L¡¯emoci¨® humana

Aquests dies es poden comparar les exposicions antol¨°giques de dos fot¨°grafs l¡¯obra dels quals aprofundeix en l¡¯emoci¨® que causa la pres¨¨ncia humana. Imatges que ens situen davant d¡¯¨¦ssers dels quals flueix la intimitat, sense mediaci¨® de paraules ni qualsevol altra elaboraci¨® intel¡¤lectual. Els autors s¨®n Richard Learoyd i Gabriel Cuallad¨®. Essent tots dos d¡¯universos distants (angl¨¨s contemporani, espanyol de postguerra) i produint obres incommensurables, allunyades en la forma i radicalment dissimilars en el procediment, es pot percebre una arrel comuna que assaja al voltant de l¡¯aparen?a humana tot servint-se de l¡¯objectivitat del dispositiu fotogr¨¤fic i l¡¯instint emocional per a la selecci¨® dels models.

L¡¯exposici¨® a la Pedrera de Cuallad¨®, un dels mestres de la generaci¨® d¡¯Afal, mort el 2003, ¨¦s la seva primera individual a Barcelona. La seva experimentaci¨® amb la fotografia recolza en el car¨¤cter port¨¤til de la Leica, que li facilitava treballar amb poca llum, silenciosa en el tret i r¨¤pida amb l¡¯obturaci¨®: instrument ideal, doncs, per passar inadvertit. All¨¤ on fos, durant les estones que li deixava la ger¨¨ncia d¡¯una empresa familiar de transport, se¡¯l veia amb la seva c¨¤mera a coll. Com a motivaci¨®, Cuallad¨® no va necessitar mai del viatge ex¨°tic ni dels projectes conceptualment estructurats. En tenia prou amb l¡¯observaci¨® de la fam¨ªlia i els ¨¦ssers propers per extreure¡¯n l¡¯¨¤nima, per abstreure¡¯ls en el mirall dels seus retrats. La intensitat s¡¯assaboreix a cada fotografia: va saber descartar l¡¯anod¨ª i triar l¡¯inquietant.

Learoyd no utilitza un petit dispositiu mec¨¤nic, sin¨® una habitaci¨® com a c¨¤mera fosca. Els seus retrats, doncs, no s¨®n casuals i necessiten poses llargues. S¨®n fotografies d¡¯estudi, on la vida s¡¯ha aturat. Per¨° Learoyd no dona indicacions als seus models perqu¨¨ es troba tancat a les fosques vigilant la imatge invertida que es projectar¨¤ damunt d¡¯un gran paper sensible penjat de la paret. Mentre, els seus models resten en el silenci de l¡¯habitaci¨® contigua. Tot est¨¤ calculat, enfocament i dist¨¤ncia, per tal de generar un retrat de mida m¨¦s gran que l¡¯escala real, amb la intenci¨® de ressaltar vivament els detalls no sols de textura i forma sin¨® tamb¨¦ de variaci¨® crom¨¤tica.

L¡¯emoci¨® que susciten els retrats es deu a la imponent pres¨¨ncia humana, igual que davant els retrats en blanc i negre de Cuallad¨®, per¨° amb el subratllat potent de l¡¯efecte realitat pel format gegant de Learoyd. Davant les fotos, confon el miratge de la pintura, com als espectadors de l¡¯hiperrealisme els sorprenien els quadres que semblaven fotos. Al 1839, Henry Fox Talbot tenia al cap un perfeccionament semblant per al seu invent quan tractava d¡¯inscriure la fotografia en la hist¨°ria de l¡¯art, tal com es pot llegir a The Pencil of Nature, publicat per primer cop en castell¨¤, amb notes de Lydia Oliva (SD-Edicions).

Si no s¡¯hagu¨¦s produ?t la democratitzaci¨® del mitj¨¤ o la darrera revoluci¨® digital, probablement la perfecci¨® t¨¨cnica de la c¨¤mera obscura de Talbot hauria justificat la incorporaci¨® del llenguatge fotogr¨¤fic a la creaci¨® pict¨°rica per les seves caracter¨ªstiques d¡¯unicitat. Aquesta pretensi¨® l¡¯ha aconseguit Learoyd. Talbot pensava que a l¡¯art pict¨°rica li faltava la compet¨¨ncia detallista per saciar l¡¯avidesa de coneixement de l¡¯observador. Un artista del pinzell, deia Talbot, ¡°no es molestaria a copiar fidelment perqu¨¨ ho consideraria indigne del seu talent, ni podria fer-ho sense un gran malbaratament de temps i esfor?¡±.

La fotografia ha vingut a redirigir el pensament cap a all¨° que ¨¦s, i ha despla?at el valor del virtuosisme tan apreciat a la pintura pompier del XIX. Per aix¨° ¨¦s bo advertir que davant les fotografies de Learoyd que pengen a la Fundaci¨® Mapfre un no s¡¯hauria de deixar hipnotitzar per la il¡¤lusi¨® de la pintura, sin¨® obrir els ulls per endinsar-se en el misteri que, per mitj¨¤ de la tecnologia, s¡¯ofereix de l¡¯experi¨¨ncia tan emotiva de la pres¨¨ncia humana que gaireb¨¦ frega la pell, com s¡¯experimenta amb els fuga?os retrats de Cuallad¨®.