La pol¨ªtica del mal vestir

Miquel Iceta (PSC) va ballar al ritme de Queen. Cayetana ?lvarez de Toledo (PP) es va posar un significatiu jersei groc en el debat de TV3. Anna Gabriel (CUP) va aparcar el seu caracter¨ªstic serrell quan va fugir a Su?ssa. A la retina encara hi tenim el Dirty lips mood brillant sobre la samarreta negra de l¡¯exvicepresidenta Joana Ortega en la seva compareixen?a amb Artur Mas i Irene Rigau per reaccionar davant la petici¨® de la Fiscalia d¡¯inhabilitar-los per la causa del 9-N.

Els cuiners tenen ra¨®: som el que mengem. Per¨° tamb¨¦ som el que vestim i com ens expressem. Alguns m¨¦s que altres. I per obrir-nos en canal, sempre des de la bondat, i explicar qu¨¨ diu la roba que portem hi ha Patrycia Centeno (A Coru?a, 1983) ¨Cescriu el seu nom com va voler la seva mare¨C, experta en comunicaci¨® no verbal i periodista, que acaba de publicar Sin decir ni mu (Destino), per parlar no nom¨¦s de moda, sin¨® tamb¨¦ de com comuniquem amb el cos.

Centeno ¨¦s una experta a l¡¯hora de comentar la indument¨¤ria dels pol¨ªtics, d¡¯esquerres i de dretes. Ho fa activament a les xarxes socials (@pol¨ªticaymoda). ¡°Els pol¨ªtics avui en dia no es vesteixen b¨¦, acaben tots mimetitzats, amb una des¨ªdia est¨¨tica que l¡¯¨²nic que representa ¨¦s tamb¨¦ una gran mediocritat ideol¨°gica o mental. S¨ª que han passat coses. Celebro que al Congr¨¦s dels Diputats o al Parlament hi hagi una pluralitat d¡¯estils, tamb¨¦ indumentaris, perqu¨¨ el que refor?a ¨¦s que tenim una democr¨¤cia. Per¨° no ¨¦s una democr¨¤cia que defensem. Els nostres avis feien tot el possible per anar ben vestits, tot i els seus recursos econ¨°mics. D¡¯una banda, hem perdut la percepci¨® del que ens podria aportar la roba i, de l¡¯altra, hem viscut una crisi econ¨°mica i cultural, i tamb¨¦ filos¨°fica. La des¨ªdia continua sent la mateixa en tots els estils, tant si porten texans com americana¡±. I afegeix: ¡°Ens han fet creure que no preocupar-se per la imatge ¨¦s una garantia que s¨®n persones fiables i que es dediquen al pensament i a millorar la vida¡±.

Com es fa aix¨° d¡¯anar ben vestit o de tenir estil? Per Centeno no ¨¦s q¨¹esti¨® de diners. Les grans marques han ¡°democratitzat¡± la moda, l¡¯han fet accessible a tothom. ¡°Les grans cadenes de roba r¨¤pida funcionen com el menjar r¨¤pid. No podem dir que la gent que consumeix fast fashion, que som la majoria, tingui una bona dieta¡±.

¡°Gabriel Rufi¨¢n va posar a parir Amancio Ortega i Inditex i llavors va sortir a la tele amb Risto Mejide amb una americana de Zara. Rufi¨¢n va dir: ¡®No passa res, tots anem vestits de Zara¡±. Centeno apuja el to: ¡°S¨ª que passa, tots anem vestits de Zara, per¨° tu cobres un bon sou al mes i ets representant p¨²blic, i ja n¡¯hi ha prou de representants p¨²blics que van d¡¯influencers. El que necessitem s¨®n referents, no influencers. Nosaltres com a societat hem de ser m¨¦s exigents, ¨¦s que ho tolerem tot... Representeu el pa¨ªs amb aquestes pintes? De deb¨°? I no us cau la cara de vergonya?¡±.

Baixar a l¡¯arena amb Centeno i comentar el look d¡¯uns i altres ¨¦s molt interessant. Un dels pol¨ªtics m¨¦s ben vestits d¡¯Espanya ¡°i fins i tot d¡¯Europa¡±, segons aquesta analista, ¨¦s Xos¨¦ Manuel Beiras, gallec, d¡¯esquerres, ¡°que no s¡¯ha hagut de posar americana i corbata per anar ben vestit. ?s una persona sensible amb els materials, la combinaci¨® de colors, com porta la barba, la cura que en t¨¦... Com es pot saber si ¨¦s un bon governant? Les aparences no enganyen, els que volem ser enganyats a vegades som nosaltres. A la classe pol¨ªtica actual ¨¦s molt dif¨ªcil veure¡¯ls ben vestits¡±. I dels mal vestits, la periodista gallega en t¨¦ una llarga llista, per¨° se m¡¯acut preguntar per Quim Torra, president de la Generalitat. ¡°?s un desastre; un desastre perqu¨¨ despr¨¦s hi ha l¡¯autoimposici¨® de pensar que posar-te americana i corbata et fa president. Odio les camises de m¨¤niga curta, per¨° gaireb¨¦ me¡¯l creuria m¨¦s si an¨¦s amb camisa de m¨¤niga curta i espardenyes; seria m¨¦s cre?ble, m¨¦s coherent¡±. N¡¯hi ha d¡¯altres que Centeno veu una mica millor, ¡°tot i que classicots¡±, com Josep Antoni Duran Lleida i Xavier Trias. I en destaca un especialment: ¡°No ¨¦s elegant per¨° ¨¦s coherent, ¨¦s David Fern¨¤ndez. El m¨¦s important ¨¦s veure si el missatge ¨¦s coherent amb el discurs¡±. Samarretes com la que va dur el llavors diputat de la CUP a la Cambra amb el lema ¡°Vull but¨¤¡± estampat a la samarreta, que sona igual que ¡°vull votar¡±. Era el mar? del 2014.

La realitat ¨¦s que a Espanya no est¨¤ professionalitzada l¡¯assessoria de comunicaci¨® no verbal en els partits pol¨ªtics. ¡°Veiem del tot natural les persones que treballen amb el relat, maquillant paraules perqu¨¨ ells parlin, i sabem perfectament que ens estan mentint amb la paraula; per¨°, en canvi, veiem com una perversi¨® ajudar a projectar a trav¨¦s de la imatge¡±.

I plorar, ploren gaire els pol¨ªtics? Centeno escriu a Sin decir ni mu: ¡°Plorar mostra una forma de vulnerabilitat que alguns poden percebre com una feblesa. Per¨° que a un l¨ªder no el molesti expressar la seva fragilitat tamb¨¦ s¡¯hauria de considerar com una aut¨¨ntica proesa (potser la m¨¦s poderosa)¡±. Ens queda molt per plorar, i tamb¨¦ per millorar en el nostre armari pol¨ªtic.

PD. Patrycia Centeno signa l¡¯an¨¤lisi de les dues fotos que il¡¤lustren aquesta cr¨°nica.