For?a ic¨°nica d¡¯un dol? rar

A vegades un detallet, per exemple una m¨ªnima mossegada al plat que sembla una sorpresa, una pasta que ja ¨¦s arcaica o un frit d'ofici i dom¨¨stic, quan queden capturats en una foto instant¨¤nia que es documenta i difon en circuit redu?t pot desfermar desitjos immediats. Sol passar entre persones que es mostren c¨°mplices, sensibles i sentimentals. I amb talent, gana. Aix¨ª la troballa, l¡¯aparent raresa, esdev¨¦ un argument.

Generalment els menjars retratats s¨®n missatges espor¨¤dics en murs d'¨¤mbits tancats que es converteixen en flaixos curiosos, dades evocadores de la cuina senzilla i del plaer fuga? possiblement maj¨²scul, tal vegada arguments rutinaris de la vida.

Algunes experi¨¨ncies s'expressen en un espontani sondeig tancat en comunitats amistoses en xarxes socials i en menor mesura als sistemes telef¨°nics bilaterals de comunicaci¨®, en xats de retorns no tan an¨°nims i freds per¨° tamb¨¦ sense la veu pr¨°xima, directa, compromesa. Qu¨¨ fas? On ets?

Una imatge d'un aliment elaborat, simple, potser adquireix la for?a ic¨°nica que genera un buit, un record, un lloc en festa, una fam¨ªlia l¨ªquida o liquidada, determinada persona. Un menjar tel¡¤l¨²ric sense recepta remet a una certa idea del passat personal derru?t o extint, forma part del relat biogr¨¤fic o grupal, en general parla del viatge sense retorn, de generacions perdudes.

Hi haur¨¤ passions i q¨¹estions emocionals que la ra¨® i la l¨°gica no governen, s¨®n escrutinis sensorials impossibles d'argumentar o filtrar amb pausa i reflexi¨® en el remol¨ª del dia a dia rutinari, amb tantes urg¨¨ncies i gesti¨® de vanitats, pr¨°pies i alienes. Tamb¨¦ aquest cas concret sobre aliments que van ser estel¡¤lars i normals succeeix a tot el m¨®n de l'alimentaci¨®, en l'alta gastronomia pretensiosa, en la comuna i necess¨¤ria dieta de men¨² laboral.

En una experi¨¨ncia recent, sense intenci¨® de tast sociol¨°gic ni period¨ªstic (eren sengles imatges d'una pasta avui estranya, orellanes, i d'un ou doblement frit, amb molta randeta, puntetes o blonda), es va evidenciar certa pulsi¨® curiosa entre nadius de les illes en minoria o persones continentals, generalment de mitjana edat.

Se suposa que els comunicants globalitzats, moderns, estan una mica desarrelats dels seus or¨ªgens i tradicions culin¨¤ries no excepcionals: eren rurals, no de la capital, urbans premoderns, amb la seva vida inicial i primera que qued¨¤ il¡¤lustrada en la taula popular tradicional, familiar, dels clans amics.

La vida a la cuina avan?ava al ritme habitual del mercat, en una economia privada sense exageracions, coherent amb les estacions. El calendari dels cuinats, guisats i els cicles de pastisseria simple estaven relacionats sempre amb els fruits de les collites, els animals dom¨¨stics i els peixos de cada temporada.

Els vetos a la carn, antany, eren religiosos, confessionals. Els dejunis i abstin¨¨ncies s'alternaven amb nombroses cites i llepolies beates de grans dol?os per honrar sants, monges, m¨¤rtirs, grans miracles i fets dels conqueridors.

De les imatges excuses d'aquesta cr¨°nica, l¡¯orellana, una pasta mig fullada fregida, austera, la forma i textura final de la qual s'assembla a les motllures naturals dels pavellons auditius dels humans, les orelles, segons les mans de l'obrador i la grand¨¤ria a les orelles dels porcs petits. ?s el fruit del focs i la casualitat.

En l¡¯arc de Llevant i nord-est de Mallorca (des de Son Negre de Campos-Felanitx a la vila de Santa Margalida, passant per Art¨¤ o Manacor) subsisteixen mans expertes que pasten i fregeixen les orellanes.

El fet ¨Cl¡¯aparici¨® de l¡¯orellana¨C sol ser per les matances o algunes festes at¨¤viques, com pel ball foll pel solstici de sant Joan Pel¨®s pel ferrer escultor Jaume Canet obrades a mans de ses germanes Rovellades. Els treballs dol?os d'artesania, sense preu ni exposici¨® en taulells, queden testimonials, com una troballa del folklore reiterada en algunes parts. ?s un no-res, un detallet, pasta fregida, feta amb sa?m i ou, la massa en bolles que s¡¯estufa. Cal espolsar-les amb una pluja de sucre molt o unes gotes de mel.

Aquestes orellanes s¨®n un motiu fuga?, senzill, de mat¨¨ria grassa per¨° de tast lleuger, gaireb¨¦ eteri, ali¨¨ a la fama, a la literatura i propaganda de la rebosteria que subsisteix o s'excava en llibretes. En indagar a Internet despr¨¦s de testar els pocs llibres que esmenten la pasta i les receptes diverses, el senyor Google presenta precisament v¨ªdeos d'IB3 sobre com es fa la cosa; ¨¦s la d¨¨ria p¨²blica del rescat dels detalls dels uns i els altres, les veus, les hist¨°ries, els menjars i els paisatges.

Els oficiants ¨Ci els menjadors enyoradissos¨C celebren un fet lluny¨¤, les mans i les mirades als fogons i la taula dels qui sabien obrar amb amor, lentitud i saviesa. Aquells al¡¤ludits intenten reviure el seu passat, la seva joventut, i, sobretot, sentir la veu de les p¨¨rdues i copsar els sabors insuperables. S¨®n un ¡°present¡±, un regal de festa, com un mirall.