Crear comunitat entre ve?ns

Quatre dels deu habitatges de l'edifici en el qual viu Marta Venceslao tenen la clau de casa seva. Aquesta professora universit¨¤ria de 43 anys viu en un dels immobles en els quals s'ha fixat la cooperativa d'iniciativa social Territori Socialment Responsable (TSR), per al seu projecte Edificis positius, que entre altres aspectes, pret¨¦n promoure les relacions entre els ve?ns.

Per Venceslao, mare monoparental de dos fills i amb la seva fam¨ªlia al Pa¨ªs Basc, l'estreta relaci¨® amb els seus ve?ns ¨¦s fonamental. Gestos senzills com regar les plantes durant les vacances, o l'activaci¨® d'un grup de Whatsapp en el qual informar de la recollida de paquets, facilita la vida d'aquesta comunitat del centre de Barcelona.

L¡¯objectiu ¨¦s deixar d¡¯evitar-se a l¡¯ascensor i fomentar la col¡¤laboraci¨®

¡°Si som un edifici particular ¨¦s perqu¨¨ estem revertint les pr¨¤ctiques del capitalisme modern que empenyen cap a l'individualisme i han esfilagarsat el teixit social¡±, comenta Venceslao. En el seu bloc tamb¨¦ es pot trobar un ascensor decorat amb felicitacions per Nadal, o amb la llista de coses que cada ve¨ª portar¨¤ a la propera celebraci¨® conjunta al terrat. Un ascensor que deixa de ser un muntac¨¤rregues amb mirall per convertir-se en un ¡°espai de vehiculitzaci¨® de missatges¡±. ¡°Hi ha una certa aposta pol¨ªtica en la nostra manera de viure¡±, assenyala.

Aquesta relaci¨® entre ve?ns que Venceslao qualifica com a ¡°circulaci¨® d'afectes¡±, va rebre l'atenci¨® de la cooperativa TSR, que amb el programa Edificis positius pret¨¦n estendre aquest model col¡¤laboratiu, com a part del seu programa que tamb¨¦ inclou mesures per fer els edificis m¨¦s sostenibles. El president de TSR, Josep Maria Canyelles, defensa que ¡°no ¨¦s un repte rom¨¤ntic sin¨® una estrat¨¨gia aplicada al segle XXI, i els canvis substancials que experimentaran les ciutats¡±. Segons explica, les ciutats continuaran rebent habitants, i els edificis hauran de ser m¨¦s alts ¡ª¡°viurem m¨¦s concentrats¡±¡ª per la qual cosa ¨¦s necessari un canvi en el concepte actual que tenim dels blocs de cases: ¡°Seran una mica m¨¦s semblants a les empreses, perqu¨¨, per exemple, hauran de generar la seva pr¨°pia energia¡±.

La campanya es va llan?ar la setmana passada, esperant la conformaci¨® dels nous ajuntaments. Actualment, t¨¦ una subvenci¨® de la Generalitat i ja estan treballant directament a cinc comunitats, que esperen que augmentin r¨¤pidament quan comencin a col¡¤laborar amb els nous consistoris.

Des de decorar la fa?ana conjuntament durant el Carnestoltes a deixar-se cadires en cas d'un esdeveniment familiar, s¨®n algunes les accions col¡¤laboratives que duen a terme a l'edifici de Carles Ans¨®n, a Vilanova i la Geltr¨², un altre dels immobles que serveixen de model per al projecte. ¡°?s un tema de voluntat, de la mateixa manera que pretenem estar a gust dins de les nostres quatre parets, tamb¨¦ ens interessa estendre aquest ambient a la nostra comunitat de ve?ns, que despr¨¦s de la fam¨ªlia ¨¦s el cercle m¨¦s proper en el qual viu qualsevol persona¡±, assenyala Ans¨®n.

¡°Es parla molt de ciutadania i de participaci¨® ciutadana, per¨° no es parla gens del ve?natge¡±, lamenta Canyelles, que apunta a la solitud com un dels elements a combatre. ¡°Estem en un punt en el qual la gent dissimula a la b¨²stia per no coincidir a l'ascensor amb un dels seus ve?ns, o que una persona mor sola a casa seva i ning¨² se n'assabenta fins al cap de molts dies despr¨¦s. S¨®n s¨ªmptomes d'una societat malalta¡±.