Renau i els altres

Sembla mentida que el llegat de Josep Renau (Val¨¨ncia, 1907¨CBerl¨ªn Est, 1982) encara estigui per descobrir pel gran p¨²blic i que fins i tot aficionats ben documentats en les etapes de l¡¯art del segle XX el desconeguin o no tinguin una noci¨® general de la seva ¨¤mplia traject¨°ria. Cartellista, pintor, fotomuntador, muralista i, descobrim, tamb¨¦ cineasta. I un activista d¡¯envergadura: un dels fundadors de la Uni¨® d¡¯Escriptors i Artistes Proletaris, president del patronat de les Missions Pedag¨°giques, director general de Belles Arts del Govern republic¨¤ responsable del trasllat del Prado durant la guerra a Val¨¨ncia i Ginebra, comissionat que va encarregar a Picasso el Guernica i un dels responsables del pavell¨® espanyol de l¡¯Exposici¨® Internacional del 1937 a Par¨ªs, i aix¨° si nom¨¦s parlem d¡¯aquells anys. Per sort, els fons de l¡¯IVAM estan viatjant i ara mateix tenim a Barcelona dues exposicions en qu¨¨ apareix Renau. Una ¨¦s monogr¨¤fica, al Born; l¡¯altra, a CaixaForum, el reuneix amb els grans noms de les avantguardes hist¨°riques entre el 1914 i el 1945.

Per¨° encara n¡¯hi ha m¨¦s, i passa aquesta setmana a Madrid, al Reina Sofia. Fins aquest divendres es poden veure les seves pel¡¤l¨ªcules al museu que custodia la immensa tela picassiana que Renau va encarregar. Les va fer a l¡¯exili, primer a M¨¨xic i despr¨¦s a l¡¯Alemanya comunista, la RDA, on es va traslladar el 1958 despr¨¦s d¡¯una etapa de feines comercials que no el satisfeien. Renau no va ser en aquest sentit com Bu?uel, que va trobar a M¨¨xic la manera de superar les feines aliment¨¤ries fins a aconseguir fer el 1950 Los olvidados i a partir d¡¯all¨¤ continuar l¡¯obra personal. Renau sempre va ser un activista cultural, un comunista conven?ut, de puny tancat que volia estampar davant del p¨²blic amb imatges eloq¨¹ents de cr¨ªtica al capitalisme. No puc veure els seus films aquesta setmana, preguem a la Filmoteca o a qui sigui que ens els ensenyi, i a qui sigui que s¡¯ocupi del llegat de Renau que els editi i els difongui.

Al Reina, els responsables d¡¯aquest breu cicle cinematogr¨¤fic de Renau (per qu¨¨ tan pocs dies?) han subratllat el que cal esperar quan un artista visual fa cine: en les pel¡¤l¨ªcules fusiona totes les seves facetes. Aix¨ª, per exemple, en els alemanys Dibuixos d¡¯actualitat, en els quals se¡¯l veu dibuixant sobre un vidre mentre comenta la not¨ªcia que el seu tra? subratlla. Picasso va fer el mateix amb el director Clouzot el 1956 i, com expliquen els qui han vist el treball del valenci¨¤, si tenir en pantalla el pintor creant ¨¦s hipn¨°tic, no ho ¨¦s menys veure Renau el combatiu, un home que no es va acovardir probablement mai segons el que conten els qui el van con¨¨ixer. En el cam¨ª va quedar el Poema de Lenin (Petrograd 1917), un ambici¨®s film gr¨¤fic que per desavinences amb el director de la televisi¨® alemanya Renau va abandonar el 1961.

A M¨¨xic havia iniciat la fabulosa s¨¨rie de fotomuntatges The American Way of Life, que va donar per acabada a Berl¨ªn Est el 1966. ?s la seva obra m¨¦s divulgada, per l¡¯edici¨® que Gustavo Gili en va publicar el 1977 i, m¨¦s recentment, per l¡¯encertada exposici¨® que l¡¯IVAM li va dedicar en di¨¤leg amb els fotomuntatges de l¡¯artista nord-americana feminista Martha Rosler, Tristes armes, ara fa quatre anys. Esperem que el museu el reuneixi ben aviat, de manera tamb¨¦ espec¨ªfica, amb els pop valencians que no s¨®n del tot comprensibles sense Renau: els equips Cr¨°nica, Realidad, Estampa Popular. No van sorgir del no-res ni de seguir el pop nord-americ¨¤, i per alguna cosa va ser el Pa¨ªs Valenci¨¤ on m¨¦s intens i cr¨ªtic va ser el pop hisp¨¤nic. Per Renau.

Despr¨¦s de la mort del dictador, va tornar. Va intentar muntar un taller a Manises per¨° no ho va aconseguir. Va trobar interlocutors, aix¨° s¨ª, en Joan Fuster i en Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s, tamb¨¦ es va veure amb Joan Mir¨®. Sobretot va impartir confer¨¨ncies sobre l¡¯etapa republicana per salvar el patrimoni cultural i sobre la seva obra. Per¨° va acabar tornant a Berl¨ªn, on va morir el 1982 sense veure la caiguda del Mur i on est¨¤ enterrat, al Cementiri Antifeixista.

A l¡¯espera de veure els seus films, a Barcelona dues cites amb ell. Al Born, una retrospectiva de la seva obra pl¨¤stica reuneix unes 100 obres, l¡¯expo m¨¦s extensa de Renau que s¡¯ha fet fins ara a Catalunya. A la falda de Montju?c, a CaixaForum, el veiem acompanyat dels seus iguals, els altres, aquells grans noms que sovint venerem sense recon¨¨ixer, en canvi, artistes m¨¦s que notables que no han tingut els defensors i historiadors necessaris per col¡¤locar-los en el c¨¤non. Fins ara, per sort per a Renau i els altres.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF