Franco i el Tribunal Suprem

Franco va arribar a ser cap d¡¯Estat amb enganys i deslleialtats als seus i als contraris. Res d¡¯excepcional. Era coneixedor de la il¡¤legalitat de la seva conducta i, quan va acabar la guerra, va ¡°encarregar¡± a les m¨¤ximes autoritats jur¨ªdiques de la Naci¨® un dictamen (que, per descomptat, li va ser favorable) sobre la legitimitat de la seva rebel¡¤li¨® per¨° no perqu¨¨ en declaressin la legalitat. Fins aqu¨ª ni tan sols podia arribar "el Caudillo por la Gracia de Dios".

A Espanya des de la primavera del 1938 van coexistir dos Tribunals Suprems, el franquista, establert a Valladolid, i el republic¨¤, que va estar, cap al final, situat a Barcelona fins al seu exili parcial el 1939. L¡¯actual Tribunal Suprem ¨¦s l¡¯hereu o continuador del franquista. ?s aix¨ª.

Les relacions de Franco amb la Just¨ªcia van ser complexes per¨° no sense precedents: respecte formal, abandonament material, gran buidatge competencial amb l¡¯atribuci¨® de totes les mat¨¨ries d¡¯inter¨¨s pol¨ªtic i social a tribunals especials, des dels militars fins a les magistratures del treball (tots els membres eren designats a dit i retribu?ts per assegurar-ne la fidelitat i obedi¨¨ncia). Els aut¨¨ntics jutges van ser col¡¤locats en un nivell decoratiu.

La passivitat c¨°mplice i el silenci del Tribunal Suprem durant tot el franquisme van ser notables, per adhesi¨® o rid¨ªcula ambici¨®. En una ocasi¨® un magistrat va argumentar en una sent¨¨ncia que calia distingir entre ¡°Govern¡±, ¡°R¨¨gim¡± i ¡°Estat¡±. Va ser sancionat i la resta en va prendre nota, si ¨¦s que era necessari. Amb la unitat de poders de Franco no s¡¯hi jugava.

La Transici¨®, amb tota la seva complexitat, ens va portar al vigent sistema constitucional. El Poder Judicial, a criteri de molts, no ha estat objecte d¡¯una aut¨¨ntica democratitzaci¨®. ?s de lamentar que massa jutges ¡°progressistes¡± s¡¯hagin dedicat m¨¦s al cultiu de les seves pr¨°pies ¡°carreres¡± que no pas a la tan necess¨¤ria reforma democr¨¤tica de la just¨ªcia. Malgrat tot, cal recon¨¨ixer que no es tractava d¡¯una tasca f¨¤cil, tal com ha passat tamb¨¦ amb altres estructures p¨²bliques i privades.

El Poder Judicial, a vegades, sembla entestat a donar la ra¨® als autors d¡¯aquests retrets. D¡¯exemples n¡¯hi ha molts, com ara la seva posici¨® reticent respecte a la Llei de Mem¨°ria Hist¨°rica.

L¡¯¨²ltim exemple l¡¯ha donat la secci¨® quarta de la sala tercera del Tribunal Suprem en suspendre, per unanimitat, el trasllat de les restes de Franco d'El Valle de los Ca¨ªdos al cementiri d¡¯El Pardo. Per cert, diversos dels magistrats pertanyen a un grup religi¨®s recordat per haver donat suport al tardofranquisme.

Aquesta suspensi¨® era obligada, des de la legalitat? No, ni de bon tros. El ponent i el president del Tribunal, per dir-ho tot, provenen de la c¨¤tedra universit¨¤ria, i aix¨° s¡¯esmenta perqu¨¨ ens adonem que les arrels d¡¯aquest neofranquisme postconstitucional, conscient o fr¨ªvol, s¨®n plurals i d¡¯origen divers.

Resumim el conflicte. L¡¯acord susp¨¨s ¨¦s, atenci¨®, del Consell de Ministres i la suspensi¨® demanada es basava en el fet que, si aquesta no s¡¯acordava, el recurs perdria la seva finalitat leg¨ªtima, tot i que s¡¯admetia, amb tota la ra¨®, que res impediria que, si no s¡¯acord¨¦s la suspensi¨® i despr¨¦s es don¨¦s la ra¨® en el fons del recurs, les restes es retornessin a la seva sepultura origin¨¤ria.

La Transici¨®, amb tota la seva complexitat, ens va portar al vigent sistema constitucional. El Poder Judicial, a criteri de molts, no ha estat objecte d¡¯una aut¨¨ntica democratitzaci¨®

El Tribunal comparteix aquesta tesi i quan tot indicava que la suspensi¨®, amb naturalitat, seria denegada, el Tribunal argumenta que si no es decret¨¦s la suspensi¨® es produiria una situaci¨® ¡°extraordin¨¤riament perjudicial¡± no nom¨¦s per als recurrents (la fam¨ªlia Franco), sin¨® tamb¨¦ per a l¡¯inter¨¨s p¨²blic per les singularitats i circumst¨¤ncies ¨²niques que concorren en aquest cas.

En qu¨¨ consisteixen aquest inter¨¨s p¨²blic i circumst¨¤ncies ¨²niques? Doncs en el ¡°greu trastorn per als interessos p¨²blics encarnats en l¡¯Estat i en les seves institucions constitucionals, tenint en compte la significaci¨® de D. Francisco Franco Bahamonde¡±, per haver estat cap d¡¯Estat des del 1936. Inaudit.

?s a dir que s¡¯identifiquen els interessos de Franco, dem¨°crata notori, amb els de l¡¯actual Estat social i democr¨¤tic de dret i les seves institucions. Sorprenent; per favor, actualitzem la nostra informaci¨®.

La motivaci¨® d¡¯aquesta decisi¨®, salvada, per descomptat, la probitat dels jutges, pot ser que es trobi en bona part dels casos en la manca de coneixements hist¨°rics i en la seva desconnexi¨® de la realitat social.

Per acabar, el Tribunal reconeix que en l¡¯acord del Consell de Ministres, encara gr¨¤cies, tamb¨¦ est¨¤ present l¡¯inter¨¨s general, tot i que difereix la seva ponderaci¨® en el moment de dictar la sent¨¨ncia, que promet fer en un termini raonable, una afirmaci¨® gratu?ta i que sembla destinada a fer contents els eternament perdedors. Ja ho veurem.

?ngel Garc¨ªa Fontanet va ser magistrat del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya.