No fer res en pol¨ªtica, de qu¨¨ serveix?

Fa un temps, abans de les ¨²ltimes eleccions municipals, vaig poder parlar amb un alt c¨¤rrec de l¡¯Ajuntament sobre diverses q¨¹estions que em semblava que estaven incomodant els barcelonins. Algunes d¡¯elles m¨¦s severes que d¡¯altres. Per exemple, la seguretat. Per¨° aix¨° va ser gaireb¨¦ al final de la nostra conversa, quan encara no s¡¯havia agreujat, i no nom¨¦s en percepci¨® sin¨® sobretot en delictes quantificats de tot tipus. Jo vaig preferir temptejar el terreny amb un afer menor, si el comparem amb la inseguretat: el tema dels gossos a Barcelona. Amb aquest alt c¨¤rrec de l¡¯Ajuntament vam comentar la invasi¨® canina que estava patint Barcelona. Parcs pr¨¤cticament inabordables. Voreres plenes de caca. Parets d¡¯aquestes mateixes voreres tacades pel pixum dels gossos. Li vaig preguntar si, a m¨¦s d¡¯algunes ordenances a les quals ning¨² feia cas, tenien pensat fer-hi alguna cosa. Vam coincidir en diversos aspectes del problema. ?bviament, els ajuntaments no tenen compet¨¨ncies en pol¨ªtiques de natalitat que revertirien en el seu estat estad¨ªstic ¨°ptim per salvar les jubilacions del futur.

Va sortir el tema de la natalitat perqu¨¨ amb l¡¯alt c¨¤rrec vam coincidir que cada vegada es veuen a Barcelona m¨¦s parelles en edat de tenir fills, per¨° que tenint en compte les prec¨¤ries oportunitats que se¡¯ls ofereix en mat¨¨ria de treball, lloguers i ajudes familiars, es resignen a criar quissos. (Aix¨° sense comptar els passejadors de gossos, professionals, per dir-ne d¡¯alguna manera, que sense una feina m¨¦s estable, cobren per passejar els gossos dels altres).

De tot aix¨° vam parlar aquell dia amb l¡¯alt c¨¤rrec. Teniu pensada alguna mesura de xoc per neutralitzar aquesta epid¨¨mia? Se¡¯m va quedar mirant com si no entengu¨¦s que alg¨² li pogu¨¦s fer una pregunta amb una resposta tan ¨°bvia. ¡°Els amos de gossos s¡¯han constitu?t en un lobby. No hi podem fer res si no volem perdre vots¡±. ¡°No hi podem fer res, excepte evitar que la cosa s¡¯agreugi¡±. I es va quedar com si la resignaci¨® fos el que hi hagu¨¦s m¨¦s a l¡¯abast. En aquesta mat¨¨ria, de fet, no s¡¯ha fet absolutament res. Barcelona t¨¦ ara mateix m¨¦s gossos que fa uns anys. Fins i tot he vist parcs dissenyats nom¨¦s per a aquests animals (per exemple, al passeig de Sant Joan amb travessera de Gr¨¤cia), i en solars on l¡¯Ajuntament hi podria haver constru?t habitatge social.

A Barcelona el soroll sembla que estigui institucionalitzat. Alg¨² sap per qu¨¨ a la nostra ciutat a l¡¯estiu ¨¦s un turment viure en un barri amb les finestres obertes?

Passem a un altre tema, no menys greu que altres que hav¨ªem comentat. Per exemple, el soroll. (Recordo aquest tema perqu¨¨ en el mateix instant que escric aquest article, un altaveu est¨¤ emetent m¨²sica caribenya. Si estigu¨¦s emetent la Cinquena de Beethoven tamb¨¦ m¡¯irritaria). Barcelona, he llegit aquests dies, ¨¦s la ciutat m¨¦s sorollosa d¡¯Europa. Em consta. Vaig ser a Porto fa uns mesos i ¨¦s un plaer passejar pels carrers i sopar als restaurants de al ciutat sense res m¨¦s que un murmuri de fons que ens indica que la gent parla per¨° ho fa en veu baixa. Us asseguro que a Gr¨¨cia passa una cosa semblant.

A Barcelona el soroll sembla que estigui institucionalitzat. Com si form¨¦s part dels paquets tur¨ªstics. O de la idiosincr¨¤sia dels catalans. Alg¨² sap per qu¨¨ a la nostra ciutat a l¡¯estiu ¨¦s un turment viure en un barri amb les finestres obertes? Alg¨² sap per qu¨¨ de sobte en un carrer es munta una mena de kermesse, amb atraccions dignes de l¡¯antic Tibidabo i orquestres que donen la tabarra fins a la una o les dues de la matinada? I, sobretot, alg¨² sap per qu¨¨ l¡¯Ajuntament no regula aquestes activitats plenes d¡¯una insuportable espontane?tat? Li vaig preguntar a l¡¯alt c¨¤rrec i em va respondre que si a sobre de les crisis, la falta de feina o b¨¦ amb feines mal pagades i precar¨ªssimes, els traiem el circ, tenint en compte que ja els han tret el pa, qu¨¨ els quedaria. ¡°No podem ni volem prohibir que la gent es diverteixi¡±, em va contestar. No es va atrevir a dir-me que la producci¨® de sorolls molestos i inassumibles per a l¡¯o?da i la paci¨¨ncia humanes constitueix un altre lobby. Segons quins lobbies conv¨¦ no tocar-los, ja saps per qu¨¨, li va faltar rematar.

Deixem la inseguretat per al final. ¡°En seguretat tenim una persona molt competent¡±, em va dir gaireb¨¦ abans que li hagu¨¦s preguntat res. Li vaig respondre que la seguretat ¨¦s la feina bruta de tot ajuntament. Per¨° que sempre ¨¦s millor que la gestioni l¡¯esquerra que no la dreta. No vaig saber percebre si havia assimilat el meu pragmatisme insultant. I vam donar per acabada la conversa.

De tots els comportaments humans, la mentida ¨¦s el que fa m¨¦s mal. I en pol¨ªtica, encara m¨¦s. I no fer res per por de perdre vots, de qu¨¨ serveix?