Arca, altre cop estrella al S¨®nar

Posar-se a pensar de manera intel¡¤lectual o cremar-se els peus ballant com si dem¨¤ s'hagu¨¦s de prohibir per decret la m¨²sica de ball. Dues de les desenes d'actituds que adopta el p¨²blic que assisteix al S¨®nar, aquesta cornuc¨°pia musical que dijous va obrir les portes a Barcelona. Per primera vegada sota el sol de juliol, el festival va oferir una petita mostra del seu eclecticisme sonor amb actuacions com les de Dengue Dengue Dengue, Daito Manabe o Arca, gran protagonista de la jornada inaugural tal com ho va ser ara fa dos anys.

Cada vegada que el vene?ol¨¤ Arca actua al S¨®nar, el concepte d'esdeveniment fa compet¨¨ncia amb els lemes del festival: creativitat, tecnologia i negoci. L'expectaci¨® del p¨²blic que va omplir l'escenari Hall era la de les grans ocasions, semblant, salvant les dist¨¤ncies, al que abans passava amb Jeff Mills, rei dels primers anys del festival. Per¨° Arca ¨¦s tota una altra cosa, molt diferent, conceptualment provocador, cru i capa? d'omplir l'escenari nom¨¦s amb la seva pres¨¨ncia: els ulls del p¨²blic busquen sempre la seva imatge. I ¨¦s que Arca sap com atreure les mirades i concitar l'atenci¨®, a for?a d'una m¨²sica inclassificable per¨° que mel¨°dicament ¨¦s f¨¤cil de recon¨¨ixer i fins i tot de taral¡¤lejar i que en aquesta veu afectada hi t¨¦ l'argument central d'atracci¨®. Seria una mena de diva en tanga i lluentons ¨Caquest era el modelet que llu?a¨C?d'una ¨°pera cantada a mig cam¨ª entre un estil molt prof¨¤ i un de laicament sacre. Una oraci¨® del cos buscant l'autoafirmaci¨®. Una lloan?a a la nuesa remarcada pels seus ballarins.

M¨¢s informaci¨®n

Immersi¨® a les entranyes de l¡¯algoritme

S¨®nar 2019: els imprescindibles del cartell del festival de Barcelona

S¨®nar 2019: aix¨ª sonen les artistes del futur

Amb el p¨²blic en silenci, un fet for?a ins¨°lit en un context de festival, el vene?ol¨¤, que va tenir el suport de Bj?rk i Kanye West amb les seves col¡¤laboracions, va presentar Sal de mi cuerpo, un espectacle amb tocs de cabaret combinat amb ritmes que no acabaven d'esclatar, mantenint durant bona part del concert certa retenci¨®. Amb el format de can?¨® com a eix, Arca es va situar en aquest punt intermedi entre l'hedonisme i la lasc¨ªvia i el desenvolupament conceptual d'un projecte que no es basa en una provocaci¨® sexual plana. No era ballable en el sentit estricte del terme ni la seva proposta demanava situar els dits en posici¨® intel¡¤lectual. Arca va a la seva. En aquest sentit, l'espectacle, centrat en la seva estampa, desfilant per una passarel¡¤la que l'aproximava al p¨²blic, tenia un toc impur i bastard i una sinceritat desbordant, fins a l'extrem que els canvis de vestuari es feien a la vista del p¨²blic, no ali¨¨ als seus ulls, com fan les dives del pop. Un artista ins¨°lit en el sentit m¨¦s absolut del terme.

Abans els peus ja s'havien cremat amb Dengue Dengue Dengue, que en argot peru¨¤ significa ganes de festa. El duo va oferir una barreja de ritmes folkl¨°rics del pa¨ªs via percussi¨® ac¨²stica amb dos m¨²sics de m¨¦s (congues, caixons, bongos) i ritmes electr¨°nics servits pels dos components del projecte, amagats rere una m¨¤scara d'aire tribal que encara no s'ent¨¦n com els permetia veure els seus aparells. Misteris de la tecnologia precolombina.

Els intel¡¤lectuals es van apropar m¨¦s tard a l'espectacle de Daito Manabe i el doctor Yukioyasu Kamitani, un intent d'imaginar com la m¨²sica ens genera imatges al cervell. A partir de l'an¨¤lisi del c¨°rtex i de l'impacte que hi generen els sons, la pantalla es va omplir d'imatges que anaven des d'una esp¨¨cie de cadena d'ADN feta amb l¨ªnies rectes fins a neurones que reaccionaven al so passant per desenes de representacions diferents d'un cervell. Els m¨¦s evident, en una an¨¤lisi rupestre, ¨¦s que el nostre ¨°rgan m¨¦s complex s'assembla notablement a una coliflor, una coliflor que aqu¨ª reaccionava a uns sons estructurats en composicions separades amb relativa forma de can?¨®, fregant la melodia i servint ritmes no marcats sin¨® impossibles de copsar, com ara renills de cavall i lladrucs de gos. Els espectadors m¨¦s bromistes, els que no es feien preguntes ¨Cper exemple la que se suggeria en la presentaci¨®: quin aspecte tenen les nostres connexions neuronals sota l'efecte de la m¨²sica?¨C, marxaven de l'auditori miolant. S'ignora si era la interacci¨® que desitjava Manabe.

Tamb¨¦ va haver-hi deconstrucci¨®, com la proposada per la turntablista Shiva Feshareki, capa? d'articular una gran quantitat de sons a partir de la manipulaci¨® de les rutines de rotaci¨® i lectura d'un giradiscos. O sigui, el plat com a instrument en si mateix. Enmig d'una cascada de sorolls, crepitacions, cops i rascades alienes al hip-hop tradicional en els turntablistes, l'artista anglesa va deixar escapar un llarg fragment de Stepping out, de Joe Jackson, per despr¨¦s anar desconstruint la pe?a.

Per¨° l'artista que va triomfar a primera hora de la tarda va ser l'holandesa d'origen irani¨¤ Sevdaliza. La cantant va desplegar la sensualitat del seu pop sintetitzat amb gestos cap a una mena de trip-hop del futur servit per bases electr¨°niques amb suports de bateria ac¨²stica i violoncel. Amb una imatge poderos¨ªssima i una veu molt delicada i sumptuosa, Sevdaliza va captivar el p¨²blic amb la seva pres¨¨ncia dalt de l'escenari. Duia un minivestit amb qu¨¨ es movia com la ballarina preferida d'un s¨¤trapa. Sensualitat en un punt de trobada entre orient i occident tant en el so com en l'est¨¨tica. La tradicional impuresa d'un festival amb poques certeses.