Els Pirates fan que les dones s¡¯empoderin

Els Pirates Teatre cada cop fan salts que els porten m¨¦s lluny del petit espai del Mald¨¤, casa seva. Van passar amb Shakespeare pel teatre Akad¨¨mia amb Nit de Reis (o el que vulgueu), i per l'Espai Brossa amb Somni d'una nit d'estiu. Ara salten a l'Onyric Teatre Condal, al Paral¡¤lel, amb Les feres de Shakespeare, una versi¨® en clau feminista de L'amansiment de la f¨²ria del dramaturg angl¨¨s. "Hem fet el salt al gran format", diu Adri¨¤ Aubert, director de l'obra i de la companyia. "Tot un repte des del punt de vista formal i de pressupost, cosa que suposa encara m¨¦s risc". L'adaptaci¨® musical que han fet ¨¦s tan shakespeariana com pirata: els embolics, els transvestiments i el text de l'autor angl¨¨s encaixen a la perfecci¨® en la manera de ser d'aquesta companyia que enguany celebra els 18 anys.

"Si en una sala petita un no arriba mai fins on volia, en una de gran, encara menys", assumeix Aubert. "Sempre s'ha de renunciar a moltes coses, per¨° estem molt contents i orgullosos. Tot plegat, des de tenir un equip de m¨¦s de 30 persones fins a estar-nos un mes en cartell [del 29 de juny al 28 de juliol, tot el Grec, com qui diu], ens est¨¤ suposant un gran aprenentatge".?

M¨¢s informaci¨®n

Un tertuli¨¤ entre dones s¨¤vies

Identitat cabaretera

Tamb¨¦ han apr¨¨s d'una actriu veterana com Lloll Bertran, que encarna la mare de la preciosa Bianca i de la ferotge Caterina. "?s molt generosa, molt treballadora i t¨¦ una personalitat incre?ble", reconeix Aubert. Per¨° s'ha aconseguit que l'obra no giri nom¨¦s al voltant d'ella: es mant¨¦ en tot moment el segell de la companyia del Mald¨¤. "Vol¨ªem que fos una creaci¨® col¡¤lectiva i artesanal, com totes les que hem fet. I en aquest proc¨¦s, la Lloll ha estat una m¨¦s de nosaltres, i alhora n'hem apr¨¨s molt!"

L'obra narra la hist¨°ria de tres dones de finals del segle XVI a It¨¤lia, la Caterina, la Bianca i la Lucenzia, que lluitaran per canviar el seu dest¨ª, massa clar en una societat evidentment patriarcal com la que els ha tocat viure. La primera es rebel¡¤lar¨¤ contra un casament for?at, la segona descobrir¨¤ la seva veritable identitat i la tercera aconseguir¨¤ estudiar a la universitat (disfressada d'home, esclar!). Calia fer-hi un gir feminista: "Ja no t¨¦ gaire sentit fer els cl¨¤ssics sense revisar-los, per¨° ¨¦s important continuar-los fent, perqu¨¨ formen part de la nostra hist¨°ria i no ens en podem despendre", sost¨¦ el director. "I no parlo nom¨¦s des del punt de vista del feminisme, cal considerar-los des de totes les perspectives, com des de la mem¨°ria hist¨°rica, per exemple".

Es podria fer una comparaci¨® amb els contes infantils, farcits de convencions masclistes d'altres ¨¨poques. "Els cl¨¤ssics tamb¨¦ els hem de revisar, com a nosaltres mateixos", diu Adri¨¤ Aubert. "De vegades pensem en obres que vam fer fa 10 anys i ens posem les mans al cap!". Es refereix, per exemple, a Comedy Tonight, una funci¨® musical basada en can?ons tradicionals que van representar al Llantiol: "Ni se'ns va passar pel cap, llavors, plantejar-nos un altre discurs, fer-ne una altra lectura, cosa que ara per descomptat que far¨ªem".

Ariadna Pastor no nom¨¦s ha fet l'adaptaci¨® del text de Shakespeare, sin¨® que tamb¨¦ n'ha fet la traducci¨®. "Vam triar aquesta obra precisament pels seus personatges femenins", revela Aubert. "Crec que ¨¦s el text m¨¦s masclista de Shakespeare i presenta personatges molt potents. Hem intentat veure la hist¨°ria a trav¨¦s dels ulls de les dones que hi surten i que s'empoderen". Tot, per descomptat, mantenint l'ess¨¨ncia de l'original, una feina gens f¨¤cil en qu¨¨, amb m¨²sica original en directe i les can?ons d'Adriana Cabir¨®, han tingut ¨¨xit.

Aubert considera que el salt al gran format els ha arribat una mica tard: "Sumem 18 anys de traject¨°ria, crec que fins i tot ens hauria d'haver tocat molt abans. El mateix que a altres companyies com La Cal¨°rica, La Ruta 40 o Les Antonietes", comenta el m¨²sic i director d'Els Pirates. Sigui com sigui, el moment els arriba just quan grans companyies com Dagoll Dagom o el Tricicle es retiren dels grans teatres. "Crec que poques vegades s'ha confiat en nosaltres, que fa molt anys que piquem pedra", es lamenta Aubert, sense amagar la responsabilitat que poden tenir ells mateixos en tot plegat.