¡¯Indult, que ha tingut diverses modificacions, l'¨²ltima, l'operada per la llei de 30 de mar? de 2015.

Conformement a aquesta llei destaquen aquests punts: la concessi¨® d'indults compet¨¨ncia del Ministeri de Just¨ªcia i del Govern abasta tota classe de delictes i podria ser total o parcial; no s'est¨¦n a la indemnitzaci¨® civil ni als costos processals; el total nom¨¦s podr¨¤ concedir-se per raons de just¨ªcia, equitat o utilitat p¨²blica, segons el parer del Tribunal sentenciador; que no es causi perjudici a tercer; es podran imposar les condicions aconsellades per l'equitat, la just¨ªcia o la utilitat p¨²blica; pot ser sol¡¤licitat pels penats o per una altra persona en el seu nom, a m¨¦s del Fiscal o del Tribunal sentenciador.

Totes aquestes consideracions i d¡¯altres hauran de ser ponderades per la Sala II del Tribunal Suprem i pel Govern nacional quan es pronunci? sent¨¨ncia en el proc¨¦s que se segueix per presumpta rebel¡¤li¨® i altres delictes contra els independentistes catalans.

Llavors haur¨¤ sonat l'hora de la pol¨ªtica, de l'equitat i de la conveni¨¨ncia o utilitat p¨²bliques, pel b¨¦ com¨².

No ser¨¤ una tasca f¨¤cil. D'una banda hi ha els acusats que des dels seus llocs de responsabilitat p¨²blica van alterar o van pretendre fer-ho, l'ordre constitucional per les vies de fet, sense una altra motivaci¨® que la inherent a la seva condici¨® de catalanistes radicals, arrauxats, si es vol, per¨° aliena a qualsevol altra finalitat que no sigui la del seu particular patriotisme extremista. No estem davant delinq¨¹ents comuns.

Per una altra, no obstant aix¨°, se'ls atribueix delictes greus causants de tensi¨® i divisi¨® social a Espanya i Catalunya i fins i tot l'aparici¨® p¨²blica d'opcions pol¨ªtiques neofranquistes.

Dif¨ªcil, els futurs condemnats (de produir-se aquesta situaci¨®) haurien d'ajudar a l'atorgament dels indults i el Govern ponderar totes les raons exposades i administrar els dubtes amb prud¨¨ncia i certa benevol¨¨ncia.

Alguns diran: els independentistes no es mereixen res. La resposta pot ser: la pau i l'ordenada conviv¨¨ncia en una democr¨¤cia conforme la llei, s'ho mereix gaireb¨¦ tot.

Angel Garc¨ªa Fontanet ¨¦s magistrat