El soroll i la f¨²ria

Quan s'acabi el judici, de qu¨¨ parlareu? La pregunta era preventiva, no ret¨°rica. L'espectador la formulava a un dels periodistes que durant quatre mesos va convertir la retransmissi¨® judicial a la base dels populars continguts del seu programa. El ciutad¨¤ no s'imaginava la seva vida sense la dosi di¨¤ria de les deliberacions paral¡¤leles a les quals la vista oral sotmetia el proc¨¦s. I com si es tract¨¦s d'un cinema f¨°rum, acabades les sessions, esperava les reaccions televisades per sentir avalades les seves conviccions, que s'havien format abans que la just¨ªcia es pos¨¦s la toga i declar¨¦s oberta la Causa especial 20907/2017. I aix¨ª es va anar indignant, primer amb els fiscals, amb la c¨²pula dels Mossos despr¨¦s, amb alguns pol¨ªtics entremig i amb la llarga lletania de policies i gu¨¤rdies civils al final. I tot per concloure que el judici se li havia convertit en un cercle vici¨®s que, en comptes d'aportar-li res de nou, el ratificava en el que ja sabia i temia, perqu¨¨ el va afrontar havent determinat pr¨¨viament qui eren els bons i qui els dolents. El prejudici era ell i el judici, la seva circumst¨¤ncia.

Vist per a sent¨¨ncia, el cas que ha marcat la pol¨ªtica catalana i espanyola els ¨²ltims anys deixa una sensaci¨® d'orfandat. I a totes les persones que l'han viscut amb indignaci¨®, primer, i dolor, despr¨¦s, ara els toca esperar. I iniciar el per¨ªode de preparaci¨® emocional per quan arribi un veredicte que obligui a una reacci¨® perqu¨¨ els han fet creure que pot ser tan injust com contundent, encara que avui aix¨° ning¨² ho s¨¤piga. Ni tan sols el tribunal, segurament, perqu¨¨ m¨¦s enll¨¤ dels retrets puntuals que s'han fet al president per haver tallat de manera contundent algunes intervencions de la part amb la qual se simpatitzava, la sala ha de deliberar. I si, com s'ha advertit, es pret¨¦n una sent¨¨ncia un¨¤nime dels set magistrats per evitar vots particulars que donin m¨¦s peu a rec¨®rrer al Tribunal d'Estrasburg, ¨¦s obvi que aquests necessiten un intercanvi t¨¨cnic i franc d'opinions que provocar¨¤ discrep¨¤ncies i obligar¨¤ a fer reformulacions, replantejaments i deliberacions per arribar al pacte. I aix¨ª retornar a la pol¨ªtica un procediment que la pol¨ªtica no ha sabut resoldre.

Consta a alguns que, abans de l'inici del judici, aix¨° era el que el jutge Marchena tenia m¨¦s clar. Que a la sala segona del Suprem li tocava desfer un embolic fruit de la incapacitat pol¨ªtica de nefastes conseq¨¹¨¨ncies per a tots. I que aix¨° portava impl¨ªcit, amb tota probabilitat, redefinir el delicte de rebel¡¤li¨® que figura al Codi Penal per adequar-lo a unes circumst¨¤ncies diferents. O per negar-lo precisament per les mateixes raons. Per aix¨°, quan Oriol Junqueras en el seu al¡¤legat final apel¡¤la a tornar al terreny pol¨ªtic, seguint el rastre marcat pel seu advocat defensor, o viceversa, assenyala el cam¨ª ineludible que caldr¨¤ seguir sigui quin sigui el dictamen final dels magistrats. O quan Dolors Bassa, mirant a la sala, l'invoca a tenir en compte que la sent¨¨ncia pot ser el principi de la soluci¨®, no fa sin¨® apel¡¤lar a la responsabilitat que comporta qualsevol fet. I com que ho diu qui ha hagut d'assumir les seves responsabilitats per aix¨°, sap que no hi ha actes sense conseq¨¹¨¨ncies. Passat, doncs, el relleu, aqu¨ª queda el repte.

No obstant aix¨°, i independentment del cap¨ªtol final, les ¨²ltimes hores ens han deixat una primera conclusi¨®. Descartats pels defensors els delictes de rebel¡¤li¨®, sedici¨® i malversaci¨®, per¨° acceptant a contracor uns i obertament d'altres que la desobedi¨¨ncia era dif¨ªcil de rebatre, els pol¨ªtics independentistes han acabat assumint que alguna cosa no els va sortir b¨¦. O no van voler o no van poder fer-ho millor. I encara que sigui com un mal menor i esgrimit en leg¨ªtima defensa, passen a acceptar personalment i pol¨ªticament el que primer van negar i despr¨¦s van concedir perqu¨¨ aix¨ª ho han defensat els seus advocats en el seu nom.

?s evident que aix¨° no hauria d'haver comportat mai aquesta magnitud de la trag¨¨dia. Per¨° com va deixar escrit William Faulkner, all¨° que es considera ceguesa del dest¨ª en realitat ¨¦s miopia pr¨°pia. Va ser Xavier Melero qui va citar l'escriptor nord-americ¨¤. Ho va fer passant-lo pel tam¨ªs de Jos¨¦ Lu¨ªs Cuerda, el director que a Amanece que no es poco (1989) converteix Jos¨¦ Luis Sazatornil, Saza, en caporal de la Gu¨¤rdia Civil del poble d'Albacete, on un ve¨ª ha plagiat Llum d'agost. I l'increpa amb la frase novament recordada i celebrada gr¨¤cies al cinema: ?s que no sap que en aquest poble ¨¦s veritable devoci¨® la que hi ha per William Faulkner? El tamb¨¦ Nobel de literatura replica a trav¨¦s d'El soroll i la f¨²ria, publicada fa 90 anys: "Es pot ignorar el so durant molt de temps, per¨° despr¨¦s, un tic-tac instantani recrea en la ment el llarg desfilar del temps que no se n'ha anat".