El Papa catal¨¤ i la mariscada de Sorrentino

L¡¯estudi 5 de Cinecitt¨¤, les quatre parets on Fellini va construir tot el seu m¨®n imaginari, va acollir fa un parell de mesos el rodatge de la segona temporada del Papa de Paolo Sorrentino. En plena recreaci¨® de la Capella Sixtina, entre cables, ajudants i una comitiva de periodistes endormiscats, se suposava que se li havia d¡¯estirar la llengua al cineasta. Com qualsevol esfor? in¨²til, tot plegat va acabar en un carrer¨® sense sortida de la malenconia. Per¨° el dimoni viu en els detalls i, en una pausa, uns productors espanyols que havien volat fins a Roma per saber en qu¨¨ es gastava aquella colla els seus diners, van explicar que Sorrentino els havia citat la nit abans al seu restaurant preferit. El cineasta no s¡¯hi va presentar, tot i que viu a tot just dues cantonades, van admetre, desil¡¤lusionats. Tot i aix¨°, l¡¯Ottavio, una espl¨¨ndida marisqueria al barri de l¡¯Esquilino, va apaivagar el desengany. No vaig dir res, vaig apuntar i, al cap de dues setmanes, amb l¡¯excusa d¡¯un aniversari familiar, ens vam endinsar per la porta del darrere al que devia ser La Grande Bellezza de la gastronomia.

Sorrentino, com era d¡¯esperar, tampoc va donar senyals de vida. Vam trigar una estona a examinar cada rac¨® del restaurant i, mentre portaven el vi, ens vam distreure fent elucubracions sobre qui podria ser el pr¨°xim Papa. La s¨¨rie ja hi ha col¡¤locat un nord-americ¨¤ i un brit¨¤nic, i les cases d¡¯apostes, com si fos un partit de Lliga, no donen a l¡¯abast cada vegada que la Divina Provid¨¨ncia sobrevola el Conclave durant uns dies. No vam trigar tant, en canvi, a descobrir que el plat estrella de l¡¯Ottavio era la seva famosa Catalana: una mena d'amanida freda de crustacis XXL amb tom¨¤quets que, segons sembla, t¨¦ l¡¯origen a Sardenya, i a la qual els executors italians, sempre poc generosos amb el m¨¨rit gastron¨°mic ali¨¨, neguen la paternitat catalana. Passa sovint.

La terminologia ¡°a la catalana¡± o ¡°catal¨¤¡± pot induir a enganys. Fraus etimol¨°gics. A vegades, sense arribar al nivell libidin¨®s d¡¯¡°una spagnola¡± (ho podeu preguntar si hi aneu), ha tingut tamb¨¦ una connotaci¨® despectiva. Penseu en Calixt III o en el mateix Alexandre VI: els dos papes Borgia. O m¨¦s aviat, Borja, perqu¨¨ eren valencians (de X¨¤tiva, concretament), per¨° a Roma sempre se¡¯ls ha conegut com els catalans. Primer, perqu¨¨ aquella era la part del regne que portava la veu cantant llavors a la Pen¨ªnsula. Per¨° tamb¨¦ per la mania que ens van agafar despr¨¦s de l¡¯expansi¨® comercial de la Corona d¡¯Arag¨®. A finals del segle XV ¨Cest¨¤ documentat¨C dir-li ¡°catal¨¤¡± a alg¨² aqu¨ª et podia costar un bon mastegot. Al Decamer¨® de Bocaccio i a la Divina Com¨¨dia es fa refer¨¨ncia a la garreperia catalana. De fet, el papa Juli II, quan encara era cardenal, va definir el futur papa Alexandre VI com ¡°un catal¨¤, porc i circumc¨ªs¡±. O sigui, jueu, que en l¡¯escala de l¡¯odi racista puntuava el doble.

Alfons de Borja i Cabanilles (X¨¤tiva, 1378 ¨C Roma, 1458) va n¨¦ixer en una fam¨ªlia adinerada i, com acostuma a passar, va tenir llic¨¨ncia per somiar el que li va venir de gust. Tant, que fins i tot es va proposar ser Papa. Primer va estudiar L¨°gica i Art, per¨° alg¨² a casa hi devia posar ordre i va acabar a Lleida cursant un doctorat en in utroque iure, que en el pla Bolonya de l¡¯¨¨poca era un m¨¤ster combinat de Dret Civil i Can¨°nic: el somni de qualsevol pare. L'Alfons era espavilat i sabia prosperar (ning¨² arriba a ser pont¨ªfex sense aquestes virtuts) i fins i tot va cridar l¡¯atenci¨® de Pero Martines de Luna y Peres de Gotor, ¨¦s a dir, l¡¯antipapa Benet XIII (Illueca, 1328 ¨C Pen¨ªscola, 1423), a qui li van arrabassar la tiara rebuda a Aviny¨® despr¨¦s del Cisma d¡¯Occident. I aix¨° que es va resistir tant com va poder (per aix¨° encara diem ¡°tretze s¨®n tretze¡± per expressar tossuderia). Despr¨¦s va aconseguir ser vicari de la catedral de Lleida i bisbe de Val¨¨ncia i, com passa quan alg¨² destaca, va rebre una trucada des de Roma. La seva gran virtut va ser mantenir-se allunyat dels ganivets que volaven entre els Orsini i els Colonna, dues de les grans fam¨ªlies romanes. I gr¨¤cies a la seva avan?ada edat (79 anys), va acabar sent Papa com a mal menor. Un Papa jove, ja ho va explicar Sorrentino, acaba fent bola.

El papa Juli II, quan encara era cardenal, va definir el futur papa Alexandre VI com ¡°un catal¨¤, porc i circumc¨ªs¡±. O sigui, jueu, que en l¡¯escala de l¡¯odi racista puntuava el doble

Alfons de Borja va ser breu (tres anys) i no va col¡¤locar el successor directe de la fam¨ªlia. Per¨° el seu nebot Roderic Llan?ol de Borja, vicecanceller del Vatic¨¤ i general de les tropes pontif¨ªcies d¡¯It¨¤lia, sabia que li arribaria el torn: amb 26 anys encara podia esperar. Despr¨¦s de quatre papes m¨¦s, el nepotisme borgi¨¤ el va convertir en el c¨¨lebre Alexandre VI. Va haver de dissenyar mil plans per aconseguir que les fam¨ªlies cardenal¨ªcies del 1492 s¡¯ho empassessin (un altre catal¨¤, devien pensar). El seu gran enemic, el cardenal Giuliano della Rovere (despr¨¦s Juli II), el va desprestigiar tant com va poder i, segons vam veure en la s¨¨rie dels Borgia, fins i tot li va cridar al futur Papa (encarnat per Jeremy Irons): ¡°Tu, catal¨¤, te¡¯n pots anar a l¡¯infern¡±.

El celibat ¨¦s un invent modern i en aquella ¨¨poca no el respectaven ni els papes, molt avesats a la successi¨® din¨¤stica i a deixar fills a una i altra banda del T¨ªber. El papat d¡¯Alexandre VI, aix¨° no ho discuteix ning¨², va ser notablement productiu en aquest sentit. Nou plan?ons, els m¨¦s famosos, Lucr¨¨cia i C¨¨sar. Per¨° des del punt de vista executiu va crear una mena de Tribunal Suprem i va emprendre diverses reformes. Tamb¨¦ va fer all¨° tan catal¨¤ (sabem que era valenci¨¤) de ¡°fer pa¨ªs¡±. Alguns historiadors asseguren que durant aquell temps al Vatic¨¤ es parlava catal¨¤. Aix¨ª ho subscrivia el pare Batllori en el seu estudi El catal¨¤, llengua de Cort a Roma durant els pontificats de Calixt III i Alexandre VI. S¨ª, a la cort dels Borgia es parlava catal¨¤ i els oficials de la C¨²ria pontif¨ªcia ho respectaven, va deixar escrit. Fins que es va acabar la festa. Perqu¨¨ la mort d¡¯Alexandre VI (sembla que li van fer tastar la medicina preferida dels Borgia) es va celebrar a tot It¨¤lia.

Un papa catal¨¤ al pr¨°xim conclave? Ni en somnis. El m¨¦s semblant avui a aquesta profecia al col¡¤legi cardenalici ¨¦s el cardenal i arquebisbe de Barcelona, Juan Jos¨¦ Omella. Les seves arrels, tot i aix¨°, s¡¯aturen just a la Franja (recordeu que l¡¯¨²ltim aragon¨¨s nom¨¦s va arribar a antipapa) i les seves homilies acostumen a ser en castell¨¤, tot i el disgust de la Generalitat. Avui es parla d¡¯un filip¨ª i un guine¨¤. Si fem cas del vaticini sorrentini¨¤ ¨Ci al Vatic¨¤ hi ha aut¨¨ntics fans de la s¨¨rie¨C tocaria pensar en un nord-americ¨¤. L¡¯¨²nica realitat, 500 anys i dues temporades despr¨¦s, ¨¦s que els catalans no mengem llagosta freda amanida amb tom¨¤quets.