Laberint emocional

Com si busquessin convertir un secret en un espectacle, James Ellroy va investigar la hist¨°ria de la seva mare, misteriosament assassinada; Peter Handke i Amos Oz van indagar les raons del su?cidi de les seves, i George Simenon va arribar a la conclusi¨® que era fill d¡¯una absoluta desconeguda. Els meus racons foscos, Desgr¨¤cia impitjorable, Una hist¨°ria d¡¯amor i foscor o Carta a la mares¨®n uns llibres en qu¨¨ les relacions entre la mare i el fill hi apareixen retratades, des de les perspectives m¨¦s diverses, amb tota la seva tortuosa i estratificada complexitat, i el que comen?a sent unes aventures guiades per la voluntat de fer un homenatge ser¨¨ a cada respectiva mare acaba esdevenint uns llibres dur¨ªssims, plens de clarobscurs i d¡¯emocions tan incontenibles com a les pel¡¤l¨ªcules del canadenc Xavier Dolan, on sempre hi ha una mare ¡ªviuda, o divorciada, o casada amb un marit sotm¨¨s a les seves lleis capritxoses i implacables¡ª, i un fill, que l¡¯odia, la insulta, l¡¯adora a dist¨¤ncia i, entre l¡¯amor i la depend¨¨ncia, la maltracta i la menyst¨¦.

Ja sigui per escrit o a trav¨¦s del cinema, la carta a la mare (o al pare) representa un alliberament personal despr¨¦s de reflexionar amb assossec sobre la vida privada, de recuperar els detalls que guarda la mem¨°ria, i d¡¯ordenar els records emmagatzemats que s¡¯oculten rere els replecs de l¡¯experi¨¨ncia. Juli¨¤ de J¨°dar, a Noi, has vist la mare amagada entre les ombres?, ho escenifica amb una filigrana estil¨ªstica que corpr¨¨n, mentre que Imma Mons¨®, a Tot un car¨¤cter, an¨¤lisi depurada de la fredor incendi¨¤ria de la neurosi, constru?da com si fos un vodevil metaf¨ªsic, escriu amb horror com una filla s¡¯adona que s¡¯assembla m¨¦s a la seva mare espantosa del que vol acceptar. A l¡¯altra banda de l¡¯exasperada problem¨¤tica entre una mare i un fill, hi ha la relaci¨® suau, vellutada, amorosa, modelada i mel¨°dica que narra Jordi Ib¨¢?ez Fan¨¦s al primer cap¨ªtol d¡¯Un quartet.

¡°Madre solo hay una. Y me toc¨®¡±, es pot llegir al comen?ament del llibre que el mexic¨¤ Juli¨¢n Herbert va dedicar a la seva mare prostituta, Canci¨®n de cuna: alguna cosa semblant, per¨° en el sentit contrari, devia pensar tamb¨¦ Ada Castells de la seva quan escrivia Mare (La Campana), una novel¡¤la de fons autobiogr¨¤fic i en qu¨¨ l¡¯autora, a partir del recurs del manuscrit trobat, fa una descripci¨® dramatitzada dels laberints emocionals que van haver de rec¨®rrer juntes. Com si segu¨ªs el que deia John Cheever, que s¡¯havia d¡¯escriure sobre les coses m¨¦s properes al nostre dolor i a la nostra felicitat, Castells ha forjat una obra sobre la rivalitat entre dues dones ¡ªi potser tamb¨¦ sobre l¡¯adoraci¨® m¨²tua¡ª, sobre la maduresa i la inf¨¤ncia ¡ª¡°alg¨² em va dir que no madurem fins que no aconseguim veure les nostres mares com a dones¡±¡ª, i que, sense dubte, s¡¯al?a com el seu llibre m¨¦s valent perqu¨¨ el lector travessa de la seva m¨¤ un t¨²nel fosc ple d¡¯emocions laber¨ªntiques.