La Dama de l¡¯unicorn fa obres a casa

Des de fa anys, la meva cita inexcusable cada vegada que viatjo a Par¨ªs ¨¦s amb una dona, l¨°gic si es pensa que ¨¦s Par¨ªs. De fet, he de dir que ¨¦s amb una dona i el seu unicorn, cosa que ja no resulta tan habitual i fins i tot pot arribar a semblar un p¨¨l exc¨¨ntric. Es tracta, esclar, de la Dama de l'unicorn protagonista de la s¨¨rie de sis excepcionals tapissos que s¡¯exposen al Museu de Cluny, el museu nacional d¡¯art medieval de la ciutat, i que captiven la imaginaci¨® de tothom que els coneix, des de Rilke fins a Victoria Cirlot, passant per Tracy Chevalier, que els va dedicar una novel¡¤la (La dama y el unicornio, Alfaguara, 2004). Als tapissos, una dona enigm¨¤tica apareix amb un unicorn i altres animals en unes escenes que s'han interpretat com a al¡¤legories dels sentits i que culminen en l¡¯obra m¨¦s impactant i misteriosa, amb la Dama pel que sembla preparant-se per rebre alg¨², davant d¡¯un pavell¨® obert, sota una inscripci¨® que diu aix¨ª: ¡°? mon seul d¨¦sir¡±. L¡¯altre dia vaig tenir la grata sorpresa que l¡¯hotel on m¡¯allotjava era just al costat del museu, de manera que gaireb¨¦ era com si pogu¨¦s dormir amb la dama, un pensament que em va tenir despert fins a altes hores i es va metamorfosar despr¨¦s en somnis tan estranys com incandescents. L¡¯endem¨¤ al mat¨ª em vaig precipitar cap al Museu de Cluny sense m¨¦s pre¨¤mbul que un caf¨¨ r¨¤pid i, absurdament, havent-me intentat empolainar el millor possible per causar una bona impressi¨®. ¡°?s un tap¨ªs, no una cita, idiota¡±, em repetia quan m¡¯afaitava tot neguit¨®s.

Arribat a la porta del recinte, un petit i meravell¨®s ch?teau enmig de Par¨ªs, la vella resid¨¨ncia dels abats de Cluny quan viatjaven a la capital, em vaig trobar que estava tancada i no em van obrir ni picant a la porta com si fos Guillem de Baskerville o el Beat de Li¨¦bana. Resulta que hi fan obres i no s¡¯entra per la porta tradicional de davant de la placeta enjardinada de Paul Painlev¨¦, sin¨® per un acc¨¦s nou m¨¦s a prop del bulevard Saint-Michel. Quan ho vaig veure em vaig quedar garratibat: la rom¨¤ntica entrada per la muralla, el pati empedrat, amb un pou i la torre, que ja anava creant ambient per arribar fins a la Dama, s¡¯ha substitu?t per l¡¯acc¨¦s a trav¨¦s d¡¯un edifici modern de nova planta constru?t per l¡¯arquitecte Bernard Desmoulin, que s¡¯ha quedat ben descansat. Per¨° ¨¦s que, a m¨¦s, mentre duri la rehabilitaci¨® del museu (prevista fins al 2021), nom¨¦s es pot fer una visita parcial del lloc i la col¡¤lecci¨®.

Vaig entrar amb l¡¯¨¤nima encongida al nou edifici, molt di¨¤fan, molt accessible, amb rampes, ascensors i un arc de seguretat i tot. No ser¨¦ jo qui digui que aquestes coses no s¡¯han de fer, per¨° cada vegada m¡¯entristeix m¨¦s veure com els vells indrets estimats es van dissolent (probablement com nosaltres mateixos) per deixar pas a la modernitat i la racionalitat. Em va passar igual amb el National Army Museum de Londres, un altre dels meus llocs preferits del m¨®n, a Chelsea, tot i que ni de bon tros tan mon¨¤stic com Cluny.

Actualment al museu parisenc la visita ¨¦s molt limitada. ?s cert que les termes romanes, que es poden visitar per sota de la part nova, queden revaloritzades, per¨° de moment no pots accedir a bona part de l¡¯edifici medieval, inclosos el pati i la preciosa capella del g¨°tic flam¨ªger on sempre semblava que estiguessin a punt de trobar el Grial o matar sant Thomas Beckett. ?s una ll¨¤stima perqu¨¨ avui en dia el g¨°tic de Cluny donaria consol despr¨¦s del que ha passat a N?tre-Dame (que all¨° s¨ª que deu ser g¨°tic flam¨ªger). Al primer pis del nou edifici s¡¯ha reunit una petita selecci¨® d¡¯obres de la col¡¤lecci¨® sota l¡¯apel¡¤latiu Tr¨¦sors i que inclou alguna adquisici¨® recent.

M¡¯ha fet especial pena veure que la botiga i la llibreria del museu, que estava instal¡¤lada a la torre d¡¯entrada del vell edifici i era un lloc infinitament encisador, amb aquell terra de fusta que cruixia, el petit finestral i la m¨²sica medieval sonant sense parar, hagi estat traslladada al nou edifici i s¡¯hagi convertit en un espai funcional sense cap mena d¡¯encant. Fent el cor fort, vaig preguntar per la Dama, esperant-me les pitjors not¨ªcies, que hagu¨¦s aprofitat per marxar de vacances o que ara la mostressin en un espai ¡°contemporani¡±.

Van anar callant i l¡¯¨¨xtasi contemplatiu posava una nota concupiscent a les seves faccions. Van marxar deixant en l¡¯aire una aroma de suor jove especiat en hormones

Em vaig sentir alleujat (i suposo que tots els seus admiradors i adoradors) quan vaig saber que la Dama ¨¦s a casa i s¡¯exposa de la mateixa manera: a la seva sala en la penombra i amb els tapissos disposats a les parets que hi ha al voltant, i un seient enmig per si t¡¯agafa, fet que no ¨¦s ins¨°lit ¨Cli va passar a M¨¦rim¨¦e¨C, un atac de s¨ªndrome de Stendhal davant d¡¯un desplegament de bellesa i irradiaci¨® emocional com aquest. L¡¯¨²nica difer¨¨ncia ¨¦s que abans d¡¯accedir al fosc passatge inici¨¤tic que porta a la sala passes per una altra de nova on es mostra la petita exposici¨® temporal Les cinq sens, un ¨¦cho a La Dame ¨¤ la licorne, amb una s¨¨rie d¡¯objectes relacionats amb els sentits i, un gest que ¨¦s d¡¯agrair, un ullal de narval, l¡¯estrany ap¨¨ndix de mam¨ªfer mar¨ª que a l¡¯edat mitjana es pensava que era una banya d'unicorn.

Finalment vaig endinsar-me al m¨®n de la Dama i al t¨²nel fosc que hi dona acc¨¦s vaig tornar a sentir el vertigen familiar de la retrobada. En arribar a la sala vaig tornar a quedar bocabadat i al l¨ªmit de les ll¨¤grimes. Es trobava, tota ella, en les seves diverses plasmacions, al seu jard¨ª millefleur, m¨¦s enll¨¤ del temps i de l¡¯espai, sublim, infinitament seductora, llunyana i a la vegada tan invitadora i propera. Em vaig asseure davant del tap¨ªs central imaginant ¨Cing¨¨nuament¨C que les portes de la tenda de la Dama, els seus llavis, s¡¯obrien per a mi, que era a mi a qui esperava, que jo era el seu enunciat ¡°seul d¨¦sir¡±, el seu Lancelot. Em vaig quedar una bona estona observant amb la meitat de la ment abismada en la contemplaci¨® i l¡¯altra intentant desxifrar a l¡¯estil Robert Langdon d'El Codi da Vinci el secret de tot all¨° representat. Van passar els minuts i despr¨¦s les hores. La gent entrava i sortia de la sala. A estones em quedava tot sol amb la Dama (i la vigilant no em treia els ulls de sobre). Els visitants en general guardaven un silencio meravellat i respectu¨®s. Fins i tot un inicialment cridaner grup mixt d¡¯adolescents en una visita escolar van semblar impressionats per l¡¯estrany poder dels tapissos. Van anar callant i l¡¯¨¨xtasi contemplatiu posava una nota concupiscent a les seves faccions. Van marxar deixant en l¡¯aire una aroma de suor jove especiat en hormones.

I jo mirava i mirava embriagant-me de la Dama, sense aconseguir saciar-me de la seva pres¨¨ncia. ¡°Il ne me reste rien de moi-m¨ºme / J¡¯ai tout perdu dans l¡¯Amour¡±, vaig mussitar com l¡¯ardent vision¨¤ria Hadewijch de Brabant. Em vaig adonar que no em podia moure, estava com atrapat en un forat negre incongruentment ple de resplendor. Per un moment vaig arribar a pensar que no me¡¯n podria anar mai i entraria a formar part de l¡¯escena com l¡¯unicorn. Llavors una dona em va demanar amb timidesa si podia fer-li una foto d¡¯esquena davant del tap¨ªs i l¡¯encanteri es va trencar. La vaig mirar a la cara en la penombra i em va somriure de la mateixa manera enigm¨¤tica i ambivalent de la Dama. A fora, tot era Par¨ªs.