Automatisme moral

Als anys noranta, a l¡¯¨¨poca en qu¨¨ ETA encara matava amb una certa regularitat, vaig tenir not¨ªcia d¡¯alguns treballs acad¨¨mics ocupats a demostrar ¡ªmitjan?ant l¡¯instrument de detecci¨® i den¨²ncia de marques ideol¨°giques anomenat An¨¤lisi del Discurs¡ª que determinats mitjans de comunicaci¨® indu?en, amb el seu llenguatge (¡°banda terrorista¡±, ¡°organitzaci¨® criminal¡±, ¡°assassins¡±), a una visi¨® partidista del conflicte basc. La moralitat del cas l¡¯expressa a la perfecci¨® una vinyeta de Gila, publicada a la revista Hermano Lobo l¡¯any 1973, en qu¨¨ es veu un home que apunyala salvatgement un altre home. Mentrestant, un tercer que s¡¯ho mira amb cara de circumst¨¤ncies demana a l¡¯agressor que no clavi m¨¦s punyalades a la v¨ªctima, i l¡¯agressor respon: ¡°Pues que deje de llamarme asesino¡±.

A Catalunya, la propensi¨® a comprendre el terrorisme, o a considerar-lo almenys un s¨ªmptoma inconvenient o lamentable d¡¯un conflicte leg¨ªtim, sempre ha tingut cabuda en les files del nacionalisme i d¡¯alguns sectors de l¡¯esquerra, i no sembla que hagi estat mai una actitud marginal. En un m¨ªting de l¡¯Onze de Setembre del 2002, moss¨¨n Llu¨ªs Maria Xirinacs es va proclamar ¡°amic d¡¯ETA¡±. Dos anys m¨¦s tard, la Universitat Catalana d¡¯Estiu el va distingir amb el premi Canig¨® i, en el discurs d¡¯acceptaci¨®, es va declarar inequ¨ªvocament partidari de la lluita armada. El fet no va causar ni esc¨¤ndol ni el repudi que una tal declaraci¨® hauria de suscitar en una societat moralment equilibrada. Pocs anys abans, en ocasi¨® de l¡¯assassinat a Barcelona del dirigent del PSC Ernest Lluch, l¡¯equidist¨¤ncia es va posar de llarg. No recordar¨¦ aqu¨ª les circumst¨¤ncies en qu¨¨ Gemma Nierga va fer una crida al di¨¤leg ¡ªdi¨¤leg sim¨¨tric entre els assassins i les institucions democr¨¤tiques¡ª, per¨° s¨ª l¡¯entusiasme amb qu¨¨ aquesta crida va ser acollida pels moderats des de les seves columnes de premsa i les seves tert¨²lies radiof¨°niques. De cop, la paraula di¨¤leg es va convertir en una exig¨¨ncia moral que carregava la responsabilitat del terrorisme en l¡¯actitud intransigent dels governants espanyols. Hi ha hagut despr¨¦s l¡¯amistat institucional del nacionalisme catal¨¤ amb Arnaldo Otegi; la ubiqua pres¨¨ncia a les formacions independentistes de l¡¯assass¨ª Carles Sastre; la participaci¨® de membres d¡¯ERC, Podemos o la CUP ¡ªels mateixos que lluiten ardidament contra el franquisme¡ª en actes de suport o de benvinguda als presos etarres; o, fa poques setmanes, la rebuda amb honors, al barri de Gr¨¤cia, de Marina Bernad¨®, condemnada per col¡¤laboraci¨® amb el comando Barcelona, el d¡¯Hipercor. Tots aquests exigeixen que deixem d¡¯anomenar assassins els assassins. Diu Ernst J¨¹nger a Sobre la l¨ªnia que, en una societat lliure, no ¨¦s tan preocupant que hi hagi criminals d¡¯ofici com que les persones que veiem a cada cantonada o darrere una finestra vagin entrant en l¡¯automatisme moral.