¡°Ara som masclistes per comoditat¡±

Laia Alsina, Maria Cirici i Laura Pau, tres actrius, cantants i fans incondicionals de la N¨²ria Feliu (d¡¯aqu¨ª els ve el nom del grup i del seu primer espectacle, el 2015: The Feliuettes) parlen del seu dia a dia. ?s l¡¯estiu passat, i s¨®n a Par¨ªs, on representen Hop!era, amb Jordi Purt¨ª i Toni Alb¨¤. I quan tres dones (o tres homes... tres persones, vaja) xerren de l¡¯actualitat, el tema cau, inexorablement, cap a una q¨¹esti¨® concreta, el feminisme: que si la Manada, que si aix¨° de ser mares, que si la copa menstrual, que si el porno femen¨ª, que si la feina a casa, que si els nens¡­ ¡°Vam decidir llavors que el proper espectacle que far¨ªem hauria de parlar d¡¯aquestes coses nostres¡±, diu la Laura Pau, una de les tres int¨¨rprets i autores d¡¯Akelarre. Dones que fumen i canten, un cabaret ¡®gamberro¡¯, feminista, cr¨ªtic i divertid¨ªssim que s¡¯ha estrenat al Mald¨¤ aquest dimecres i que estar¨¤ en cartell fins al 13 d¡¯abril.

Les tres protagonistes, acompanyades pel tamb¨¦ autor Gerard Ses¨¦ al piano, converteixen la coqueta sala del carrer del Pi en aquest cabaret original, irreverent i sat¨ªric. Ve a ser una successi¨® de can?ons, de textos i coreografies d¡¯una hora i mitja, gaireb¨¦, que plasmen an¨¨cdotes viscudes i compartides per les actrius o experi¨¨ncies vitals i universals. ?s una creaci¨® col¡¤lectiva: "Vam fer una mena de carta als Reis, demanant una directora, una s¨¨rie d'autors, de compositors...", diu la Laura. Es devien haver portat b¨¦, perqu¨¨ els Mags d'Orient no les van obsequiar precisament carb¨®: rere d'Akelarre trobem noms com el de M¨ªriam Escurriola, que dirigeix l'espactacle, o els de Cristina Clemente, Xavi Morat¨®,? Mireia Gir¨® o Cl¨¤udia Ced¨®, que firmen el llibret, o els d'Ariadmna Cabir¨®, Arnau Tordera i Clara Peya, en la composici¨® musical. Per descomptat, les mateixes Feliuettes tamb¨¦ han participat en la creaci¨®.

L'espectacle t¨¦ un ritme fren¨¨tic. Hi desfilen la Sireneta, la Jasm¨ªn o la Bella dorment destripades amb crueltat; dones que es declaren masclistes per comoditat; senyores parlant de pecats com ara vestir un nad¨® (nen) de blau (cal trencar les regles i vestir-lo de rosa!); el senyor Ramon que "empaita les criades" i que, al final, resulta que no ¨¦s un vellet entranyable; la prepot¨¨ncia d'un pebroter plantat en una terrassa, que no deixa espai a una figuera; pel¡¤l¨ªcules porno on no cal dir que les dones no queden ben parades; tres velletes (aquestes s¨ª, entranyables, i molt cubanaires: "La Cubana s¨®n les mestres de l'humor catal¨¤", proclama Laura Pau) dient veritats; una copa mentrual, una compresa amb ales i un tamp¨® exaltant les pr¨°pies virtuts...

La feina damunt de l'escenari (on una cortina resulta ser, discretament, la Gran Vagina) ¨¦s intens¨ªssima i molt exigent. S'hi barregen g¨¨neres musicals com el pop, el rap, el cupl¨¦, el jazz, el cabaret... i el cant: les tres veus superen amb nota el repte de combinar aquest atrevit popurr¨ª de ritmes.Igualment, hi ha una barreja de llenguatges que juga amb el metateatre, trenca la quarta paret (sense incomodar, en cap moment, el p¨²blic), amb la performance i, fins i tot, incorpora personatges insospitats, com el pianista, que agafa protagonisme m¨¦s enll¨¤ de les tecles blanques i negres.?

Tot plegat, a Akelarre hi ha una feina molt delicada per tal de no caure en el t¨°pic: "Per no caure-hi el que fem ¨¦s riure de nosaltres mateixes", diu la Laura. L'humor, de fet, ¨¦s marcat a foc en el segell d'aquesta companyia, que tamb¨¦ va passar per la Muntaner amb Cobi, Curro i Naranjito, el 2017, en un retorn musical als anys 80 i 90... "Aquest espectacle tamb¨¦ ¨¦s com¨¨dia, encara que t¨¦ un gir dram¨¤tic, per for?a. L'humor ¨¦s la millor arma per desarmar". I tot plegat, el que fan les Feliuettes ¨¦s posar-nos davant d'un mirall que ens fa reflexionar sobre una societat que ens fa riure... per no plorar.