A la col¨°nia penitenci¨¤ria

Aquest article no parla de pol¨ªtics presos, ni de presos comuns, sin¨® d¡¯una narraci¨® de Franz Kafka (1883-1924), En la colonia pentenciaria, ara novament tradu?t per Luis Fernando Moreno Claros (Barcelona, Acantilado, 2019), en una edici¨® que ha incl¨°s un llarg estudi, del traductor mateix, que ve a demostrar que l¡¯exegesi o la interpretaci¨® kafkiana no t¨¦ fi, com el Talmud hebreu ho demostra igualment respecte a tots i cada un dels versets de la B¨ªblia. ?s un ep¨ªleg enormement culte i molt ben escrit que resultaria excessiu en qualsevol altre autor i qualsevol altra narraci¨®, per¨° que ens il¡¤lustra sobre totes les concertacions possibles entre l¡¯obra de Kafka i la hist¨°ria pol¨ªtica i cultural del temps de l¡¯autor ¡ªi tamb¨¦ d¡¯abans i de despr¨¦s. No es pot dir que sigui un estudi exagerat, perqu¨¨ parteix d¡¯una obreta de l¡¯autor de Praga que ¨¦s exagerada per ella mateixa, i d¡¯un autor que ha generat m¨¦s literatura secund¨¤ria que lectura.

Kafka va escriure A la col¨°nia penitenci¨¤ria durant un perm¨ªs de lleure que li va atorgar, la tardor de 1914, la companyia imperial d¡¯assegurances en qu¨¨ treballava. Va considerar acabada la narraci¨® ¡ªcosa rara en ell¡ª quan va escriure l¡¯¨²ltima l¨ªnia, i va deixar que repos¨¦s, no per seguir el consell d¡¯Horaci, sin¨® perqu¨¨ no va tenir mai frisan?a per veure els seus llibres publicats. Kurt Wolff, que ja era editor seu, no va trobar escaient publicar la narraci¨® a la revista Der J¨¹ngste Tag (encara que vol dir El judici final); despr¨¦s Kafka va voler editar-la, sota el nom simptom¨¤tic de Strafen (¡°C¨¤stigs¡±) en un volum, juntament amb les narracions La condemna i el primer cap¨ªtol de la novel¡¤la El desaparegut (¡°El fogoner¡±), per¨° aquesta idea tampoc no va agafar. Finalment, aquell mateix editor Wolff la va publicar solta ¡ª¨¦s for?a llarga¡ª a la seva editorial, l¡¯any 1919, cinc anys despr¨¦s que Kafka la don¨¦s per acabada.

Seguint una pr¨¤ctica habitual entre els literats de Centreeuropa, Kafka n¡¯havia fet una lectura p¨²blica a la galeria d¡¯art Hans Goltz, de Munic, el 10 de novembre de 1916. Com que la narraci¨® ¨¦s veritablement d¨¦goutante, per no dir d¨¦golasse (paraules m¨¦s exactes que les corresponents catalanes), quatre dames van sofrir esvaniments i van haver de ser assistides pel personal de la galeria.

No ens ha d¡¯estranyar. En aquesta narraci¨® Kafka presenta un ritu sacrificial d¡¯una enorme, fastigosa crueltat: un condemnat a mort ¨¦s ajagut en una mena de llit al?at, i damunt el seu cos gravita tot un artefacte d¡¯enorme complicaci¨®, prove?t d¡¯unes punxes que gravaran a l¡¯esquena del condemnat, que morir¨¤ per dessagnament, la llei que va interdir i per la qual cosa ha estat condemnat. En aquest cas: ¡°Honrar¨¤s els teus superiors¡±, at¨¨s que el reu havia picat amb viol¨¨ncia un superior seu de la col¨°nia. Tot aix¨° ¨¦s presenciat per un viatger (que podria ser una encarnaci¨® del mateix autor, sempre que acceptem que tamb¨¦ ho ¨¦s el condemnat, en un redoblament enormement revelador), que, sense arribar a compadir-se del condemnat, aconsegueix que aquest sigui alliberat i al llit de tortura hi jegui, en el seu lloc, l¡¯oficial que s¡¯encarregava de la sent¨¨ncia. Mentre, la m¨¤quina es desballesta i escampa les peces pertot. Al final de la narraci¨®, el viatger desapareix del lloc, una illa, amb una indifer¨¨ncia d¡¯aquelles que confirmen que Kafka podia ser un home de bon cor, per¨° que mai va ser un sentimental quan escrivia.

Hi ha una font plausible que explicaria la g¨¨nesi de la narraci¨®: el llibre Le Jardin des supplices, d¡¯Octave Mirbeau, que Kafka havia llegit en la traducci¨® alemanya de 1901. Tota la resta d¡¯interpretacions sobre el sentit d¡¯aquest text no passen de ser hip¨°tesis. Nom¨¦s amb una excepci¨®: a La condemna, com passaria despr¨¦s a les novel¡¤les El proc¨¦s i El castell, Kafka havia mostrat una tirada molt gran a l¡¯autonegaci¨® i al c¨¤stig, tant el f¨ªsic com el moral. No entrarem en les conclusions que, d¡¯aix¨°, en deriven els psicoanalistes. La biografia de Kafka, tanmateix, dona prou senyals per pensar que l¡¯escriptor es creia culpable de quasi tot. Quan es preparava l¡¯edici¨® d¡¯aquesta narraci¨® en forma de llibre, l¡¯autor va escriure al seu editor: ¡°Com a aclariment sobre aquest relat, nom¨¦s afegir¨¦ que no solament el relat ¨¦s pen¨®s, sin¨® que tamb¨¦ ho ¨¦s el nostre temps en general [possible refer¨¨ncia a la Guerra Gran, per la qual Kafka va sentir tant d¡¯inter¨¨s que volia anar a fer-hi de soldat, cosa en qu¨¨ no va reeixir perqu¨¨ era estret de pit]; i tamb¨¦ el meu temps en particular va ser i ¨¦s molt pen¨®s, i el meu especialment encara m¨¦s pen¨®s que el nostre temps en general¡± (una sintaxi t¨ªpicament kafkiana).

L¡¯epiloguista analitza amb precisi¨® qu¨¨ pot tenir a veure aquesta narraci¨® amb l¡¯assimilaci¨® (o no) dels jueus centreeuropeus, amb l¡¯obra de Nietzsche i de Schopenhauer, amb el colonialisme, i m¨¦s coses, sempre hipot¨¨tiques. I, per sort, cosa que li hem d¡¯agrair, no se li acut, com ha fet tanta cr¨ªtica, veure en aquesta narraci¨® la profecia de l¡¯holocaust jueu, que Kafka, que tenia molta imaginaci¨®, no es podia ni afigurar: va morir just quan es fundava el partit nacionalsocialista. Nom¨¦s per aquesta prud¨¨ncia ja mereixen, tant l¡¯editor com el traductor, un plausus kafkianus.