Quatre mesos d¡¯estira-i-arronsa amb la viol¨¨ncia en el judici del proc¨¦s

El judici del proc¨¦s ja ¨¦s hist¨°ria. Per¨° les preguntes formulades el 12 de febrer continuen sense resposta el 12 de juny. Hi va haver viol¨¨ncia durant la tardor independentista del 2017? Es pot atribuir als l¨ªders secessionistes? I si ¨¦s aix¨ª, va tenir prou?entitat per castigar-los amb rebel¡¤li¨® o sedici¨®, dos dels delictes m¨¦s greus del Codi Penal? Les defenses i les acusacions han mantingut un dur¨ªssim estira-i-arronsa sobre la viol¨¨ncia per¨°, despr¨¦s de quatre mesos de vista oral, encara s¨®n a la casella de sortida.

Les declaracions dels acusats, els 422 testimonis i les hores de v¨ªdeo exhibides al Tribunal Suprem sobre els fets del 20-S i l'1-O pr¨¤cticament no han modificat els plantejaments de les parts. Es mantenen dues versions oposades i irreconciliables sobre el que va passar a Catalunya fa gaireb¨¦ dos anys. Per a uns, va ser un cop d'Estat fallit en qu¨¨ el Govern, la presidenta del Parlament i els dirigents de les entitats socials (ANC i ?mnium) van assumir utilitzar o rec¨®rrer a la for?a per il¡¤luminar la Rep¨²blica Catalana. Per als altres, va ser una massiva mobilitzaci¨® ciutadana que s¨ª, aspirava a la independ¨¨ncia, per¨° va mantenir fins al final el rebuig a la viol¨¨ncia.

Els 12 acusats van parlar al principi i al final, en una estructura circular pr¨°pia dels judicis. La viol¨¨ncia ja va emergir en aquestes primeres sessions, per¨° nom¨¦s per ser negada com un cos estrany al sobiranisme. Tots van abanderar el discurs pacifista. I amb especial inter¨¨s Jordi Cuixart i Jordi S¨¤nchez, els l¨ªders socials que van mobilitzar la ciutadania en la primera jornada que ¡ªsegons la Fiscalia¡ª va ser veritablement violenta: el 20 de setembre del 2017, quan milers de persones van protestar per l'operaci¨® Anubis, uns escorcolls judicials contra els preparatius del refer¨¨ndum il¡¤legal de l'1-O. Des del sostre d'un cotxe de la Gu¨¤rdia Civil van fer una crida a desconvocar la concentraci¨®. Els seus esfor?os per exculpar-se no han conven?ut la Fiscalia, que mant¨¦ ben fixada l'¨¤ncora de la rebel¡¤li¨® en aquesta data clau del 20-S.

A l'auxili de la Fiscalia sobre el costat violent del proc¨¦s van acudir els membres del Govern de Mariano Rajoy. L'exvicepresidenta Soraya S¨¢enz de Santamar¨ªa va denunciar uns incidents que es van produir a Catalunya. ¡°Vaig veure muralles humanes, agressions i llan?aments d'objectes¡±, va dir sobre l'1-O. Ho va veure, ¡°com tothom¡±, per televisi¨®, ja que no va ser testimoni directe dels esdeveniments.

Les defenses van intentar taponar aquesta via d'aigua parlant d'una altra viol¨¨ncia, l'¨²nica segons ells amb entitat i de la qual val la pena parlar: la que agents de la Policia i la Gu¨¤rdia Civil van utilitzar contra els votants de l'1 d'octubre. Els advocats van aconseguir encarar Rajoy amb un d'aquests v¨ªdeos i l'expresident va haver de ¡°lamentar¡± les imatges. L'endem¨¤?Manuel Marchena va advertir ¡ªen una de les decisions m¨¦s controvertides del judici¡ª que les imatges es reservaven per a la fase documental, o sigui que no les contrastarien amb els testimonis.

El factor Trapero

Els caps policials van portar el judici a un altre estadi: el dispositiu contra el refer¨¨ndum de l'1-O. Encara que al Suprem no s'han jutjat els Mossos d'Esquadra ¡ªdiversos comandaments estan imputats en altres processos¡ª, en alguns moments ho ha semblat. Les sessions es van centrar a saber si el pla de la policia auton¨°mica catalana va ser adequat o, com sost¨¦ la Fiscalia, va ser un ¡°frau¡± per aparentar que es complia l'ordre judicial d'impedir la votaci¨®. L'assumpte torna a remetre a la viol¨¨ncia perqu¨¨, segons el ministeri p¨²blic, la tr¨ªada Govern-Parlament-entitats sustentava els seus objectius pol¨ªtics en el ¡°control¡± dels Mossos, o sigui a disposar d'una for?a ¡°armada¡± de 17.000 persones ¡°al servei¡± del pla independentista.

El major dels Mossos, Josep Llu¨ªs Trapero, va fer de bomber. L'aplom i la persuasi¨® de l'home que va afrontar els atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils el 2017 va tenir el seu pes. Trapero va defensar els seus, va negar submissi¨® a Carles Puigdemont i va dir al tribunal que havia advertit l'expresident de l'alta probabilitat que l'1-O hi hagu¨¦s incidents. Compte: problemes d'ordre p¨²blic, no una revolta. Satisfeta pels dards contra el Govern, la Fiscalia va donar senyals lleus de deixar anar la presa dels Mossos. Ha estat l'¨²nic moviment d'una acusaci¨® dura i aspra capitanejada per Javier Zaragoza. Si hi havia algun rumor que, al final, rebaixaria la rebel¡¤li¨® a sedici¨® ¡ªque implica menys penes de pres¨® i treu la viol¨¨ncia del primer pla del relat¡ª la hip¨°tesi de seguida es va esfumar. Aquesta immobilitat ha irritat les defenses, descontentes perqu¨¨ no hagi assumit ni una sola idea, ni que fos m¨ªnima o superficial, dels fets provats a la sala. ¡°No ha servit de res, el judici?¡±, es pregunten.

El Suprem va ser, durant diverses setmanes, una desfilada de policies i gu¨¤rdies civils que van relatar, amb m¨¦s o menys dramatisme, la viol¨¨ncia que havien patit durant el ¡°per¨ªode insurreccional¡±. Aix¨ª va batejar el principal investigador del proc¨¦s, el tinent Daniel Baena ¡ªq¨¹estionat per un perfil de Twitter antiindependentista¡ª el que va passar entre el 19 de setembre i el 27 d'octubre del 2017. Els 93 agents lesionats (la immensa majoria, per contusions) van descriure un panorama de viol¨¨ncia general. Van repetir expressions com ¡°muralles humanes¡± o ¡°cares d'odi¡± l'1-O mentre les defenses assistien impotents, sense poder rebatre els testimonis amb els v¨ªdeos. Fins que va arribar el torn dels ciutadans que van votar en el refer¨¨ndum i van intentar capgirar la narraci¨®.

En un proc¨¦s que en bona mesura ha estat retransm¨¨s en directe, l'exhibici¨® dels v¨ªdeos de l'1-O sembla una prova clau en la decisi¨® que finalment adopti el Suprem. Per¨° la veritat ¨¦s que s¨®n v¨ªdeos parcials, d'uns quants col¡¤legis, i que es poden llegir d'una manera diferent segons es tri? el prisma de l'acusaci¨® o el de les defenses. Per descomptat hi ha escenes de viol¨¨ncia dels antidisturbis, com cops al cap o llan?aments de persones escales avall, que estan sent investigades en altres jutjats. Per¨° tamb¨¦ resist¨¨ncies, passives i actives, de ciutadans a l'acci¨® policial.

Els advocats, que van comen?ar amb un marcat perfil pol¨ªtic, s'han basat a l'hora de la veritat en q¨¹estions jur¨ªdiques. I han cedit (una mica) el terreny. No veuen rebel¡¤li¨® ni sedici¨® perqu¨¨ neguen la viol¨¨ncia. Per¨° assumeixen que hi va haver desobedi¨¨ncia i, potser, algun delicte de desordres p¨²blics o atemptat a l'autoritat. Poc m¨¦s ha canviat en la seva posici¨®. I menys encara en la dels acusats i en la de l'independentisme, que continuen veient el proc¨¦s com un judici pol¨ªtic i una farsa. L'¨²ltima paraula no ¨¦s, de fet, seva. No ho ha estat mai. ?s del Suprem, que dictar¨¤ finalment quina parcel¡¤la va ocupar la viol¨¨ncia en el proc¨¦s.