El bon disseny

"Barcelona ha de tornar a ser la capital del disseny¡±. Aix¨ª s¡¯expressava el FAD-Foment de l¡¯Art i del Disseny en una carta p¨²blica a l¡¯alcaldessa (La mosca del FAD) de dilluns passat. La vaig llegir cap al vespre despr¨¦s de tornar de passejar per l¡¯¨¤rea al voltant del Mercat de Sant Antoni, ara annexionat a una superilla de la qual forma part el carrer Parlament, un dels anomenats street food de la ciutat. El text reclama complicitat per part de l¡¯Ajuntament perqu¨¨ Barcelona torni a ser una ciutat de refer¨¨ncia en el disseny, en el ¡°bon disseny¡±, com s¡¯expressen des del FAD. ?bviament, reclamar la capitalitat del disseny i afegir ¡°del bon disseny¡± sembla voler cercar un argument per protegir-se en cas de reclamaci¨®: de fet, ning¨² demanaria ser la capital del disseny dolent. Tot i acceptant aix¨°, cal preguntar-se si la crisi de la ciutat amb relaci¨® al disseny ¨¦s certa o si aquesta intu?ci¨® que no existeixen els referents vius de fa uns anys no ¨¦s m¨¦s aviat una crisi en la convicci¨® compartida sobre el disseny en si mateix.

El cas de la superilla permet observar el comportament del disseny en dos plans diferents, per¨° simbi¨°tics. Un s¡¯expressa a trav¨¦s d¡¯elements i intervencions gr¨¤fiques amb una clara voluntat de formar part del mateix codi, amb una voluntat col¡¤laboradora, per¨° distinta. Un conjunt de cadires i bancs ¡ªels m¨¦s dif¨ªcils de dissenyar i produir, trets del repertori del mobiliari urb¨¤ propi de Barcelona¡ª, d¡¯objectes que es podrien definir com que fan de...; hi trobem contenidors, amb plantes en els seus testos a l¡¯interior, que fan de jardineres, o taulons de fusta de secci¨® quadrada que fan de graderies per seure-hi. Tamb¨¦ hi ha bolles de formig¨® o peces que semblen tretes d¡¯una capsa de Galetes Birba gegant per poder-hi seure...

La ¡®lletjor¡¯ dels barris basada en la varietat de locals ¨¦s canvia pel ¡®disseny dels dissenyadors¡¯

Tots aquests elements estan calculadament escampats, com ho estarien els estris, joguines i mobles d¡¯una escola bressol despr¨¦s d¡¯acabar la seva activitat. Aquests objectes dissenyats sense voler-los dissenyar (tan sols cal comparar-los amb els jocs infantils dissenyats per Annie i Aldo van Eyck a Amsterdam acabada la Segona Guerra Mundial) se situen al seu lloc a partir d¡¯un disseny gr¨¤fic realitzat amb pintura ¡ªb¨¤sicament, de color groc¡ª que, a base de triangles, sembla endre?ar la col¡¤locaci¨® de tot aquest cafarna¨¹m. Tot el conjunt pertany a un tipus de disseny, i en certa mesura ¨¦s el disseny p¨²blic oficial, perqu¨¨ qui ho promou ¨¦s l¡¯Ajuntament (que no queda clar si ¨¦s bo als ulls del FAD o no), per¨° la capital del disseny s¡¯expressa a trav¨¦s seu.

L¡¯altre ¨¦s el disseny privat, el que ha florit en aquella part de la ciutat al carrer Parlament-food impulsat per la reforma del Mercat de Sant Antoni, que ha produ?t una transformaci¨® molt potent dels negocis i de la seva nova est¨¨tica imperant. Un conjunt de locals n¨ªtidament identificables pel seu color base (negre o molt fosc) apareix en els tendals, sobre els quals es retallen llumin¨¤ries de falsa incandesc¨¨ncia, bombetes de camerino que dibuixen un nom, l¨¤mpades de fantasia, amb noms de negocis tipus Vueling i interiors calculadament improvisats. S¨®n la genu?na manifestaci¨® de l¡¯actualitzaci¨® comercial dels negocis reformats i transformats, majorit¨¤riament dedicats a la restauraci¨®. El seu disseny gr¨¤fic o d¡¯interiors s¡¯identifica sense cap mena de dubte tan bon punt s¡¯acaben les obres de les reformes urbanes.

Per¨° hi ha un altre disseny, al barri en conjunt tal com era fins a la reforma, amb una fisonomia basada en l¡¯heterogene?tat de botigues, de grand¨¤ria m¨¦s aviat petita i pressupostos modestos, que tenia la seva lletjor, i que ha estat substitu?t per una est¨¨tica que tan sols ¨¦s responsabilitat del disseny dels dissenyadors. En veure-ho no es pot evitar pensar en un cert frac¨¤s social del disseny: la cara que vol ser innovadora i creativa i que acaba ajudant a expulsar ve?ns. La millora innecess¨¤ria que no arregla. La cara falsa.

Aix¨ª doncs, quin ¨¦s l¡¯impuls que s¡¯ha de donar al disseny a Barcelona, i a quin disseny? Al que anomenem dolent, que potser vol dir no dissenyat, i que ¨¦s el tipus de botiga que han netejat ¨¨tnicament amb la creen?a ing¨¨nua que podrien millorar-lo? Cal preguntar-se si bon disseny vol dir nou disseny. Quina responsabilitat tenen les escoles de disseny de Barcelona en tot aix¨°? La crisi de la capital del disseny, no ser¨¤ la nostra actual desafecci¨® envers el disseny?