La meva p¨¤tria s¨®n dues lleng¨¹es

Potser per una sobtada nost¨¤lgia dels meus inicis period¨ªstics, en els quals em vaig convertir en la primera dona que va entrar al vestidor del Bar?a (entre els crits de Cruyff i l'esglai de jugadors que es tapaven com podien), vaig decidir veure fa uns dies el reportatge commemoratiu de la Recopa del Bar?a a Basilea. Es complien 40 anys del partit. Amb els cabells blancs, vacil¡¤lants de tantes coces rebudes, apareixien tres ¨ªdols de la meva joventut, Asensi, Reixach i S¨¢nchez. Orgullosos de les seves gestes, recordaven aquella ¨¨poca. Reien i parlaven, sense p¨¨ls a la llengua, barrejant el catal¨¤ i el castell¨¤.

El mateix any en qu¨¨ ells van guanyar la Recopa (1979), Catalunya va aconseguir el trasp¨¤s de les compet¨¨ncies en pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica. Es tractava de posar fi a la digl¨°ssia, la preponder¨¤ncia d'una llengua dominant (el castell¨¤) sobre una altra (el catal¨¤) que des del 1939 havia estat condemnada a l'entorn privat. Han passat quatre d¨¨cades des de la Recopa i el trasp¨¤s i anem cap a la digl¨°ssia contr¨¤ria. Avui ens volen convertir en un pa¨ªs que va deixar d'existir al segle XVI, en una Catalunya monoling¨¹e.

El Govern de Torra, obstinat que els ciutadans perdin un idioma i una cultura que ens ¨¦s pr¨°pia, vol imposar el catal¨¤ com a llengua ¨²nica, demonitzant l'¨²s del castell¨¤; que la portaveu del seu Govern, Meritxell Bud¨®, es negui (en catal¨¤) a respondre preguntes (en castell¨¤) perqu¨¨ ¡°no s'han fet abans en catal¨¤¡± costa d¡¯explicar. Els motius s¨®n tan enrevessats com la meva frase anterior.

El 1983, el Parlament va aprovar la Llei de Normalitzaci¨® Ling¨¹¨ªstica, amb 105 vots a favor, cap en contra i una abstenci¨®, la del carlista lleidat¨¤ Joan Besa Esteve. Els ciutadans de llavors pensem que l'objectiu era salvar el catal¨¤ del seu proc¨¦s de desaparici¨®, assegurar que fos cooficial i ensenyar-lo a l'escola als nostres fills. Besa, amb qui vaig parlar anys despr¨¦s, em va confessar que mai va pensar que seria l'¨²nic en disc¨°rdia. ¡°Aquesta llei¡±, em va dir, ¡°ha estat el gran ¨¨xit pol¨ªtic de Jordi Pujol per nacionalitzar el pa¨ªs i avan?ar, a trav¨¦s de l'educaci¨®, cap a la independ¨¨ncia¡±. Vaig pensar que exagerava.

Ha passat el temps i la immersi¨® ling¨¹¨ªstica dels nostres fills i nets ¨¦s absoluta. Totes les classes de l'escola p¨²blica o concertada, amb excepci¨® de les que ensenyen ¡°altres lleng¨¹es¡±, s¨®n en catal¨¤. En castell¨¤ es donen dues hores a la setmana durant la prim¨¤ria i, te¨°ricament, una m¨¦s a secund¨¤ria. Tots els nascuts despr¨¦s dels vuitanta han estat ¡°normalitzats¡± en catal¨¤.

El meu aprenentatge d'aquesta llengua, als anys seixanta, va ser absolutament informal, amb la col¡¤lecci¨® de la revista Patufet que guardava el meu avi i cantant, amb la meva ¨¤via al piano, el ¡°Cant de la Senyera¡± i el ¡°Rossinyol que vas a Fran?a¡±. Una tarda va cantar tan fort que va trucar la portera, la senyora Carme, per avisar-la que una ve?na s'havia queixat, tement que ens pogu¨¦ssim ficar en un embolic. No ens hi vam ficar. Ella va continuar cantant en la llengua que li donava la gana.

Malgrat la normalitzaci¨®, el 99% dels catalans ent¨¦n el castell¨¤ i el 96,4% el parla sense cap problema, som biling¨¹es; potser perqu¨¨ el castell¨¤ continua sent la llengua materna del 55% dels catalans, mentre que el catal¨¤ ho ¨¦s del 32%. El nombre de persones absolutament biling¨¹es continua augmentant, ho fa arreu del m¨®n, on les paraules no tenen fronteres digitals. I no, no ser¨¤ l'angl¨¨s la nostra segona llengua per m¨¦s que ens intentin conv¨¨ncer alguns somiadors de la independ¨¨ncia.

Les lleng¨¹es maternes, les que s'aprenen i s'omplen d'accents, expressions i viv¨¨ncies en la inf¨¤ncia, no s'extirpen d'arrel del nostre cervell ni dels nostres sentiments, per moltes lleis que es dictin en dictadura o en democr¨¤cia; com tampoc oblidem les paraules dels que van marxar ni els contes o poemes llegits en el seu idioma original.

Deia Fernando Pessoa, escriptor portugu¨¨s que escrivia en l'¨²nica llengua del seu monoling¨¹e pa¨ªs, que la seva p¨¤tria era el portugu¨¨s. La meva p¨¤tria s¨®n dues lleng¨¹es, el castell¨¤ i el catal¨¤, apreses de pares i avis en un parc d¡¯Albacete, a les platges de Castelldefels, en patis d¡¯escoles o en taules nadalenques en qu¨¨ les paraules sempre s'han barrejat sense normes ni complexos. Seguir¨¦ parlant perqu¨¨ m'entengui el meu interlocutor, perqu¨¨ puc i en s¨¦, sense convertir un idioma en arma llanc¨ªvola o en assignaci¨® pol¨ªtica. I rebutjar¨¦ l'acomiadament d'un ciutad¨¤ o el tancament del seu bar, de la seva vida, per dirigir-se a un client en espanyol o catal¨¤. No podem tornar enrere i convertir-nos en inquisidors ling¨¹¨ªstics.