La llei catalana d¡¯educaci¨® compleix deu anys sense executar els seus objectius

La Llei Catalana d¡¯Educaci¨® (LEC) ha fet aquesta setmana deu anys amb molts comptes pendents i cada vegada menys suports. El consens pol¨ªtic que tenia quan es va aprovar ja no existeix i alguns dels objectius amb els quals va n¨¦ixer estan lluny de complir-se. La norma recull que el pressupost educatiu ha de ser del 6% del PIB, per¨° avui amb prou feines arriba al 3,5%. Els concerts amb col¡¤legis privats que avala la llei mantenen el rebuig de bona part de la comunitat educativa. I la segregaci¨® escolar, principal problema del sistema educatiu, continua creixent sense que la LEC desplegui eines per combatre-la.

La LEC es va aprovar el 2009 amb un 89% dels vots favorables (ERC, PSC, ICV i CiU), encara que ICV ¡ªque formava part del govern amb ERC i PSC¡ª va votar en contra d'alguns articles. Per¨° aquest consens, que va sustentar la norma durant una d¨¨cada malgrat els canvis de govern, s'ha esfumat. Entre altres coses perqu¨¨ Ciutadans, que va votar-hi en contra, ¨¦s ara el principal partit de la cambra. A m¨¦s a m¨¦s, bona part de la comunitat educativa que llavors va rebutjar la norma, mant¨¦ encara la seva negativa a aquesta llei.

Per¨° independentment dels eventuals suports que pogu¨¦s tenir ara, la LEC tampoc ha aconseguit executar els objectius que es va marcar. Especialment, aquells que es refereixen a la despesa p¨²blica en educaci¨®. La norma preveu que, en vuit anys, el muntant hauria d'estar, ¡°com a m¨ªnim¡±, entorn del 6% del PIB. Una d¨¨cada despr¨¦s, est¨¤ en el 3,56%. ¡°Perqu¨¨ les coses funcionin es necessiten diners. Hi ha coses que proposava la LEC, com la formaci¨® dels mestres o l'escola inclusiva, que no es poden fer perqu¨¨ no hi ha diners¡±, sost¨¦ Maria Vinuesa, de l¡¯Associaci¨® de Mestres Rosa Sensat, que el 2009 es va posicionar en contra de la llei. El Govern va presentar un decret per potenciar l'escola inclusiva, per¨° no s'ha desplegat per falta de pressupost. ¡°Estem molt lluny del 6%. N¡¯estem m¨¦s lluny que fa deu anys¡±, lamenta Manel Pulido, de CCOO.

¡°Si no s'ha avan?at m¨¦s ¨¦s per la llosa de la crisi financera que ha provocat moltes retallades¡±, justificava dijous passat el conseller d¡¯Educaci¨®, Josep Bargall¨®, en el des¨¨ aniversari de la LEC. ¡°I el context pol¨ªtic no ha estat propici per desplegar la LEC¡±, agregava, en al¡¤lusi¨® a la intervenci¨® de la Generalitat amb l'article 155 de la Constituci¨®. En aquests anys, el PP tamb¨¦ va portar la norma, que blinda la immersi¨® ling¨¹¨ªstica, al Tribunal Constitucional. Els magistrats van avalar gaireb¨¦ tota la llei, encara que no van tocar l'article del catal¨¤ com a llengua vehicular perqu¨¨ aquest no va ser recorregut.

La LEC tamb¨¦ va crear el Servei d¡¯Educaci¨® de Catalunya, integrat per escoles p¨²bliques i privades concertades. Aquest sistema equiparava, de facto, les dues xarxes (abans la concertada era subsidi¨¤ria de la p¨²blica), la qual cosa va generar el rebuig de la comunitat educativa. La llei recull, a m¨¦s a m¨¦s, que, per garantir la gratu?tat de l'educaci¨®, els centres concertats han de tenir finan?ament suficient i prohibeix que s'imposin quotes a les fam¨ªlies. No obstant aix¨°, cap d'aquests articles s'ha complert i hi ha centres concertats que cobren fins a 800 euros al mes per cada nen escolaritzat.

Aquesta situaci¨® encoratja, segons sindicats, fam¨ªlies i docents, la segregaci¨® escolar, el principal problema de l'escola a Catalunya. ¡°Els concerts s¨®n un multiplicador de la segregaci¨®¡±, rasa Ramon Font, d¡¯USTEC. ¡°La LEC no ha aconseguit revertir la part segregadora que ja anunci¨¤vem que seria mantenir aquesta doble xarxa¡±, agrega Vinuesa. Bargall¨® va anunciar que revisar¨¤ els concerts i no els renovar¨¤ als centres que segreguin per sexe.

Un altre dels elements m¨¦s conflictius de la norma va ser la cessi¨® de m¨¦s poder a les direccions dels centres. La llei donava m¨¦s autonomia a les escoles en refor?ar el paper dels directors ampliant les seves compet¨¨ncies en gesti¨® pedag¨°gica i de recursos humans. Aquestes mesures han passat factura a la democr¨¤cia dels centres. ¡°Coses que estaven b¨¦, com l'autonomia del centre, s'han pervertit. Les direccions tenen una capacitat de gesti¨® del personal molt important. Tenen molta c¨¤rrega i es descura el lideratge pedag¨°gic. Hi ha bastants conflictes¡±, apunta Pulido.

El poder de les direccions

Vinuesa afegeix que l'augment de poder de les direccions ha anat en detriment del dels equips. ¡°En aquests deu anys, a l'escola hi ha hagut canvis espectaculars en la pr¨¤ctica educativa que no van d'acord amb la llei. Els canvis han anat per davant de la llei. Els han promogut les escoles posant l'accent en l'equip, en un projecte en el qual tothom es senti implicats. El projecte educatiu no ha de descansar en la figura d'una sola persona¡±, agrega la docent.

Alguns actors coincideixen en la necessitat de revisar la LEC i adaptar-la als nous reptes del sistema. D¡¯altres aposten per avaluar la pr¨°pia llei o fins i tot, derogar-la. ¡°La LEC volia una educaci¨® m¨¦s bona per a Catalunya i no ho ha aconseguit: el descontentament, m¨¦s enll¨¤ de les q¨¹estions econ¨°miques, ¨¦s creixent¡±, apunta Vinuesa. ¡°Estem pitjor que fa deu anys: m¨¦s segregaci¨®, menys democr¨¤cia als centres i pitjor finan?ament¡±, conclou Font.