Encadenats

Ja ¨¦s una infausta casualitat que despr¨¦s d¡¯acusar Pedro S¨¢nchez de sembrar sectarisme Albert Rivera fos hospitalitzat per una gastroenteritis aguda. La coincid¨¨ncia va promocionar a Twitter una de les recurrents discussions entre els qui en van fer befa i els qui ho van veure improcedent perqu¨¨ es tractava de la salut personal. Debats ¨¨tics a banda, acceptem que si el l¨ªder de Ciutadans ho va dir, deu tenir les seves raons. I aquestes, fruit de la seva percepci¨® o de la seva constataci¨®, s¨®n tan subjectives com l¨ªcites. L¡¯acompanya, a m¨¦s, la mateixa llibertat d¡¯expressi¨® que a qualsevol dels catalans que, recordant el naixement tant de la formaci¨® com del seu lideratge, no s¡¯estranyen que d¡¯aquella pols inici¨¤tica sorgeixi el fang escampat per la pol¨ªtica espanyola.

Pel que s¡¯ha esdevingut des d¡¯aquella etapa fins als nostres dies, l¡¯autoritat moral de Rivera per recriminar als altres indicis de sectarisme ¨¦s tan poc consistent com que la resta de l¨ªders els projecti cap a ell. Als nostres representants dif¨ªcilment se¡¯ls pot concedir avui el plus de refer¨¨ncia ¨¨tica per censurar res a ning¨². Tots arrosseguen la seva part al¨ªquota de responsabilitat que, sumada a la que ens correspon a la ciutadania, ajuda a entendre per qu¨¨ hem caigut tan baix. Alguna cosa est¨¤ passant quan tots coincideixen en l¡¯alineaci¨® per la ingovernabilitat i el bloqueig i mantenen una claca que els aplaudeix. Ho indiquen les enquestes. El mateix els passa a l¡¯independentisme i als seus grups d¡¯agitaci¨® i propaganda quan es planten davant les seus dels partits que tenien com a propis per recriminar-los pactes inadequats amb les circumst¨¤ncies que els van fer creure que concorrerien. Per¨° el dest¨ª ¨¦s cruel i l¡¯hora de la veritat sempre arriba amb un mirall a la m¨¤.

Avui la pol¨ªtica es fa m¨¦s a trav¨¦s de Twitter que de xerrades presencials, de titulars medi¨¤tics que de propostes parlament¨¤ries

Aix¨ª, el panorama ens mostra la dreta contra l¡¯esquerra, per¨° de manera evident contra si mateixa; l¡¯esquerra contra la dreta, per¨° especialment contra els seus propis postulats, i el secessionisme contra el m¨®n, comen?ant pel propi. Res no se fonamenta ja ni en conceptes ideol¨°gics, ni en paradigmes existencials ni en altres leg¨ªtimes aspiracions que no siguin les d¡¯optar o mantenir les respectives quotes de poder i engany. Per m¨¦s que ho neguin o intentin dissimular-ho. Van tensar tant la corda, es van obligar tant a mantenir la pugna que ara ni tan sols s¨®n capa?os de cedir davant de les seves pr¨°pies contradiccions. ¡°No ¨¦s no¡±, ¡°l¨ªnies vermelles¡± i ¡°s¨ª o s¨ª¡± s¨®n alguns dels esl¨°gans que han esdevingut tend¨¨ncies dif¨ªcils de revisar, que esclavitzen els qui les creen i obliguen els qui se les creuen. I d¡¯aqu¨ª ve la gran irresponsabilitat compartida. Uns, els pol¨ªtics, per no voler assumir les conseq¨¹¨¨ncies p¨²bliques que provoquen les seves posicions privades. Els altres, els seus seguidors, per no destinar sobre les consignes rebudes la imprescindible ra¨® cr¨ªtica que hauria d¡¯avan?ar-se a qualsevol presa de posici¨®. El resultat ¨¦s espant¨®s: les bases exigeixen coher¨¨ncia i fermesa mentre amenacen a trav¨¦s de les xarxes socials o es manifesten als carrers arrabassats per si als seus representants se¡¯ls acud¨ªs fer un pas enrere o fer una concessi¨® deshonrosa. Aquests, i com a resposta, apugen el llist¨® de les seves apostes permanents fins a posar en perill la taula de joc on som.

Va haver-hi un temps en qu¨¨ el bon pol¨ªtic era el que, seguint la norma de Keynes, canviava de posici¨® d¡¯acord amb el canvi de les circumst¨¤ncies. Adaptaci¨® elegant, l¨°gica i necess¨¤ria del principi de Groucho Marx a Una nit a l¡¯¨°pera. I a aix¨° se li deia responsabilitat i s¡¯emmarcava en la categoria d¡¯alta pol¨ªtica. Tot i que ¨¦s cert que aquella escola va permetre grans avan?os socials i beneficioses estabilitats econ¨°miques, tamb¨¦ ho ¨¦s que es va abusar de la confian?a, que alguns van confondre amb impunitat. ?s inq¨¹estionable que els alumnes avan?ats d¡¯aquells vells mestres n¡¯han apr¨¨s el pitjor oblidant el millor. Llavors se sabia que hi havia una hemeroteca on constaven totes les contradiccions per¨° s¡¯hi recorria poc i, quan es feia, el resultat mereixia el descr¨¨dit perqu¨¨ era imprudent, tendenci¨®s, maniqueu i desestabilitzador. Avui la pol¨ªtica es fa m¨¦s a trav¨¦s de Twitter que de xerrades presencials, de titulars medi¨¤tics que de propostes parlament¨¤ries. Almenys la pol¨ªtica que transcendeix al carrer. El mateix carrer que est¨¤ en gu¨¤rdia permanent i colla els seus representants fins a segrestar-los la voluntat i la ra¨®. Reconvertir-ho no ¨¦s f¨¤cil perqu¨¨ el poder de les xarxes que canalitzen l¡¯amena?a no est¨¤ en la cr¨ªtica sin¨® en l¡¯elogi enverinat. Una lloan?a de la qual es desprendr¨¤ el risc de decepci¨® contra el qual ning¨² vol estar vacunat.

No cal ser gaire perspica? per deduir que la complexitat cada dia ser¨¤ m¨¦s dif¨ªcil de gestionar. Vivim encadenats i, com al bolero, ¡°el paso del dolor ha de encontrarnos de rodillas en la vida frente a frente. Y nada m¨¢s¡±.