Sense Govern?

A vegades em pregunto si necessitem un Govern en plenitud de les seves compet¨¨ncies perqu¨¨ la veritat ¨¦s que no el tenim des de fa quatre anys: o tenim governs en funcions, o governs febles o governs sense base parlament¨¤ria s¨°lida i coherent. Anem a pams.

En efecte, el 21 de desembre del 2015 es van fer eleccions generals esgotant un mandat que provenia dels comicis del 2011, i van donar majoria absoluta al PP. Certament, entre el 2011 i el 2015 el Govern Rajoy va tenir un suport parlamentari m¨¦s que s¨°lid. Per¨° en les eleccions del 2015 en aquest pa¨ªs ja havien canviat algunes coses, entre les quals ¨Cfonamental per entendre el que ens passa des de llavors¨C, passar en l¡¯¨¤mbit nacional del bipartidisme al multipartidisme a causa de la irrupci¨® de Podem i Ciutadans, primer, i de Vox fa uns mesos.

Llavors ja va quedar clar que els pactes entre partits no serien f¨¤cils, no tant pel multipartidisme que acabava de sorgir, sin¨® perqu¨¨ la mentalitat dels pol¨ªtics espanyols, dels vells partits i, curiosament, tamb¨¦ dels nous, encara estava ancorada en els esquemes derivats del bipartidisme anterior. Ara, quatre anys despr¨¦s, tot plegat es confirma. El pen¨®s espectacle actual, en qu¨¨ els pactes consisteixen en simples intercanvis de c¨¤rrecs en lloc d¡¯acords sobre programes basats en reformes que els aproximin perqu¨¨ els seus principis i valors s¨®n semblants, mostra sense embuts que els nostres pol¨ªtics en general, i alguns en particular, no coneixen les regles b¨¤siques del que ¨¦s un parlamentarisme multipartidista.

En les eleccions del 2015 es va passar en l¡¯¨¤mbit nacional del bipartidisme al multipartidisme a causa de la irrupci¨® de Podem i Ciutadans

Fem un breu rep¨¤s d¡¯aquests darrers quatre anys. Situem-nos a finals del 2015, despr¨¦s de les eleccions de desembre d¡¯aquell any. Rajoy, quan el PP encara era el partit m¨¦s votat, tamb¨¦ el m¨¦s a?llat i, per tant, amb menys capacitat d¡¯arribar a acords amb la resta, va rebutjar la proposta del Rei per intentar presentar-se a la investidura. Va ser llavors quan Pedro S¨¢nchez va acceptar el repte de ser investit i va elaborar amb Ciutadans un programa com¨². Malgrat tot, les dues formacions no van aconseguir els suports parlamentaris que necessitaven. Transcorreguts els dos mesos constitucionalment preceptius, el Rei va tornar a dissoldre les Cambres i va convocar unes noves eleccions. Va ser la primera investidura fallida de la democr¨¤cia.

Aquelles noves eleccions no van canviar substancialment el panorama. Al final, Rajoy i Rivera van arribar a un acord, for?a gen¨¨ric, per¨° suficient per investir el primer a finals de l¡¯octubre del 2016. De fet, s¡¯havia perdut un any i, encara pitjor, el nou Govern del PP naixia greument afeblit, sense un suport parlamentari decidit per part de Ciutadans.

En aquesta situaci¨® es van haver d¡¯afrontar els dif¨ªcils mesos de la ¡°revolta catalana¡± el setembre i l¡¯octubre del 2017. Hi va haver unitat entre el Govern del PP, el PSOE i Cs, els tres partits situats al centre del sistema pol¨ªtic, en aplicar l¡¯article 155 de la Constituci¨®. Tanmateix, aquesta mesura es va adoptar tard i malament: no va impedir que es cometessin delictes contra la Constituci¨®, alguns dels m¨¦s alts responsables de la Generalitat van ser detinguts i processats mentre que d¡¯altres fugien a l¡¯estranger. Per tot aix¨° la situaci¨® de Catalunya va empitjorar.

En aquest context, es va interposar per sorpresa una moci¨® de censura contra el president Rajoy, que, amb el pas dels dies, va rebre els suports heterogenis i contradictoris per¨° num¨¨ricament suficients per desbancar-lo i quedar aix¨ª investit Pedro S¨¢nchez com a nou president. El programa de govern dels qui van donar suport a la moci¨® era, de fet, inexistent, a excepci¨® de l¡¯acord en el lema ¡°s'ha de fer fora Rajoy¡±. Semblava, per tant, que el nou president convocaria eleccions despr¨¦s de l¡¯estiu. No va ser aix¨ª, i S¨¢nchez ha allargat el seu mandat fins ara. Un altre any perdut, com a m¨ªnim, perqu¨¨ no queda clar quan es formar¨¤ govern, quina en seran la composici¨® i els suports, o si haurem d¡¯anar a noves eleccions. Entre governs en funcions, febles o sense base parlament¨¤ria coherent, ja fa quatre anys que no tenim governs efica?os, quatre anys perduts.

Els partits i els pol¨ªtics es queixen perqu¨¨ els ciutadans els critiquen i rebutgen per no ser ni seriosos ni responsables. Probablement, tenint en compte els fets, tenen ra¨®. Encara trigarem a formar govern? Seguir¨¤ sent tan incoherent i feble com l¡¯actual en funcions? Quan aprendran els pol¨ªtics les regles del parlamentarisme? Estarem quatre anys m¨¦s sense govern estable i s¨°lid? Alarmats, no esperem el pitjor, per¨°, tal com van les coses, tampoc s¡¯albira a l¡¯horitz¨® una millora de la situaci¨®.