Joc en horitzontal

Una manera de sintetitzar el magisteri de Colm T¨®ib¨ªn (Enniscorthy, 1955) ¨¦s recordar que ha estat capa? de sortir air¨®s del desafiament maj¨²scul de ficar-se en la ment de Henry James (confusi¨® sexual inclosa) a The Master. Retrato del novelista adulto, o en la de la mare de Jes¨²s a El testament de Maria, i de signar assajos de cr¨ªtica liter¨¤ria en mitjans con The London Review of Books, o The New York Review of Books d¡¯un coneixement i una perspic¨¤cia a l¡¯abast nom¨¦s d¡¯un intel¡¤lecte privilegiat. La cerca de l¡¯excel¡¤l¨¨ncia passa, fins i tot, per unes autoimposades condicions de treball m¨¦s pr¨°pies d¡¯un asceta que aspiri a la il¡¤luminaci¨® que no pas d¡¯un autor, incloent-hi seure en cadires inc¨°modes. En la seva dilatad¨ªssima i polivalent carrera nom¨¦s hi ha hagut cabuda per a dos volums de relats, Mothers and Sons (2006) i The Empty Family (2011), dels quals ara s¡¯ha fet una selecci¨® a Mares i fills, carta de presentaci¨® al lector en catal¨¤ de la narrativa curta del tres vegades finalista del Man Booker Prize.

MARES I FILLS
Colm T¨®ib¨ªn
Traducci¨®
de Ferran R¨¤fols
Amsterdam
384 p¨¤g. 21,90 euros

Com avan?a el seu t¨ªtol, les relacions maternofilials s¨®n una constant en aquestes hist¨°ries, camp de batalla ampliable a tot el cercle familiar, un ¨¤mbit que l¡¯autor sempre ha explorat amb fru?ci¨®, sent un exemple ben recent les peces reunides a Nuevas maneras de matar a tu madre, sobre l¡¯¨²nic infern m¨¦s temible per a l¡¯escriptor que la p¨¤gina en blanc: la pr¨°pia sang. Desfilen per les tretze branques de Mares i fills els abismes generacionals, la impossibilitat de tancar ferides, les expectatives no cobertes, la incomunicaci¨®, la necessitat de donar suport i perdonar malgrat tot¡­ i, quasi omnipresent, la tensi¨® inevitable entre moments i perspectives vitals for?osament en conflicte.

Costa contradir alg¨² com Richard Ford quan hi veu una ¡°enorme subtilesa, empatia i lluminositat¡± en aquests relats, per¨° aquest cr¨ªtic ha tingut la sensaci¨® permanent que nom¨¦s hi havia plantejament, no profunditat; exposici¨®, no indagaci¨®. Plats crus o men¨²s dels quals nom¨¦s se serveixen els entrants. En termes futbol¨ªstics, un conjunt de passades en horitzontal. M¡¯atreviria a dir que es confon un pret¨¨s minimalisme (tant formal com narratiu) amb un cert buit, que es detecta ess¨¨ncia on hi ha sostracci¨®, que se celebra com a eleg¨¤ncia la simple transpar¨¨ncia. A T¨®ib¨ªn semblen no interessar-li les causes profundes ni anar a la cerca de cap veritat (ni les revelacions ni les epifanies s¨®n obligades en un conte, per¨° s¨ª un sentit, gran o petit, que ressoni en el lector). Fins i tot l¡¯emoci¨® acostuma a romandre a la superf¨ªcie, decisi¨® que alg¨² pot (mal)interpretar com a s¨¤via contenci¨®.

Cal preguntar-se si la vinculaci¨® de l¡¯autor amb Barcelona (on va viure durant la Transici¨® i que ha anat traient el cap de forma recurrent per la seva obra) i, per extensi¨®, amb Catalunya, ha estat un argument determinant de cara a veure tradu?ts aquests textos (en castell¨¤, a Lumen). Sense anar m¨¦s lluny, el conte ¡°La Nueva Espa?a¡±ens transporta a Menorca pocs anys despr¨¦s de la mort del dictador per abordar la tornada des de Londres de l¡¯element pol¨ªticament d¨ªscol d¡¯una fam¨ªlia que passa per dificultats econ¨°miques, mentre que a ¡°Barcelona, 1975¡± parla d¡¯amor i de sexe dins un cercle de joves homosexuals vinguts de l¡¯estranger.

Potser sigui simptom¨¤tic que quan brillen m¨¦s aquestes peces ¨¦s en deixar de banda mares i fills per retratar-nos dones grans que rememoren relacions sentimentals complexes que ja queden ben lluny en el passat, cas de ¡°Silenci¡± (amb cameo de Henry James) i ¡°Dues dones¡±.