Els Lara, una monarquia entre llibres

¡°No he hagut de fer gaires putades perqu¨¨ el meu pare ja les va fer gaireb¨¦ totes¡±, va admetre una vegada Jos¨¦ Manuel Lara Bosch sobre el seu progenitor i fundador de Planeta, Jos¨¦ Manuel Lara Hern¨¢ndez, alg¨² dotat amb ¡°la llestesa del que havia passat gana, per¨° amb la c¨°lera d'un legionari¡±, com tamb¨¦ el va definir. Ho deia qui, al seu torn, era molt conegut pels seus rampells, que tamb¨¦ devia heretar, com la llestesa; per¨° el fill era, en el fons, ¡°un home de gran cor que anava per la vida de xulo¡±, tal com el qualifica avui qui en va ser un estret col¡¤laborador...

S¨®n pinzellades del quadre psicol¨°gic i biogr¨¤fic que apareix al nou llibre Los Lara. Aproximaci¨®n a una familia y a su tiempo?(Galaxia Gutenberg, que estrena coedici¨® amb la revista La Maleta de Portbou), de Jos¨¦ Mart¨ª G¨®mez. ¡°Quan la vaig acabar, com que havia parlat amb ells, per delicadesa els la vaig enviar per si hi havia errors; van tocar algun mat¨ªs; el cap¨ªtol final, on apunto que aquesta monarquia familiar s'acaba, ni els la vaig passar¡±, aclareix l'autor despr¨¦s de tres anys de feina. Mart¨ª G¨®mez (Morella,Castell¨®, 1937) va fer la primera de les seves entrevistes al vell editor el 1972 i el juliol del 2017 va entrevistar-se amb els nets, Jos¨¦ Manuel i Pablo Lara Garc¨ªa, tancant un cercle de 45 anys d'ass¨ªdues relacions professionals amb la fam¨ªlia i els que m¨¦s el van tractar, trobades (¡°uns 70, dels quals una vintena han demanat anonimat¡±) amb les quals ha conformat una particular biografia coral, la primera que aborda les tres generacions dels qui van construir el que ¨¦s avui el set¨¨ conglomerat editorial del m¨®n, que t¨¦ m¨¦s del 21% del mercat espanyol.

Un patriarca dur. A Lara li agradava Pedro P¨¢ramo, de Juan Rulfo, perqu¨¨ li recordava el seu poble natal, El Pedroso, on de petit anava porta per porta cobrant als ve?ns les feines del seu pare, el metge. A m¨¦s de vendre galetes Mar¨ªa, ballar al cor de Celia G¨¢mez (¡°guanyava 10 pessetes per dues funcions di¨¤ries; despr¨¦s vaig passar a 15¡±) i treballar a la Pirelli, la picardia per al negoci editorial la va demostrar ipso facto: el 1944, quan va comprar la primera pedra del seu imperi, Tartessos (per 200.000 pessetes), abans va anar a veure-la i va calcular que ¡°venent part dels llibres a qualsevol saldista se'n treia prou per pagar-la¡±.

Qui en els primers moments portava truites de patates als seus treballadors en un paternalisme que amb els anys i el to derivava sovint en molesta grolleria, va tenir nom¨¦s tres amics, un d'ells el periodista Manuel del Arco, a qui enviava a entrevistar els escriptors, senyal que aquests interpretaven com que havien guanyat el premi Planeta, que en les seves primeres edicions va convocar a Madrid perqu¨¨ ¡°estava en fase de biber¨® i no volia enfrontar-lo al Nadal¡±. Portar-li la contr¨¤ria, com va fer la seva adorada Mercedes Salisachs quan es va entestar en un llibre de contes en comptes d'una altra novel¡¤la d'¨¨xit, podia condemnar l'escriptor a l'ostracisme. No tenia manies, com va ratificar en robar una sucursal sencera de venda a terminis, del gerent al mosso de magatzem, al seu competidor Plaza & Jan¨¦s.

Els pocs amics de la fam¨ªlia van acabar passant generacionalment a fills i nets. Entre ells, el fiscal Romero de Tejada: jugava a minigolf amb ell molts migdies, va ser un informal conseller literari (li va recomanar editar Somerset Maugham) i cada dissabte sopaven amb les respectives parelles, de men¨², per estalviar. Lara va estar sempre prop del poder: tractava la Carmen, la filla de Franco, i contribu?a a les arques d'Alian?a Popular. ¡°Jo he estat franquista¡±, reconeixia l'editor, xerraire, per¨° que, segons el seu fidel col¡¤laborador Manuel Lombardero, ¡°no va dir mai cap paraula que no li interess¨¦s dir¡±. Va ser v¨ªctima, aix¨° s¨ª, de profundes depressions per baixades de liti, curiosament alg¨² que admetia que era ¡°excessivament agressiu i violent, per¨° ella va aconseguir frenar-me¡±, en refer¨¨ncia a la seva antag¨°nica dona, Mar¨ªa Teresa Bosch, la seva parella en una activitat fonamental en l'imperi dels Lara: el bridge. Dominar i compartir els escacs de les cartes, com feien ell i, de manera brillant, els seus dos fills, ¨¦s encara avui una bona credencial per arribar a la c¨²pula del grup Planeta.

Jos¨¦ Manuel Lara Bosch, un histri¨°nic humanitzat. ¡°No aspiro a m¨¦s¡±, va dir el vell Lara quan va inaugurar (1976) la seu editorial al carrer C¨°rsega de Barcelona. El 2001, el seu fill Jos¨¦ Manuel va comprar per 90 milions d'euros l'emblem¨¤tic edifici de Banca Catalana: havia fet mutar l'editorial en un grup de comunicaci¨® i educaci¨® multim¨¨dia, potser revenja psicoanal¨ªtica despr¨¦s de l'aposta del seu progenitor pel seu germ¨¤ Fernando, apartant-lo a ell de la direcci¨® general de Planeta, que va portar entre el 1970 i el 1983.

Eix del llibre, del retrat en surt un emprenedor extrovertit, d'idees audaces, imprevisible, impacient, una mica setci¨¨ncies, que temia fer mal amb el seu cos d'1,95 metres i gaireb¨¦ 150 quilos de pes, excessiu tamb¨¦ en el consum de 10 coca-coles, de set a 10 caf¨¨s i tres paquets de tabac al dia. Mai es va portar b¨¦ amb el seu pare, de qui va heretar all¨° de dir sempre el que volia sense que li import¨¦s si era pol¨ªticament correcte, tot i que, de nou, tot plegat estava molt meditat. Hi havia alguna cosa tamb¨¦ en aix¨° dels seus rampells prepotents, uns rampells famosos que li van comportar sonades bregues amb, entre d'altres, Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar, i per aix¨° feia que fos l'avui president del grup i amic personal (i parella de bridge) Jos¨¦ Creuheras qui reb¨¦s el llavors l¨ªder del PP i cap de Govern quan visitava Barcelona. La mateixa estrat¨¨gia que feia el vell Lara amb ell quan li enviava a asserenar els ¨¤nims dels editors qui havia fet alguna juguesca. Amb el temps, va frenar l'assetjament a autors d'altres editorials (Anagrama) o va ser fins i tot soci clandest¨ª d'alguna (Tusquets), encunyant el neologisme ¡°colpetidors¡± (per col¡¤laboradors en l'ecosistema) i autocr¨ªtic per no tenir bons editors al seu propi grup.

Amb una for?a descontrolada que era filla a parts iguals de l'histrionisme i la humanitat, va assumir la presid¨¨ncia del Cercle d'Economia (2005), reflex de la seva voluntat de lideratge social, funci¨® que s'espolsava, criticava, l'empresariat catal¨¤, teixit burg¨¨s en el qual li va costar entrar i que acusava de mancat de valentia per cr¨¦ixer i arriscar-se: ¡°Diuen que el seny?¨¦s sentit com¨², per¨° en realitat ¨¦s cangueli¡±, va deixar anar en m¨¦s d'una ocasi¨®. En aquesta l¨ªnia, lamentava que hagu¨¦s estat ell, i no La Caixa ni sectors catalanistes que parlaven malament de la seva persona, qui salv¨¦s el diari Avui o l'editorial Grup 62, amb un deute de 25 milions d'euros.

¡°Llibertari de dretes¡±, com s'autodefinia, simpatitzant del PP i membre d'un grup d'alts dirigents per desestabilitzar Podem, va creure que podria mediar entre Mariano Rajoy i Artur Mas quan van comen?ar les tensions independentistes, per¨° no va triomfar; tampoc quan, ja adquirit el diari La Raz¨®n per guanyar pes a Madrid, va entrar a La Sexta, mostrant el seu vessant autoritari: aqu¨ª no va tenir, com al Cercle d'Economia, qui comprengu¨¦s o reorient¨¦s els seus rampells. No en va sortir malparat, en canvi, del RCD Espanyol: era al club pel comprom¨ªs adquirit pel seu pare i el seu germ¨¤ Fernando, que havia de ser el president quan mor¨ªs el patriarca. Va conv¨¨ncer perqu¨¨ encap?al¨¦s la junta Daniel S¨¢nchez Llibre (que va posar algun pal a les rodes ocult en l'accionariat d'un grup opositor) i, com a director general, va liderar la venda de l'estadi de Sarri¨¤ per recuperar, en el seu moment, els 1.500 milions de pessetes que la fam¨ªlia tenia invertides a trav¨¦s de la patrimonial Inmobiliaria Hemisferio.

Mart¨ª G¨®mez apunta que, despr¨¦s que se li detect¨¦s c¨¤ncer de p¨¤ncrees el 2011, Jos¨¦ Manuel Lara Bosch ¡°s'humanitza i comen?a el seu aprenentatge de saber disculpar-se, d'escoltar i veure les coses des de l'¨°ptica dels altres¡±. Potser aix¨° ja era als seus gens.

L'ombra de Fernando. El germ¨¤ petit de Jos¨¦ Manuel ¨¦s una dolorosa abs¨¨ncia for?ada per la seva prematura mort l'agost del 1995 en accident de tr¨¤nsit, quan tornava de la presentaci¨® de pretemporada de l'Espanyol. Conservador, introvertit, bon gestor, amb una ment anal¨ªtica, amant de l'ordre tant en la gesti¨® empresarial com en la vida privada, va prendre el comandament de Planeta el 1985 quan el seu pare va defenestrar el germ¨¤ gran. ¡°Eren mons diferents i es va veure en la gesti¨® de les revistes als anys setanta i vuitanta¡±, diu a aquest diari Mart¨ª G¨®mez, que en canvi sost¨¦ que no va haver-hi rivalitat entre germans. S¨ª que es recull el crit colpidor de la mare quan la comitiva familiar, en la qual hi havia Creuheras, amic ¨ªntim de Fernando i company de brigde, va anar a donar la not¨ªcia de la mort als pares, que aquells dies eren a Sitges. Va ser el cop definitiu que va enfonsar psicol¨°gicament el patriarca.

Dos nets sense cartes. Parlen poc Jos¨¦ Manuel i Pablo Lara Garc¨ªa, per¨° se sobreentenen coses, especialment del primer: ¡°Els catalans hem volgut tota la vida manar a Espanya. ?s el que va intentar sempre el meu pare¡±, diu, admetent en aquesta ambici¨® la important ajuda de Maurici Casals, maquiav¨¨l¡¤lic assessor a l'ombra, ¡°el pr¨ªncep de les tenebres¡±, com se'l coneix al cercle dels Lara, antic professor de Filosofia, germ¨¤ del dues vegades finalista del Planeta Pedro Casals i home clau del seu progenitor a Madrid, vencent suspic¨¤cies i donant a con¨¨ixer a la fam¨ªlia.

¡°Vaig viure tensions amb el meu pare, igual que el meu pare i el seu germ¨¤ van tenir amb el meu avi¡±, admet Jos¨¦ Manuel j¨²nior. Set mesos despr¨¦s d'aquestes paraules, el 12 de febrer del 2018, aquest jove ¡°t¨ªmid, de car¨¤cter complicat¡± va ser destitu?t per Creuheras com a conseller delegat del grup. Tots els fills de Jos¨¦ Manuel Lara Bosch presenten avui ¡°un perfil baix¡± i una ¡°situaci¨® inc¨°moda¡± a Planeta: l'?ngela ¨¦s periodista a?La Raz¨®n; la Marta, assessora fiscal; el Pablo, responsable de Grans Publicacions; el Jos¨¦ Manuel ¨¦s ara conseller. Va ser substitu?t per un veter¨¤ de la casa de discreci¨® contrastada, Carlos Fern¨¢ndez, un altre bon jugador de bridge. ¡°No, no juguem al bridge: ¨¦s massa complicat¡±, van respondre llavors alhora el Jos¨¦ Manuel i el Pablo.