Les quatre universitats de Barcelona s¡¯integraran als ¡®supercampus¡¯ europeus

Ara que hi ha dubtes sobre el futur d'Europa, amb els populismes en auge i el Brexit sense resoldre, Brussel¡¤les s'ha proposat enfortir els fonaments de la Uni¨® a trav¨¦s del coneixement. Per fer-ho busca estr¨¨nyer lla?os a trav¨¦s del programa de mobilitat Erasmus + m¨¦s ambici¨®s de la hist¨°ria, del qual es beneficiaran 11 universitats espanyoles, entre les quals n'hi ha quatre de catalanes, les quatre p¨²bliques de l'¨¤rea de Barcelona. Concretament, els campus que participaran en la iniciativa s¨®n Carlos III, Granada, Aut¨°noma de Madrid, Aut¨°noma de Barcelona, Pompeu Fabra, Polit¨¨cnica de Catalunya, Val¨¨ncia, Cadis, Complutense, Barcelona i Cat¨°lica de Val¨¨ncia ¡ª, segons ha pogut confirmar aquest diari. Els alumnes podran anar canviant de pa¨ªs al llarg del grau sense barreres pel que fa a les convalidacions, els investigadors es mouran entre els seus laboratoris ¡ªespecialment els m¨¦s joves¡ª i hi haur¨¤ intercanvi de personal d'administraci¨® per proporcionar uns serveis m¨¦s ¨¤gils.

A la competici¨® s'han presentat 54 consorcis d'universitats europees en qu¨¨ ja es van integrar 14 campus espanyols ¡ªen total hi ha 50 centres p¨²blics i 35 privats a Espanya¡ª. Brussel¡¤les no esperava que la convocat¨°ria tingu¨¦s tant d'¨¨xit, i ha anat augmentant la inversi¨®. "Les propostes eren d'una gran qualitat t¨¨cnica, per la qual cosa hem volgut destinar-hi m¨¦s recursos", afirma un funcionari europeu implicat en el disseny de la iniciativa. El projecte preveia al principi sis consorcis aquest any i 30 milions d'euros, despr¨¦s va doblar les quantitats, i finalment seran 17 aliances de campus i 85 milions ¡ªcinc milions per cadascun¡ª. Fora de la carrera s'han quedat tres universitats espanyoles, entre les quals hi ha la de Salamanca i la Polit¨¨cnica de Madrid. La intenci¨® inicial de la Comissi¨® Europea era que el 2024 hi participessin 20 consorcis, per¨° at¨¨s que finalment el punt de partida ha estat m¨¦s ambici¨®s, guanya pes la possibilitat que se superin les previsions.

Entre el 2014 i el 2018, m¨¦s de dos milions d'europeus ¡ªestudiants i personal d'educaci¨® superior¡ª van marxar a l'estranger dins del programa Erasmus. Fonts europees admeten que la idea dels supercampus europeus, una antiga aspiraci¨®, va tornar a estar sobre la taula?despr¨¦s de l'anomenat discurs de la Sorbona del president franc¨¨s, Emmanuel Macron, i es va gestar dos mesos despr¨¦s en una cimera a G?teborg (Su¨¨cia) el novembre del 2017, coincidint amb el 30¨¨ aniversari del programa Erasmus. Els centres interessats van tenir fins al 28 de febrer per presentar candidatures. Els campus van fer un gran esfor? per fer convergir els seus interessos amb els d'altres centres. Les bases del concurs obligaven a involucrar en el mateix consorci universitats d'almenys tres pa?sos diferents. El Ministeri de Ci¨¨ncia, Innovaci¨® i Universitats va repartir un mili¨® d'euros entre les universitats espanyoles per ajudar a cobrir les despeses derivades de la gestaci¨® del consorci.

"Els Estats Units i la Xina inverteixen en 10 universitats per tenir les millors i Europa ha optat pel seu model, que ¨¦s d'un centenar", explica Juan Romo, rector de la Carlos III, que forma consorci guanyador amb Anvers, Bremen, Essex, Est de Finl¨¤ndia, Maastricht i Roma Tor Vergat. "Aix¨° canvia la vida de les universitats. Que un alumne es pugui graduar d'Economia amb un t¨ªtol signat per tres rectors no ha passat en la hist¨°ria o que un professor se'n pugui anar a un laboratori de Maastricht en les mateixes condicions. Perqu¨¨ nosaltres volem convergir en una ¨²nica universitat". Romo aspira que el ministeri premi? econ¨°micament els consorcis, com far¨¤ Emmanuel Macron a Fran?a: 100 milions d'euros a gastar en 10 anys.

Tres de les 17 aliances guanyadores han estat coordinades per campus espanyols; Granada, Cadis i Barcelona. "?s un ¨¨xit de les pol¨ªtiques d'internacionalitzaci¨® de les universitats espanyoles i la feina ben feta de molta gent", explica entusiasta Pilar Aranda, rectora a Granada. Ella ha coordinat Arqus, un consorci amb Graz, Leipzig, P¨¤dua, V¨ªlnius i Li¨®. Totes estan situades en ciutats de grand¨¤ria mitjana, de manera que tenen un gran pes en el seu entorn i un car¨¤cter europeista. Aranda insisteix molt en la necessitat d'¡°especialitzaci¨® i professionalitzaci¨®¡± del personal d'administraci¨®, per copiar altres models d'¨¨xit.

Margarita Arboix, rectora de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, tamb¨¦ expressa la seva immensa alegria. "?s un ¨¨xit de la Universitat espanyola", remarca. Arboix creu que els fons europeus han d'anar acompanyats de m¨¦s finan?ament p¨²blic per part del Govern espanyol per crear noves secretaries a les universitats i canviar la legislaci¨® per certificar els estudis. ¡°El ministeri s'hi mostra favorable, per¨° amb l'actual incertesa no sabem¡±, diu inquieta. Entre els llistats dels 300 millors campus del m¨®n no n'apareix cap d'espanyol i Arboix creu que la participaci¨® en els consorcis suposar¨¤ un suport. "Jo els r¨¤nquings els miro per sobre de l'espatlla perqu¨¨ em sembla que es fiquen criteris que pugen o baixen la qualificaci¨® sense sentit", raona. La seva universitat forma part d'una alian?a que funciona des de fa una d¨¨cada compartint tecnologia, recerca i doc¨¨ncia i en la qual hi ha, entre d'altres, els campus de Dubl¨ªn, Hamburg, Trento o Aveiro.

"Cal abordar la mobilitat des d'un angle d'equitat social. Que hi hagi un mecanisme com¨² que permeti als estudiants amb pocs ingressos traslladar-se de pa¨ªs¡±, va argumentar en aquest diari el gener passat Yvon Englert, rector de la Universitat Lliure de Brussel¡¤les. ¡°Ara hi ha desigualtats, perqu¨¨ s'han de pagar un bitllet d'avi¨®, allotjar-se¡­¡±. La beca Erasmus del ministeri espanyol, per exemple, no cobreix despeses: es reben 200 euros al mes en pa?sos amb un nivell de vida baix, com Eslov¨¤quia, i 300 en pa?sos molt cars, com Su¨¨cia. Algunes comunitats aut¨°nomes i universitats completen aquestes ajudes.

Espanya demostra cada any la gran acollida al pa¨ªs del programa de mobilitat. Segons l'¨²ltim informe, continua ocupant el primer lloc en recepci¨® d'estudiants a les seves universitats (48.595), molt per davant d'Alemanya (34.387) i Fran?a (31.727). I ¨¦s el tercer pa¨ªs emissor d'alumnes (40.079), just per darrere de Fran?a (43.905) i Alemanya (40.959).