La l¨ªnia canalla d¡¯¡®El V¨ªbora¡¯ es cola entre les joies del rom¨¤nic

La idea va venir de fora, per¨° el talent era dins. Quan l'editor Josep Toutain va veure el potencial de Barcelona, va encarregar al seu amic Josep Maria Berenguer que munt¨¦s una revista per editar les creacions de joves underground que havien fet els primers passos en publicacions marginals com El Rrollo emmascarado?o La pira?a divina i es mantenien com podien en projectes llavors ag¨°nics com Star, Butifarra! i Ozono. A finals del 1979 va sortir al carrer el primer n¨²mero de la revista El V¨ªbora?(editada per La C¨²pula, una editorial que encara es mant¨¦). S'havia de dir?Goma-3,?en refer¨¨ncia a l'explosiu que feia servir ETA en aquells anys del plom, per¨° el ministeri ho va prohibir. La cosa va quedar relegada al subt¨ªtol: ¡°Es goma-3 para el coco¡±.

En el seu primer editorial prometien atemptar ¡°contra el muermo y las pira?as, el apalanque de los supervivientes de esta aburrida autor¨ªa y, lo que es peor, descangallada y est¨²pida sociedad¡±. I no van decebre. El V¨ªbora?no nom¨¦s va treure de les clavegueres al c¨°mic underground, sin¨® que tamb¨¦ va encarnar a la perfecci¨® el sincretisme cultural que es vivia a la Barcelona del canvi pol¨ªtic. Aquella operaci¨® ¨¤crata i modernitzadora tamb¨¦ ¨¦s des d'ahir dimecres mat¨¨ria digna del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). La instituci¨®, que reivindica aix¨ª el seu paper com a promotora del c¨°mic a les seves sales, dedica una mostra (fins al 29 de setembre) per recordar aquesta publicaci¨® que va n¨¦ixer durant els primers anys de la democr¨¤cia i que ara fa 40 anys.

La cr¨ªtica morda? dels seus dibuixants (Gallardo, Mediavilla, Max, Montesol, Mart¨ª, Nazario, Alfredo Pons, Roger o Sento, avui consagrats) tenien sempre com a dianes l'esgl¨¦sia, la monarquia, l'ex¨¨rcit, la pol¨ªtica i la cultura oficial. Tot aix¨° amanit amb fortes dosis de droga, sexe i s¨¤tira en un producte trencador pel que fa a l'est¨¨tica i el contingut.

Les vinyetes que es van publicar mensualment entre el 1979 i el 2005 estaven sempre al l¨ªmit. Com en el n¨²mero que va apar¨¨ixer 15 dies despr¨¦s del 23-F. El V¨ªbora?va sortir burlant-se dels colpistes, en un cop d'efecte que els va servir per augmentar la seva penetraci¨® en el p¨²blic progre.

¡°Com que no ens feia cas ning¨², f¨¨iem el que ens donava la gana¡±, va explicar en el seu moment Berenguer. ¡°Era una revista no domesticada¡±, afirma Max, un d'aquests creadors que s'autoinscrivien dins d'una ¡°l¨ªnia canalla de la vinyeta¡± en contraposici¨® a la ¡°l¨ªnia clara¡± de revistes com Cairo sorgida poc despr¨¦s. ¡°Hi havia un editor, per¨°, normalment, tot es feia de manera assemble¨¤ria, apren¨ªem els uns dels altres. Mes a mes ens super¨¤vem en la brega amistosa¡±, afegeix el pare de Gustavo, Peter Pank i Bard¨ªn.

Els comissaris de la mostra, Antoni Guiral i ?lex Mitrani, han reunit 100 portades de les 300 publicades. Entre aquestes, la primera, amb dibuix original de Nazario i que es va quedar pel cam¨ª, v¨ªctima del control governamental. ¡°Malgrat tot, va ser una revista que no va patir la censura ni els segrestos. Ara seria ben diferent. Gaireb¨¦ impossible¡±, explica Guiral. Abans demostr¨¤vem que ¨¦rem m¨¦s intel¡¤ligents i oberts, ara s'ha imposat la correcci¨® pol¨ªtica", ha explicat Guiral, que ha qualificat la mostra com "un acte de just¨ªcia, ja que aquesta revista, que va trencar motlles, forma part del nostre patrimoni, de la nostra hist¨°ria".

Tamb¨¦ es poden veure uns 40 dibuixos originals, documents i fotografies dels autors, entre les quals, les d'¡°un c¨°mic en viu¡± realitzat a la Galeria 13 de Barcelona. Es tracta de l'enorme Un amor en Vallvidrera, de 15x3 metres, que ha ingressat recentment al MNAC i est¨¤ en proc¨¦s de restauraci¨®. Entre els participants d'aquella acci¨®, hi havia l'artista valenci¨¤ El Hortelano, que va dir arran de la seva experi¨¨ncia: "La movida madrilenya va n¨¦ixer a Barcelona".

El V¨ªbora?reivindicava totes les sexualitats, com la que representava el personatge Anarcoma de Nazario (nascut el 1978). I per les seves p¨¤gines desfilaven llibertaris, transvestits, drogoaddictes i ecologistes, representants dels marginals socials de l'¨¨poca, gaireb¨¦ tots passejant pels baixos fons d'una ciutat que tant ha canviat. Tamb¨¦ hi havia lloc per a la defensa de la llibertat sexual de la dona (impagable el curs de cunnilingus d'Isa Feu anomenat?Una exploraci¨®n perfecta), aix¨ª com del sexe lliure i desinhibit.

La revista que portava el lema ¡°Comix para supervivientes¡± va ser al final la m¨¦s longeva del c¨°mic d'adults d'Espanya (nom¨¦s superat per El Jueves). El primer tiratge, segons l'editor, va ser de 24.000 exemplars, i va arribar a cr¨¦ixer fins als 80.000. El 2004, quan les vendes havien caigut fins als 6.000, es va donar per inviable la seva continu?tat. L'¨²ltim n¨²mero va sortir el gener del 2005.