¡®Star system¡¯ monoling¨¹e

En situacions inestables, l¡¯aparici¨® de nous actors secundaris arriba a ser l¡¯indicatiu de canvis que poden ser determinants, per l¡¯exist¨¨ncia d¡¯un buit a l¡¯escenari. Ara mateix, el conseller d¡¯Interior de la Generalitat i el nou president de la Cambra de Comer? de Barcelona representen amb rellev¨¤ncia la radicalitat m¨¦s premoderna. En el millor dels casos, pot significar que la classe pol¨ªtica independentista ha arribat a l¡¯esgotament limitant-se al sostre comarcalista. Per contrast, aix¨° explica les temptatives in vitro?de retorn a un catalanisme moderat fins ara molt indefinit. Per part del conseller Buch, la voluntat explicita ¡ªi grotesca¡ª de negar la contribuci¨® de l¡¯ex¨¨rcit a l¡¯hora d¡¯apagar l¡¯incendi de Tarragona t¨¦ el to ¡ªcom tantes afirmacions de l¡¯actual president de la Generalitat¡ª del nacionalisme l¨ªmit dels germans Denc¨¤s, en els moments m¨¦s perillosos de la Catalunya contempor¨¤nia.

El cas de Joan Canadell, al marge de proposicions econ¨°miques equivalents al cantonalisme, l¡¯actitud ling¨¹¨ªstica el situa en primera l¨ªnia de l¡¯star system monoling¨¹e. En ambd¨®s casos, una radicalitat premoderna tan elemental ens fa sospitar que estem davant un cas d¡¯ignor¨¤ncia espaordidora: d¡¯una banda, el desconeixement del teixit econ¨°mic de Catalunya, i de l¡¯altra el negacionisme respecte a la naturalesa biling¨¹e de la societat catalana. Canadell i Buch s¨®n complementaris, en un context d¡¯intenses confrontacions internes entre JxCat, ERC i els vestigis neoconvergents, complementats per la p¨¨rdua de pes al Congr¨¦s dels Diputats. ?s el perill de reinventar-se una hist¨°ria de Catalunya per convertir-la en instrument d¡¯una pol¨ªtica de desintegraci¨® civil, per no parlar de la ruptura amb l¡¯Espanya constitucional, un sistema d¡¯inclusions, flexible i plural. At¨¨s que 1978 representava una sinergia hist¨°rica, feia falta trobar qualsevol excusa per activar conflictes emocionals, entre Catalunya i el conjunt d¡¯Espanya, tamb¨¦ entre la ciutadania catalana, de cada vegada m¨¦s.

De tot l¡¯establishment independentista, quins actors principals poden dir que coneixen la hist¨°ria pol¨ªtica de Catalunya i en sostenen la vitalitat cultural? Llegeixen alguna cosa m¨¦s que pamflets proindependentistes? D¡¯on han tret que una Catalunya separada d¡¯Espanya seguiria sent part de la Uni¨® Europea? Per quina ra¨® donaven per fet que Carles Puigdemont tindria un esc¨® al nou Parlament europeu? Sabrien fer un bon discurs en catal¨¤, com els feien Camb¨® o Bofill i Mates? Certament, ¨¦s una obvietat que ignoren deliberadament la hist¨°ria d¡¯Espanya. Per¨° encara sobreviuen negant la marxa d¡¯empreses, el desconcert social, la minva d¡¯inversions i els fets m¨¦s elementals de la competitivitat. Fa anys que el Parlament de Catalunya opera del tot deslligat de les coses reals, perqu¨¨ l¡¯autisme institucional ¨¦s aparat¨®s. Sense dubte, l¡¯antieuropeisme de la frustraci¨® independentista espera un l¨ªder encara m¨¦s cridaner, simplista i demagog. Buch i Canadell fan de teloners.