Catalunya, malhumorada

Qu¨¨ li ha passat a aquest pa¨ªs, una de les terres del planeta m¨¦s carregada d¡¯humor, m¨¦s procliu a la bonhomia i a la toler¨¤ncia, m¨¦s inclinada a combatre els fanatismes, m¨¦s cordial i assenyada, m¨¦s amiga del respecte i de l¡¯harmonia universal?

Va passar-li per sobre el Comprom¨ªs de Casp i la dinastia dels Trast¨¤mara; va perdre amb la resta d¡¯austriacistes d¡¯Espanya una guerra de successi¨® per inger¨¨ncia dels Borbons francesos i neglig¨¨ncia del Regne Unit ¡ªSwift hi va tenir alguna cosa a veure, s¨ª, el Swift dels Viatges de Gulliver¡ª; va con¨¨ixer la dictadura de Primo de Rivera i despr¨¦s la de Franco... i, malgrat tot, mai no va perdre aquest sentit de l¡¯humor i la gran relativitat i ironia relatives a les coses d¡¯aquest m¨®n que el caracteritzava. El seny, ell mateix, propiciava la rauxa quan calia, com a gran i efectiu contrap¨¨s de les adversitats.

Sempre s¡¯hi havia viscut b¨¦, a Catalunya (uns m¨¦s b¨¦ que altres, ja ho sabem), i els cops d¡¯humor i de gr¨¤cia alleujaven conflictes i infortunis. Tothom mirava de sortir-se amb bona lluna de les situacions lamentables; i les trobades populars reunien sense diverg¨¨ncia carlistes i federals, socialistes i gent d¡¯ordre, regionalistes i unionistes, pagesos i ciutadans. Era un pa¨ªs amable, en suma, i va ser-ho fins i tot en els pitjors moments de la seva hist¨°ria.

L¡¯humor catal¨¤ venia de lluny: Eiximenis, giron¨ª, el gastava quan esqueia; Bernat Metge, barcelon¨ª, escrivia benhumorat sempre que calia; Anselm Turmeda, al Llibre dels bons amonestaments, deia alegroi: ¡°Diners alegren los infants, / e fan cantar los capellans, / e los frares carmelitans / a les grans festes¡±; Jaume Roig va ser humorista, i no diguem Martorell, l¡¯autor de Tirant lo blanc; incl¨²s en plena Decad¨¨ncia, el Rector de Vallfogona, clergue com el seu nom indica, feia versos proca?os per a alegria del com¨² (i dels comuns): ¡°Mireu si ¨¦s cosa que importa / treure la merda de dins, / puix cagar los dematins / a tots els membres conforta¡±.

Despr¨¦s, ja en temps de la Renaixen?a, van apar¨¨ixer les publicacions peri¨°diques dedicades expressament a la s¨¤tira, l¡¯humor i la ironia. Vegeu, si no, Un tros de paper, que va dirigir Albert Llanas, aquell home carregat de simpatia que, en morir-se, es va agafar una m¨¤ amb l¡¯altra tot dient: ¡°Passi-ho b¨¦, senyor Llanas¡±, un dels punts culminants de l¡¯humorisme catal¨¤, del qual vaig con¨¨ixer un ress¨° fa poques d¨¨cades, quan Joan Oliver, un altre gran home de lletres benhumorat ¡ªno com Espriu¡ª, trobant-se al llindar de l¡¯altre m¨®n, cridava a ple pulm¨®, engrescat per a esc¨¤ndol de dona i de parents: ¡°Ara veieu: em moro! Em moro!!!¡±. I es va morir, tan feli?.

On ¨¦s, ara, una publicaci¨® semblant a L¡¯Esquella de la Torratxa? On s¨®n les revistes com Lo Xanguet o Lo Noy de la Mare? On s¨®n Emili Vilanova, Peius Gener, Bofill i Mates i les seves S¨¤tires que ressuscitaven Marcial? Qu¨¨ s¡¯ha fet del Papitu, del Cu-cut! o d¡¯El Be Negre, perseguit al seu moment, entre altres estols poc amistosos, pels nacionalistes de les Joventuts d¡¯Esquerra Republicana i d¡¯Estat Catal¨¤? I l¡¯humor tan civilitzat de Carner, de Sagarra i Josep Pla, ubi sunt?

Tot s¡¯ha fos. I quan un repassa quins fets hist¨°rics poden haver-nos portat a aquesta situaci¨® aspra i malagradosa d¡¯ara, a aquest mal humor ficat fins al moll de l¡¯os d¡¯Ernest Maragall ¡ªai, si ho veia el seu avi, l¡¯iberista!¡ª, a l¡¯eixutesa i la marfuga que ens envolten, llavors nom¨¦s en troba un com a causa de tanta condemna, emprenyament general, males maneres, odi dels uns als altres, insults a balquena a la pla?a de Sant Jaume, munts d¡¯improperis, cares rabi¨¹des ¡ªMaragall, altra vegada; tamb¨¦ Valls¡ª, gest irascible, celles corrugades, les sangs calentes, l¡¯aire col¨¨ric, paraules bilioses, mala jeia escampada pertot.

El fet hist¨°ric en q¨¹esti¨® t¨¦ un nom: el proc¨¦s independentista, una de les m¨¦s grans calamitats propiciades i sofertes per la bona gent catalana, l¡¯error pol¨ªtic m¨¦s gran que mai s¡¯hagi esdevingut a Catalunya, el d¡¯¨¨xit m¨¦s invisible, all¨° que ha portat una colla de pol¨ªtics agosarats a la pres¨® ¡ªcuriosament, amb molt bon humor¡ª i, darrere d¡¯ells, tota la ciutadania, catalanoparlant o castellanoparlant, tant se val, a un ensopiment i una mala llet ja no larvada, sin¨® explosiva: que ho preguntin a aquelles dones del PSC o del seguici d¡¯Ada Colau que, en passar d¡¯una casa gran a l¡¯altra, van sentir-se dir, literalment: ¡°putes¡±, ¡°zorras¡± i ¡°guarres¡±, en una suma ja del tot incomprensible de masclisme i mala baba per part dels perdedors dels pactes postelectorals.

Ara ja no ens treu l¡¯humor el suposat maltractament que patim per part dels madrits o les espanyes; ara ens ha tret l¡¯humor, les bones formes, la galania, la toler¨¤ncia, el respecte, la simpatia i el goig de viure en una bella terra, amb bella gent plegada, la invenci¨® malgirbada del proc¨¦s: una invenci¨® oportunista, pat¨¨tica i irracional, a m¨¦s d¡¯il¡¤legal segons els nostres propis vots de la Constituci¨® de 1978. De moment no som independents; i, mentrestant, ja no injuriem ¡°les forces d¡¯ocupaci¨®¡± i ¡°l¡¯Estat repressor¡±, sin¨® que ens insultem i aviat ens estovarem entre nosaltres.