Immersi¨® a les entranyes de l¡¯algoritme

Els visitants del S¨®nar tenen acc¨¦s directe a una Lluna. L'ombra d'astronauta que un veu a trav¨¦s de les ulleres de realitat virtual ¨¦s una silueta que va mutant. Es veu m¨¦s clar mirant-se els bra?os: en un punt del passeig lunar es tornen llargu¨ªssims, extraterrestres, i despr¨¦s passen a ser un collage dels n¨²meros primers m¨¦s elevats que es coneixen. Coincidint amb el 50¨¨ aniversari de l'arribada de l'home a la Lluna, To the Moon, de les artistes Laurie Anderson i Hsin-Chien Huang, ¨¦s una reinterpretaci¨® del sat¨¨l¡¤lit que evoca el passat, amb un museu de dinosaures esculpits amb estructures de seq¨¹¨¨ncies d'ADN, i el futur, en una Lluna transformada en un cementiri de residus tecnol¨°gics i un viatge cap a l'abisme.

S¨®nar+D veu com en cada edici¨® del congr¨¦s de creativitat i tecnologia neixen i es consoliden nous formats. L'immersiu n'¨¦s un i s'ha guanyat un espai propi. Sense dur cap accessori de realitat virtual tamb¨¦ es pot accedir a altres mons. La c¨²pula i les expressions art¨ªstiques al revers de la semiesfera acompanyen els humans des de l'antiguitat. A l'espai S¨®nar360? Mediapro, les c¨²pules estan acolorides per combinacions d'¨¤udio i v¨ªdeo, que cada vegada cavalquen m¨¦s junts teixint amb for?a un mitj¨¤ envolupant.

Milers d'operacions matem¨¤tiques i accessos a estructures de dades conformen la nostra activitat internauta di¨¤ria. Els tecn¨°legs japonesos Daito Manabe i Satoshi Horii van estrenar dimecres Factors, una pe?a que, projectada en una c¨²pula, arrossega l'espectador cap a les entranyes d'aquest flux incessant. Manabe ha utilitzat algoritmes per modificar sorolls, com ¡°el d'una bola que cau¡±, segons va exemplificar en la presentaci¨®. Ha aconseguit un so de cad¨¨ncia repetitiva, com les instruccions inform¨¤tiques, i Horii ha convertit la m¨²sica en imatge. Els patrons camale¨°nics de l¨ªnies, punts i formes recurrents recorden les branques d'un arbre i condueixen a l'abstracci¨®.

Cap a la percepci¨® del jo m¨¦s ¨ªntim tamb¨¦ ens trasllada una altra estrena en 360 graus, Perception. Les poques possibilitats d'interacci¨® humana sota l'aigua reforcen la consci¨¨ncia del subjecte. Estar submergit fins i tot pot ser pertorbador, com algunes seq¨¹¨¨ncies del treball de Mar¨ªa S. Leiva, que utilitza com a fil conductor la l¨ªnia que separa l'aire de l'aigua, ¡°la franja invisible on tot es comen?a a distorsionar¡±. La contraposici¨® d'una llanxa de refugiats avan?ant per sobre del medi i una silueta urbana conformen un dels passatges. D'altres superen el llindar atmosf¨¨ric i es dirigeixen cap a l'espai.

"Com pot saber una part¨ªcula que hem mesurat les propietats d'una altra malgrat ser a quil¨°metres de dist¨¤ncia?¡±, llan?a a l'aire la f¨ªsica qu¨¤ntica d'IBM HollyCummins en una de les xerrades. ¡°?s molt estrany¡±, respon, i afegeix: ¡°Els artistes ens han d'ajudar a entendre-ho¡±. ?s una altra l¨ªnia de l'expressi¨® humana que el S¨®nar+D posa sobre la taula. ¡°Hi ha problemes que un computador tradicional no podr¨¤ resoldre mai i seran f¨¤cils per a l'ordinador qu¨¤ntic¡±, argumenta Artur Garc¨ªa S¨¢ez, f¨ªsic i enginyer del Barcelona Supercomputing Center.

Libby Heaney ¨¦s l'¨²nica artista en el debat. Professora de la Royal College of Art de Londres, destaca la import¨¤ncia d'especular sobre l'impacte social i pol¨ªtic d'ordinadors del futur basats en els principis de les nanopart¨ªcules. Si el magnat de Tesla Elon Musk intenta connectar els humans a l'ordinador amb microxips al cervell, Heaney va liderar l'any passat un projecte art¨ªstic, Quantum Fake, amb similituds. Amb implants imaginaris va pensar en com seria tenir l'habilitat de buscar informaci¨® al subconscient ¨Cuna mena de Google d'un mateix¨C i veure la informaci¨® representada amb "sorprenents imatges in¨¨dites¡± en una pantalla.

Des de lluny no queda clar si s'hi pot entrar. No ¨¦s possible. ?s una pantalla de leds de tres dimensions. ¡°Cada llum funciona com una neurona, tradueix el pols el¨¨ctric en una acci¨®¡±, detalla Danilo Gran, de la companyia LedPulse. A dins ballen siluetes humanes de mida real. El giny est¨¤ dissenyat per treballar amb els programes que utilitzen els discj¨°queis i pot utilitzar c¨¤meres 3D que capten moviments de persones en temps real. El responsable de la sessi¨® pot arrossegar?l'audi¨¨ncia dins del gran cubicle.

¡°Molts ens diuen que el S¨®nar+D ¨¦s l'espai dels ravers amb doctorat¡±, detalla una de les responsables del tour de premsa, Doris Obermair. Una altra definici¨®: el backstage tecnol¨°gic del festival. En aquest cas, amb un desfasament temporal: el que es veu al congr¨¦s d'avui ¨¦s el futur de la tecnologia que puja als escenaris. I m¨¦s enll¨¤ dels dies que se celebra, el S¨®nar+D vol crear ind¨²stria a Barcelona. Un dels anuncis m¨¦s esperats ser¨¤ la col¡¤laboraci¨® del festival amb el Mobile World Congress. Divendres se'n sabran els detalls.