Oriol Maspons, m¨¦s enll¨¤ de la ¡®gauche divine¡¯

En una trobada recent amb cinc membres de la generaci¨® d'or de la fotografia espanyola: Colita, Leopoldo Pom¨¦s, Carlos P¨¦rez Siquier, Ramon Massats i Joana Biarn¨¦s, que va morir poc despr¨¦s, tots coincidien a qualificar?Oriol Maspons (Barcelona, 1928-2013) com un dels fot¨°grafs que m¨¦s els havia influ?t. A l'Espanya dels cinquanta, i abans que cap d'ells, Maspons va revolucionar el llenguatge fotogr¨¤fic, girant l'esquena a la fotografia art¨ªstica i pictorialista practicada fins llavors als conservadors cenacles d'aficionats, el que ell va qualificar de ¡°salonisme¡± en un article publicat el 1957 a la revista?Arte Fotogr¨¢fico que li va costar l'expulsi¨® de l'Agrupaci¨® Fotogr¨¤fica de Catalunya (AFC) immediatament. Qualificat pels qui el van con¨¨ixer de provocador, directe, intel¡¤ligent, curi¨®s, sensible, de car¨¤cter ¨¤cid i sense prejudicis i amb una alta sensibilitat i estil, Maspons ¨¦s l'autor d'un bon nombre de fotografies ic¨°niques d'aquells anys, com la de la primera turista en biquini a Eivissa (Monique Koller) o la dels membres de l'elit cultural barcelonina de la gauche divine, a la qual ell pertanyia. Per¨° tamb¨¦ d'una extensa producci¨® que inclo?a el reportatge, la il¡¤lustraci¨®, el m¨®n editorial, el retrat, la moda i la publicitat, entre altres g¨¨neres.

Radical i contundent, Maspons mantenia que fotografia i est¨¨tica estaven renyides. Les seves fotos s¨®n ¨²tils, com l'arquitectura i el disseny, i tenen sentit perqu¨¨ acaben sent portades de llibres, car¨¤tules de discos o il¡¤lustren el reportatge d'una revista o venen un producte. ¡°Jo em vaig dedicar a la fotografia per culpa seva. El veia treballar, l'ajudava en les seves sessions i vaig decidir que comen?aria a fer retrats per ell. Jo no vaig anar a cap escola, per¨° vaig aprendre dels millors, com ell¡±, assegurava Colita.

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) tenia un deute amb Maspons i la seva fam¨ªlia despr¨¦s que el fot¨°graf diposit¨¦s al museu el 2011 el seu arxiu ¡ª7.000 imatges en paper, a m¨¦s de negatius i diferents materials fotogr¨¤fics¡ª. Vuit anys despr¨¦s el deute queda saldat amb la gran retrospectiva Oriol Maspons. La fotografia ¨²til, que ha obert les portes (fins al 12 de gener) amb 530 imatges de quatre d¨¨cades d'intensa activitat, moltes d'in¨¨dites o molt poc conegudes, a m¨¦s de m¨¦s de 200 objectes: car¨¤tules, llibres i documents.

¡°Maspons va defensar la fotografia aplicada o ¨²til¡±, explica Cristina Zelich. La comiss¨¤ria de la mostra ho explica gr¨¤ficament, col¡¤locant al costat de les fotos originals ¡ªtotes c¨°pies vintage o realitzades amb la supervisi¨® de Maspons¡ª, el seu dest¨ª ¨²ltim i la recepci¨® de la seva obra als mitjans especialitzats i generalistes de l'¨¨poca.?

Abans repassa el seu per¨ªode de fot¨°graf aficionat, el seu revelador viatge a Par¨ªs el 1955, on va con¨¨ixer Brassa?, Cartier-Bresson i Doisneau, que despr¨¦s va donar a con¨¨ixer a Espanya. La seva participaci¨® al grup AFAL, amb seu a Almeria, de Siquier i Jos¨¦ Mar¨ªa Artero, i els seus ¨¨xits despr¨¦s de professionalitzar-se i associar-se amb Julio Ubi?a. Tamb¨¦ els seus treballs per a revistes com La Gaceta Ilustrada, amb reportatges sobre un cementiri de gossos a Par¨ªs i les mentides de la lluita lliure,?on les imatges porten el pes de la informaci¨®, o a?Destino, on es limiten a il¡¤lustrar el text, per¨° tamb¨¦ a?Triunfo, Interviu, Bocaccio i Paris-Match, entre altres publicacions.

Com a integrant de la gauche divine, va ser amic de tots els que la integraven. Amb Esther Tusquets va engegar l'editorial Lumen. Aqu¨ª publica el 1963 el seu primer llibre, La caza de la perdiz roja, amb textos de Delibes. Zelich exposa les fotos originals, el llibre, el making of (Delibes, la seva dona i Tusquets, en ple viatge) i com la premsa parla del llibre. Altres treballs s¨®n Barcelona pam a pam (1971), Personatges de companyia (1995), on 68 personatges es retraten amb les seves mascotes, la majoria gossos, com Pasqual Maragall i el Llop, el seu pastor alemany. Tamb¨¦ les seves fotos per a la col¡¤lecci¨® Biblioteca Breve, de Seix Barral, des del 1958.

A la mostra es poden veure moltes fotos in¨¨dites, com les que va fer a Par¨ªs, Londres o Eivissa als cinquanta, on va captar la vida quotidiana dels seus habitants, als carrers i platges de l'illa. Tamb¨¦, les realitzades als anys setanta a Cuba i Sud-¨¤frica, que no es van arribar a publicar. ?s el cas de les imatges del terratr¨¨mol de Managua del 1972. ¡°A Maspons no li va agradar el text que va escriure Jos¨¦ Agust¨ªn Goytisolo per al llibre conjunt que havien de publicar¡±, explica Zelich.