Colau, com Pasqual Maragall el 2003

Sembla un d¨¦j¨¤-vu, tot i que ja se sap que no hi ha mai dues situacions pol¨ªtiques que siguin id¨¨ntiques. El que es va veure a Barcelona la nit del 26 de maig recorda el que va passar el 2003 quan Pasqual Maragall va perdre les eleccions al Parlament perqu¨¨ havia obtingut menys escons que el seu rival, Artur Mas, de CiU. La nit de les eleccions, llavors igual que fa dues setmanes, els qui havien obtingut m¨¦s escons van cantar vict¨°ria i tota la resta de partits els la van recon¨¨ixer, incloent-hi el PSC. Per¨°, superat aquell primer moment, amb el cap fred i els ¨¤nims serens, va arribar el moment d¡¯analitzar els n¨²meros, l¡¯aritm¨¨tica electoral, i el que es va veure va ser que de les urnes havia sorgit una majoria absoluta parlament¨¤ria formada pels tres partits de l¡¯esquerra. Despr¨¦s d¡¯unes setmanes de negociacions, qui va ser elegit president de la Generalitat i del seu Govern va ser el socialista Pasqual Maragall i no el nacionalista Artur Mas.

Ara, l¡¯altre Maragall, l¡¯Ernest, que aspira a l¡¯alcaldia de Barcelona encap?alant la candidatura d¡¯ERC, ha cantat vict¨°ria per¨°, com li va passar a Mas en les eleccions al Parlament del 2003, l¡¯independentisme no t¨¦ majoria al nou Consistori i no t¨¦ possibles aliats. En canvi, inesperadament, Ada Colau s¨ª que t¨¦ una majoria per ser reelegida, tot i que no nom¨¦s amb vots de les esquerres. El PSC s¡¯ha ofert a negociar un acord amb els comuns i Manuel Valls garanteix que li donar¨¤ suport, arribat el cas. Aix¨° suma almenys 21 vots, majoria absoluta. I tot apunta que dissabte Colau pot ser reelegida alcaldessa. Si ho aconsegueix, s¡¯ho mereix.

?s una situaci¨® que ha agafat tothom per sorpresa, tamb¨¦ el partit associat a Valls, Ciutadans, per¨° no li falta l¨°gica. Aix¨° tamb¨¦ va ser aix¨ª el 2003. Ning¨² s¡¯esperava que ERC, un partit que des del 1980 havia estat un aliat fidel i subm¨ªs de la CiU de Jordi Pujol cada vegada que el centredreta nacionalista l¡¯havia necessitat, opt¨¦s per formar una alian?a parlament¨¤ria i de govern amb el PSC i Iniciativa-Verds. Per¨° ho va fer, i aix¨ª les esquerres van posar fi als 23 anys de domini pujolista a la Generalitat. Ara, ning¨² s¡¯esperava que Manuel Valls, un pol¨ªtic catalanofranc¨¨s immers en un at¨ªpic reencaix ideol¨°gic i professional, destaqu¨¦s el valor del seu mediocre resultat en les eleccions municipals exercint la condici¨® de frontissa per a l¡¯elecci¨® d¡¯alcalde amb els escassos vots de qu¨¨ disposa, sempre que el PSC i Ada Colau arribin a un acord. La prioritat, per ell, ¨¦s que l¡¯alcaldia no recaigui en un candidat, Ernest Maragall, i un partit, ERC, que s¡¯han comprom¨¨s a posar l¡¯Ajuntament de Barcelona al servei del sobiranisme.

El que est¨¤ fent Valls deu haver regirat l¡¯est¨®mac a In¨¦s Arrimadas, l¡¯estrella de Ciutadans, que el 2017 va guanyar les eleccions al Parlament amb 36 diputats i no va saber qu¨¨ n¡¯havia de fer. Valls treu m¨¦s rendiment a tres regidors en dues setmanes que el que Ciutadans ha aconseguit en dos anys al Parlament.

El problema d¡¯Ernest Maragall i ERC en aquesta batalla ¨¦s la seva incompatibilitat autoimposada amb el PSC, fruit de la seva desastrosa alian?a amb el centredreta nacionalista successor de CiU. Aquesta alian?a fa sis anys que dirigeix la pol¨ªtica catalana per un cam¨ª sense sortida. Ara s¡¯enganya tenyint de solidaritat amb els seus dirigents presos i jutjats a Madrid el que sobretot ¨¦s obstinaci¨® en la in¨²til continuaci¨® de la batalla pel somni de la independ¨¨ncia. Aquesta ¨¦s l¡¯excusa que Ernest Maragall branda davant de Colau per rebutjar l¡¯alian?a que li ofereix per sumar els 28 regidors obtinguts pels tres partits d¡¯esquerra a l¡¯Ajuntament. Una manera d¡¯amagar que ERC ¨¦s presonera del PDeCAT.

Si la c¨²pula d¡¯ERC fes ara el mateix que Valls a Barcelona, ¨¦s a dir, prioritzar encertadament els seus objectius, donaria gratis els seus vots per a la investidura de Pedro S¨¢nchez, com ja va fer fa un any per a la moci¨® de censura contra Mariano Rajoy. I aix¨ª desapareixeria aquesta impostada incompatibilitat m¨²tua entre el PSC i ERC que li fa perdre a Maragall la preuada alcaldia que es va pensar que tenia a tocar la nit electoral. No hi perdria res i de passada facilitaria el cam¨ª a una futura majoria de les esquerres a Catalunya en comptes de continuar traient les castanyes del foc als hereus de CiU.