La qualitat democr¨¤tica a les xarxes

Les democr¨¤cies modernes s'enfronten a un gran perill, la seva conversi¨® en sistemes il¡¤liberals, al qual poden acompanyar dos instruments, el populisme i l'ab¨²s de les xarxes socials. S¨®n dues realitats diferents, que responen a fen¨°mens diversos, encara que de vegades poden retroalimentar-se i enfortir-se m¨²tuament.

En qualsevol cas, sabem que la informaci¨® ja no ¨¦s monopoli de periodistes i de les grans cap?aleres, sin¨® que, tamb¨¦, pot ser aconseguida i, sobretot, difosa a trav¨¦s de les xarxes socials. Tamb¨¦ en l'¨¤mbit de la informaci¨® es difumina la necessitat de mitjancers, com passa amb els partits pol¨ªtics en l'¨¤mbit institucional o amb els sindicats en l'¨¤mbit laboral. El debilitament de la intermediaci¨® pot ser conseq¨¹¨¨ncia de l'adopci¨® de noves formes de participaci¨® democr¨¤tica, en qu¨¨ la ciutadania particip¨¦s en els processos de presa de decisi¨® d'una forma m¨¦s directa. Tanmateix, en general, la difuminaci¨® dels mitjancers ¨¦s causa de la implantaci¨® de discursos populistes, moltes vegades l'avantsala de sistemes il¡¤liberals. Sota el paradigma populista, les elits pol¨ªtiques s¨®n corruptes gaireb¨¦ per definici¨®, mentre que el poble apareix com un ens homogeni i virtu¨®s, que no necessita institucions que facin de corretja de transmissi¨® entre la decisi¨® i la ciutadania. Els mitjans de comunicaci¨® tradicionals tamb¨¦ solen passar a encarnar tots els mals de les elits pol¨ªtiques i econ¨°miques, veient com la seva reputaci¨® i la seva funci¨® de prescripci¨® s'esvaeix.

Inventar not¨ªcies, deformar-les o ocultar-les s'ha convertit en un fenomen relativament com¨²

?s evident que els mitjans de comunicaci¨® a Espanya, especialment la premsa escrita, presenten vincles econ¨°mics amb entitats financeres de diferent ¨ªndole. No obstant aix¨°, les cap?aleres encara aconsegueixen, a empentes i rodolons, mantenir-se en la seva funci¨® democr¨¤tica de contribuir a la creaci¨® i desenvolupament de l'opini¨® p¨²blica plural. S'hi han com¨¨s errors, alguns de clamorosos, per¨° els lectors coneixem, encara que sigui superficialment, les debilitats de cada mitj¨¤, el que ens permet apropar-nos-hi amb les cauteles corresponents.

En l'¨¤mbit de les xarxes socials els l¨ªmits encara s¡¯han de definir. Fa uns anys lleg¨ªem com internet primer i les xarxes socials despr¨¦s podien convertir-se en un instrument per compartir d'informaci¨® global, lliure de la intromissi¨® dels poders p¨²blics i econ¨°mics. ?s innegable que internet s'ha convertit en una font inesgotable d'intercanvi d'idees, fets, dades, not¨ªcies, i informacions. Per¨° avui sabem que la manipulaci¨® informativa tamb¨¦ ha pres aquest nou f¨°rum ciutad¨¤, amb tot el que implica. L'aparent neutralitat del debat p¨²blic a les xarxes ha deixat pas a la utilitzaci¨® dels instruments que aquestes ofereixen perqu¨¨ persones o grups, p¨²blics o privats, i poders pol¨ªtics intentin condicionar la conversa global que es genera a internet. La desinformaci¨® ¨¦s una realitat del nostre context informatiu, en qu¨¨ inventar not¨ªcies, deformar-les o ocultar-les s'ha convertit en un fenomen relativament com¨² i amb una difusi¨® exponencial sense l¨ªmits. Com els casos de Facebook, els bots russos influint en les ¨²ltimes eleccions presidencials nord-americanes o els centenars de comptes falsos de twitter desactivats a Vene?uela els ¨²ltims mesos.

Si les bases del pluralisme estan en joc, no cal mirar cap a un altre costat perqu¨¨, aquesta vegada, s¨®n dels nostres

En el nostre entorn pol¨ªtic, Twitter ha susp¨¨s o desactivat recentment comptes falsos destinats a condicionar el debat p¨²blic a Catalunya: fomentant el vot l'1 d'octubre, desprestigiant Ada Colau, o promocionant A. Bosch, Conseller d'Exteriors de la Generalitat, que, per cert, t¨¦ igualment atribu?da la compet¨¨ncia de potenciar la transpar¨¨ncia i el bon govern tamb¨¦ a les xarxes. Segons les informacions de Twitter els 131 comptes detectats estarien vinculats a Esquerra Republicana de Catalunya.

El fet que existeixin comptes falsos que intentin manipular la voluntat pol¨ªtica de la ciutadania ¨¦s molt greu, perqu¨¨, a m¨¦s, revela la falta d'instruments amb qu¨¨ es compta per defensar-se d'aquest tipus d'intrusions en els nostres drets pol¨ªtics. Aix¨ª mateix, resulta especialment seriosa la falta de resposta oferta pels presumptes responsables dels comptes, Esquerra. Les explicacions ofertes al f¨°rum parlamentari han estat pr¨¤cticament inexistents, limitant-se a rebutjar-ne tota responsabilitat. Sorpr¨¨n, a m¨¦s, que la resta de partits i la ciutadania no insisteixin en l'obligaci¨® pol¨ªtica de donar una explicaci¨® clara i completa. Si no ha estat Esquerra, qui ha estat? Certament encara no comptem amb un cat¨¤leg de drets digitals, per¨° s¨ª que existeixen instruments cl¨¤ssics d'exig¨¨ncia de responsabilitat pol¨ªtica i de defensa de la qualitat de la nostra esfera p¨²blica que no estem activant. Quan les bases del pluralisme estan en joc, no es pot fugir d¡¯estudi i mirar cap a un altre costat perqu¨¨, aquesta vegada, s¨®n dels nostres.