Quatre i mig

Quatre euros i mig, potser cinc per hora treballada, totes en economia informal: els immigrants irregulars no cobren gaire m¨¦s que aix¨°, en s¨¦ d¡¯un que es deixa la vista treballant 200 hores al mes en una botiga que arregla roba. Amb els 1.000 euros que guanya, paga una habitaci¨® interior, menjar, roba i la targeta de transport de dues zones, ajuda la seva fam¨ªlia colombiana i va saldant el deute que t¨¦ amb qui li va agenciar el seu viatge a Espanya. Aquest tracte laboral ¨¦s il¡¤legal, per descomptat, i el baix salari ¨¦s a compte del risc que la seva feina irregular surti a la llum de mala manera. Els advocats defensem les persones segons la llei i el dret, sabent b¨¦ que no tot s¨®n regles legals, que tamb¨¦ hi ha principis de dret. Deixar (sobre)viure n¡¯¨¦s un.

Espanya no ¨¦s un pa¨ªs desagra?t amb els seus immigrants, ni tan sols amb els irregulars, ja que aquests viuen amb menys por en el seu cos malnodrit que en altres pa?sos m¨¦s rics. A inicis d¡¯aquest any del 2019, la poblaci¨® espanyola era de m¨¦s de 47 milions de persones (dades del padr¨® continu de l¡¯Institut Nacional d¡¯Estad¨ªstica, INE) i una de cada set (un 14,3%) havia nascut fora d¡¯Espanya. Descomptant llavors els qui sempre havien estat espanyols o havien adquirit la nacionalitat espanyola, gaireb¨¦ hi ha 5.500.000 persones estrangeres residents amb perm¨ªs per treballar per tenir certificat de registre o targeta de resid¨¨ncia. M¨¦s avall hi ha els immigrants irregulars, molt m¨¦s dif¨ªcils de comptar. Carmen Gonz¨¢lez, investigadora del Reial Institut Elcano, escriu que, el gener del 2018, en podrien ser gaireb¨¦ 638.000 (difer¨¨ncia entre el nombre d¡¯estrangers extracomunitaris empadronats i el dels permisos de resid¨¨ncia al r¨¨gim general), per¨° adverteix que en realitat s¨®n menys, ja que for?a estrangers surten del pa¨ªs mantenint l¡¯empadronament a Espanya per diversos motius.

En tot cas, l¡¯esgla¨® m¨¦s feble de la cadena est¨¤ integrat per centenars de milers d¡¯immigrants irregulars. El reglament d¡¯estrangeria estableix la possibilitat d¡¯accedir a la resid¨¨ncia amb perm¨ªs de treball per arrelament i que aquest pot ser laboral, social o familiar. L¡¯arrelament laboral requereix dos anys de perman¨¨ncia i relacions laborals per sis mesos; el social exigeix tres anys i un contracte de treball signat d¡¯un any de durada; el familiar, vincle matrimonial o de parella estable amb resident, o que aquest sigui ascendent o descendent del sol¡¤licitant. En la ruda pr¨¤ctica real de l¡¯arrelament familiar, a Barcelona un matrimoni val 7.000 euros i una relaci¨® de parella estable, la meitat. ?s sagnant.

Si la integraci¨® en el treball, en la societat o en la fam¨ªlia s¨®n clares, no cal exigir uns llimbs legals de dos anys per a l¡¯arrelament laboral o de tres per a l¡¯arrelament social

El sistema dels arrelaments es pot millorar. No ¨¦s q¨¹esti¨® de relaxar els requisits substantius, sin¨® nom¨¦s els temporals. Si la integraci¨® en el treball, en la societat o en la fam¨ªlia s¨®n clares, no cal exigir uns llimbs legals de dos anys per a l¡¯arrelament laboral o de tres per a l¡¯arrelament social. En tots dos casos, es pot reduir a un, una proposta que no hauria de generar controv¨¨rsia. Tamb¨¦ es pot ampliar l¡¯¨¤mbit de l¡¯arrelament familiar als col¡¤laterals pr¨°xims si aquest arrelament ¨¦s real i comprovable (caldria canviar algun article de la llei, no nom¨¦s del reglament).

Penseu que, si no fos per la immigraci¨®, Espanya hauria perdut poblaci¨® el 2018, o que els immigrants s¨®n el 14% de la poblaci¨® espanyola total, per¨° el 21% de la que t¨¦ entre 16 i 44 anys. La immigraci¨® cont¨¦ el nostre envelliment.

Hi ha, malgrat tot, immigrants i immigrants, ja que a un colombi¨¤ li resulta infinitament m¨¦s senzill arrelar-se a Espanya que a un senegal¨¨s. El n¨²mero d¡¯aquest mes de juny de Pol¨ªtica & Prosa, un diari dedicat m¨¦s a la reflexi¨® i a l¡¯an¨¤lisi que a les emocions i els sentiments, se centra en el flux incessant de la immigraci¨® africana a Europa (Els ve?ns invisibles). Aqu¨ª, les pol¨ªtiques han de ser europees, no n¡¯hi ha prou amb modificar el reglament espanyol d¡¯estrangeria o millorar l¡¯assignaci¨® de personal especialitzat a l¡¯Ajuntament de Barcelona, la Generalitat o l¡¯Estat. La immigraci¨® africana a Europa ¨¦s un tema europeu de primer ordre i ¨¦s estructural, no ¨¦s cap crisi. De crisi en el sentit estricte n¡¯hi ha hagut i algunes han estat abordades d¡¯una manera exemplar per estadistes de veritat: el 2015, Angela Merkel va obrir les fronteres d¡¯Alemanya a m¨¦s d¡¯un mili¨® de persones devastades per les guerres de S¨ªria. Merkel, l¡¯¨²ltima cristiana europea.

Pablo Salvador Coderch ¨¦s catedr¨¤tic de Dret Civil a la Universitat Pompeu Fabra.