Barcelona t¨¦ ve?ns de 180 nacionalitats

Barcelona creix un altre cop en poblaci¨® gr¨¤cies als nouvinguts i arriba a 1.650.358 ve?ns. Gaireb¨¦ la meitat dels residents ha nascut fora de la ciutat: el 23,6% a Catalunya o a altres punts d'Espanya i el 26,3% a l'estranger (434.000). La capital catalana ja t¨¦ ve?ns de 180 nacionalitats diferents (333.516 persones), 10 m¨¦s que fa nom¨¦s quatre anys. I els immigrants creixen a 69 dels 73 barris. S¨®n xifres que criden l'atenci¨® de les dades del padr¨® municipal a 1 de gener del 2019 i que l'Oficina de Dades de l'Ajuntament ha dif¨®s aquest diumenge.

Dades que, a m¨¦s, indiquen que la poblaci¨® estrangera est¨¤ molt repartida per la ciutat: a m¨¦s de 30 dels 73 barris conviuen ve?ns de m¨¦s de 100 nacionalitats. I el barri que menys nacionalitats t¨¦ ¨¦s el petit ve?nat de la Clota (nom¨¦s 590 habitants), a Horta, amb residents procedents de 24 pa?sos diferents. La nacionalitat m¨¦s freq¨¹ent dels estrangers ¨¦s la italiana, seguida de la xinesa, pakistanesa, francesa, marroquina, colombiana, hondurenya, peruana, vene?olana i filipina.

La responsable del Departament d'Estad¨ªstica de l'Oficina de Dades, Mar¨ªa Jes¨²s Calvo, explica que l'an¨¤lisi del padr¨® d'aquest any mostra com la poblaci¨® de Barcelona ha registrat el major creixement dels ¨²ltims 11 anys, un 1,3%. Recentment, la variaci¨® no passava d'un 1%, alguns anys negatiu i altres positiu. Calvo assenyala que encara que els n¨²meros globals semblen molt estables, a Barcelona les dades "amaguen grans moviments en l'estructura de la poblaci¨®, la seva composici¨® per origen i moviments demogr¨¤fics dels barcelonins a la ciutat".

Val la pena tenir present que fa 20 anys la poblaci¨® estrangera era anecd¨°tica, amb prou feines de l'1,5% dels ve?ns de la ciutat. I ara una de cada cinc persones que hi ha al carrer (sense comptar els turistes) t¨¦ nacionalitat estrangera (333.516, un 20%) i un 26% de la poblaci¨® ha nascut fora de la ciutat. "Estem en l'onada de les grans ciutats occidentals", destaca i conclou que "l'extraordin¨¤ria diversitat [d'or¨ªgens] tan escampada per tots els barris, ens allunya de la hipot¨¨tica idea de guetos, som als ant¨ªpodes, en una ciutat on hi ha una barreja".

El padr¨® de l'1 de gener de 2019 tamb¨¦ mostra com els immigrants que m¨¦s van cr¨¦ixer respecte a ara fa un any s¨®n els que procedeixen de la Uni¨® Europea i que, a m¨¦s, tenen un ¨ªndex superior a la mitjana local de titulats superiors. "Barcelona est¨¤ important poblaci¨® jove, potencialment f¨¨rtil i econ¨°micament activa", resumeix Calvo, que recorda que el creixement vegetatiu de la ciutat ¨¦s negatiu (moren m¨¦s persones de les que neixen), per¨° la ciutat suma ve?ns pel moviment migratori.

Entre aquests europeus que arriben a Barcelona, Calvo posa l'atenci¨® sobre la capacitat d'atracci¨® que Barcelona t¨¦ per a joves de la resta d'Espanya. "Passa m¨¦s a Barcelona que en altres ciutats, tenim volums significatius de gent nascuda a Madrid, Saragossa, Sevilla, Granada, C¨°rdova o M¨¤laga, que han estudiat a les seves ciutats i venen per continuar els estudis o comen?ar a treballar".

El director d'Atenci¨® i Acolliment a la Immigraci¨® del consistori, Ramon Sanahuja, afegeix que, a m¨¦s de l'increment de poblaci¨® procedent de la Uni¨® Europea, tamb¨¦ augmenta l'arribada de persones de "pa?sos que coincideixen amb els de proced¨¨ncies que sol¡¤liciten asil: Vene?uela, Hondures i Col¨°mbia, que a causa de diferents conflictes provoquen l'arribada de nous ve?ns a la ciutat". Sanahuja tamb¨¦ apunta a la distribuci¨® dels nouvinguts per tota la ciutat: "Hi ha determinades concentracions en determinats barris, per¨° s¨®n minoritaris respecte al total de la poblaci¨® perqu¨¨ hi ha molta gent d'altres nacionalitats i l'espanyola sempre ¨¦s la majorit¨¤ria".

El responsable d'acolliment de l'Ajuntament cita tamb¨¦ una "especificitat de Barcelona respecte a altres ciutats del sud d'Europa: la import¨¤ncia de la poblaci¨® procedent de pa?sos asi¨¤tics, com el Pakistan, la Xina i l'?ndia, que altres ciutats com Madrid o Roma no tenen". I una an¨¨cdota: Ge¨°rgia, que destaca per la pres¨¨ncia de compatriotes a la ciutat respecte a la poblaci¨® del pa¨ªs: "S¨®n cadenes migrat¨°ries que comencen amb un nucli i si la situaci¨® de la ciutat ¨¦s bona hi ha efecte crida, amb gent que arriba a buscar-se la vida, tot i que les ofertes de feina siguin prec¨¤ries".